Hávamál

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els Hávamál (Les Dites de Hávi o Discurs de l'Alt) -el mot és un neutre plural- són un dels poemes de l'Edda en vers. A les edicions tradicionals de l'Edda poètica hi ocupen el segon lloc, després de la Vǫlospá. Els Hávamál ens proposen una sèrie de regles per a viure amb saviesa i per a la supervivència en una societat amb una autoritat estatal molt feble o inexistent. Alguns versos estan escrits des de la perspectiva d'Odin (per exemple, el Rúnatal, que ens informen com Odin va obtenir les runes i els encantaments que va aprendre a fer amb elles). El contingut de l'obra és tant pràctic com metafísic. L'única font en què ha sobreviscut aquest poema és el Còdex Reial. Es creu que els Hávamál no van ser compostos més enllà de l'any 800. Una de les primeres referències a aquest poema ens la proporciona l'escalda Eyvindr skáldaspillir als seus Hákonarmál, compostos vers l'any 960.

Els Hávamál consten de nombroses seccions o poemes, que varien molt en el to, el tenor, la forma narrativa i la mètrica emprada, per bé que el metre que hi predomina sigui el ljóðaháttr. Els Hávamál tenen un total de 164 estrofes i és precisament la darrera la qui dóna nom al poema:[1]

Estrofa 164:

Nú ero Háva mál
kveðin Háva hǫllo í
allþǫrf ýta sonom
óþǫrf jǫtna sonom.
Heill sá, er kvað,
heill sá, er kann,
nióti sá, er nam,
heilir, þeirs hlýddo.

Ara s'han cantat les Dites d'en Hávi,
al palau d'en Hávi,
molt útils als fills dels homes,
[però] inútils per als fills dels gegants.
Salut al qui les ha cantades!
Salut als qui les sap!
Siguin de profit al qui les ha apreses!
Salut a tots aquells que les han sentides!

Sobre la divisió dels Hávamál en seccions no hi ha unanimitat de criteris. L'erudit islandès Hermann Pálsson, a la seva edició del 1991, va dividir l'obra en sis seccions intitulades, respectivament, Geðspeki (estrofes 1-83), Mansöngur (estrofes 84-110), Heilræði (estrofes 111-137), Píslir og rúnir (estrofes 138-145), Galdur (estrofes 146-163) i Ljóðalok (estrofa 164).

Gestaþáttr[modifica | modifica el codi]

La primer secció és el Gestaþáttr o la "secció dels hostes", estrofes 1 - 80 (a les edicions escolars islandeses, estrofes 1 - 77) i comprèn una sèrie de màximes sobre com comportar-se amb un hoste o quan s'està de viatge, centrant-se particularment en l'etiqueta i la relació de comportament entre hostes i convidats i el conjunt de tradicions que regulaven el sagrat deure de l'hospitalitat i la reciprocitat amb els hostes (Ètica de la reciprocitat). Cal tenir molt present que en la societat en què es van compondre, l'hospitalitat era de vital importància per als viatgers i, per tant, per al comerç i la transmissió de nous invents i coneixements. La primera estrofa dóna un exemple pràctic de la conducta a seguir -fent-ho a manera de consell-, quan un home ha d'entrar a una casa:

Traducció al català a partir de la versió norrena original:

Estrofa 1:

Gáttir allir
áðr gangi fram
um scodaz scyli
um scygnaz scyli.
Því at óvist er at vita
hvar óvinir
sitia á fleti fyrir.

Tots els llindars,
abans de traspassar-los,
cal que es mirin,
cal que s'escrutin,
perquè no es pot pas saber amb certesa
on seuen, a la sala que un té al davant,
els enemics.

Estrofa 47:

Ungr var ek forðom,
fór ek einn saman;
þá varð ek villr vega;
auðigr þóttumz
er ek annan fann;
maðr er mannz gaman.

Fa temps vaig ésser jove,
si [mai] viatjant totsol
em perdia pel camí,
em semblava ser l'home més ric
si me'n trobava un altre:
l'home és un goig per a l'home!

Estrofa 48:

Mildir, frœknir
menn bazt lifa,
sialda sút ala;
en ósniallr maðr
uggir hotvetna
sýtir ǽ gløggr við giǫfom.

Els homes generosos i audaços
són els qui viuen millor,
rares vegades els aclapara el neguit;
però l'home coquí
té por de no-res
i, estret amb els regals, sempre se'n plany¹.

¹. L'avar no només es plany per haver de fer d'un regal, sinó també pel fet de rebre'n un, ja que, d'acord amb les convencions medievals norrenes, rebre un regal volia dir haver-ne de fer un altre.


Les estrofes número 76 i 77 són, probablement, les més conegudes del Gestaþáttr:

Estrofa 76:

Deyr fé
deyia frǽndr,
deyr siálfr it sama,
en orðstírr
deyr aldregi
hveim er sér góðan getr.

Mor el bestiar,
moren els parents,
mor un mateix;
però la glòria
no mor mai
la que cadascú es pugui guanyar.

Estrofa 77:

Deyr fé
deyia frǽndr,
deyr siálfr it sama,
ec veit einn
at aldregi deyr:
dómr um dauðan hvern.

Mor el bestiar,
moren els parents,
mor un mateix.
En sé una
que mai no mor:
la reputació de cada mort.

Milliþáttavísur[modifica | modifica el codi]

Les estrofes 81-83 constitueixen una transició entre la "secció dels hostes" i la "secció dels afers amorosos". Val a dir que, segons l'editor (p.e., és el que se sol fer a les edicions escolars islandeses, que fan acabar la Secció dels Hostes amb l'estrofa 77) les estrofes 78, 79 i 80 també apareixen com a formant part d'aquest grup d'estrofes de transició. L'editor islandès Guðni Jónsson, per contra, integra les estrofes 78-83 directament a la "secció dels hostes".


Estrofa 78:

Fullar grindr
sá ek fyr Fitiungs¹ sonom,
nú bera þeir vánar vǫl;
svá er auðr
sem augabragð,
hann er valtastr vina.

Davant els fills d'en Grassó
he vistes les seves pletes, plenes [de bestiar];
ara duen el gaiato del captaire.
Així és la riquesa:
talment una aclucada d'ull
i la menys fiable de les amigues.

¹. Fitiungr, nom parlant (cf. islandès modern fitjungur "1. (auðmaður) acabalat, ric; 2. designació genèrica de les plantes del gènere Puccinellia"): la grassesa com a distintiu del ric; d'aquí la nostra traducció.


Estrofa 79:

Ósnotr maðr,
ef eignaz getr
fé eða flióðs munuð,
metnaðr hǫ́nom þróaz,
en mannvit aldregi:
fram gengr hann driúgt í dul.

Al nici,
si reïx a acréixer
els béns o a heure l'amor d'una dona,
li'n creix l'orgull
però mai el seny:
camina del dret vers la sobergueria.


Estrofa 80:

Þat er þá reynt
er þú at rúnom spyrr
inom reginkunnom,
þeim er gørðo¹ ginnregin
ok fáði Fimbulþulr²:
þá hefir hann bazt,
ef hann þegir.

I doncs això està provat
quan consultis les runes
d'origen divinal,
les que feren els déus suprems
i pintà [de vermell] Fimbulþulr:
si un calla,
millor que millor.

¹. El verb gørva "fer" s'ha d'entendre aquí com a sinònim, condicionat per raons mètriques, de rísta "gravar, entallar (runes)": les runes primer es gravaven i després es pintaven de vermell.
². Fimbulþulr, el "puixant rapsode" o "gran rapsode" és un dels noms d'Odin.


Estrofa 81:

At kveldi skal dag leyfa,
kono, er brennd er,
mæki, er reyndr er,
mey, er gefin er,
ís, er yfir kømr,
ǫl, er drukkit er.

El dia s'ha de lloar al vespre,
la dona, un cop incinerada,
l'espasa quan ja s'hagi provada,
la donzella, quan ja s'hagi maridada,
el glaç, si un hi passa pel damunt,
la cervesa, quan un ja l'hagi beguda.


Estrofa 82:

Í vindi skal við hǫggva,
veðri á sió róa,
myrkri við man spialla,
mǫrg ero dags augo;
á skip skal skriðar orka,
en á skiǫld til hlífar,
mæki hǫggs,
en mey til kossa.

La llenya s'ha de fer quan comença a bufar el vent,
s'ha de sortir a pescar quan fa bon temps,
amb una noia s'hi ha de parlar quan s'ha fet fosc
car molts són els ulls del dia;
per viatjar cal una nau
i un escut per a defensar-se,
una espasa per a colpir,
i una noia per a besar.


Estrofa 83:

Við eld skal ǫl drekka,
en á ísi skríða,
magran mar kaupa,
en mæki saurgan,
heima hest feita,
en hund á búi.

Cal beure la cervesa arran del foc,
patinar damunt el gel,
comprar magre el cavall
i bruta¹ l'espasa,
engreixar el cavall a casa
però el ca a la clasta².

¹. Una espasa amb taques de rovell és una espasa vella i per tant, una espasa que ja s'ha provat en la lluita.
². L'oposició que s'estableix entre a casa i a la clasta s'ha d'entendre en el sentit que l'autor de l'estrofa recomana que l'amo del cavall es preocupi únicament d'engreixar el cavall, que el seu gos ja s'espavilarà pel seu compte i com pugui. Efectament, parlen en favor d'aquesta interpretació alguns mots de l'islandès modern com ara búaköttur "utanbæjarköttur" o búafé "fé nágrannanna, fé frá öðrum bæjum" -al costat dels quals també hi podem situar el mot búrakki "hundur af öðrum bæ" de la Laxdœla saga-. Cal parar compte al cavall, perquè el gos, per nodrir-se, ja se les sabrà campar pels masos del voltant.

Mansǫngvaþáttr[modifica | modifica el codi]

La segona secció és la constituïda pel Mansǫngvaþáttr o la "secció dels afers amorosos", estrofes 81 - 110. Un mansǫngr (plural: mansǫngvar) era un poema amorós adreçat a una dona que el poeta desitjava. En aquesta secció es donen consells per al tracte amorós amb les dones, això sí, després d'una sèrie advertència sobre llur forma de ser. La visió de les relacions entre tots dos sexes que es dóna en aquesta secció no és gens afalagadora ni per a l'home ni per a la dona; aparentment, no és possible una relació més o menys equilibrada, més o menys harmònica entre tots dos sexes: d'una relació amorosa sempre se'n surt escaldat: o és l'home el qui en surt malparat o és la dona. La secció acaba amb dos episodis mitològics, la funció dels quals és exemplificar (i per això es coneixen amb el nom de "Primer Exemple d'Odin" i "Segon Exemple d'Odin") aquest fet. En el primer exemple, l'home -representat pel déu Odin- és el burlat; en el segon, la dona -representada per Gunnlǫð Suttungsdóttir- acaba amb el cor trencat. No hi ha cap exemple d'una relació amorosa més o menys equilibrada i perdurable.

Traducció al català de la primera estrofa d'aquesta secció:

Estrofa 84:

meyiar orðom
scyli mangi trúa,
né því er qveðr kona,
þvíat á hverfanda hvéli
vǫ́ro þeim hiǫrto scǫpuð,
brigð í brióst um lagit.

ningú no hauria de confiar
en les paraules d'una noia
ni en el que digui una dona:
perquè llurs cors foren creats
en rodell de terrissaire
i la inconstància posada dins llurs pits.

Fyrra dæmi Óðins[modifica | modifica el codi]

El Primer Exemple d'Odin (en islandès: Fyrra dæmi Óðins o Meyjarþáttr) abasta les estrofes 96-102. En ell, el déu Odin hi resulta ensarronat i burlat quan hi intenta seduir la filla, radiant com el sol (sólhvíta), del gegant Billingr¹: quan el déu, al matí, aconsegueix, finalment, d'arribar fins al llit de la noia, en comptes d'ella hi troba una gossa lligada.

¹. A la Vǫlospá s'hi esmenta un nan que es diu Billingr. Per raons d'espai no podem pas tractar aquí si el Billingr dels Hávamál s'ha de veure com el mateix Billingr que apareix esmentat a la Vǫlospá.

Seinna dæmi Óðins[modifica | modifica el codi]

El Segon Exemple d'Odin (en islandès: Seinna dæmi Óðins, Síðara dæmi Óðins o Gunnlaðar þáttr) abasta les estrofes 103-110. En ell, el déu Odin hi enganya i sedueix la Gunnlǫð, la filla del gegant Suttungr, a fi d'aconseguir el valuós hidromel de la poesia que posseeix son pare d'ella. El capítol II dels Skáldskaparmál de l'Snorri Sturluson dóna una versió lleugerament diferenta d'aquest mateix mite.

Estrofa 103:

Heima glaðr gumi
ok við gesti reifr,
sviðr skal um sig vera,
minnigr ok málugr.
ef hann vill margfróðr vera;
opt skal góðs geta.
Fimbulfambi heitir
sá er fátt kann segja,
þat er ósnotrs aðal.

A casa seva estigui alegre l'home
i somrient amb els hostes,
cal que hi sàpiga ser
un bon conversador i tenir bona memòria
si vol semblar-los ric en vivències -
i que sovint esmenti coses bones!
Tros-de-tòtil es diu
el qui no té res a contar:
vet ací quina és la natura del nici.

Loddfáfnismál[modifica | modifica el codi]

"Les dites d'en Loddfáfnir" o "El discurs d'en Loddfáfnir" és la següent secció dels Hávamál (estrofes 111 a 137) i tracten sobre la moral, l'ètica, l'acció correcta i els codis de conducta. Les dites van adreçades a Loddfáfnir (nom parlant que, en la interpretació d'alguns, voldria dir tant com "escalda itinerant"): a la primera estrofa d'aquesta secció, que té caràcter introductori, un oient que resta anònim afirma que ell no farà res més que repetir als oients el que ell mateix va sentir dir un cop a les sales d'en Hávi de boca del mateix Hávi, una sèrie de consells adreçats al Loddfáfnir.

Rúnatal[modifica | modifica el codi]

El Rúnatal (Rúnatals-þáttr Óðins o Secció de la Narració -tal, que també es podria traduir per relació o dissertació o reconte- d'Odin sobre les Runes) és una secció dels Hávamál en la qual Odin revela el secret de l'origen de les runes: aquests símbols de l'alfabet germànic existien amagats dins la terra; Odin es va haver d'immolar a si mateix com a preu perquè les runes sortissin de la terra i pugessin cap a ell, penjat a l'"arbre bressolat pel vent" (això és, la forca): ell les "aprèn" (nema vol dir aprendre en islandès, no pas agafar com en alemany) extraient-les de la terra i aixecant-les cap a si: aparentment, cada tres dies aconsegueix de fer sortir de la terra una octada (l'alfabet rúnic consta de 3 octades o grups de vuit runes cadascun), de manera que al desè dia pot caure de la forca i ressuscitar. El Rúnatal comprèn les estrofes 138 a 145 dels Hávamál. Odin parla del seu propi sacrifici a l'estrofa 138. El text de les dues primeres estrofes (escrit en nòrdic antic i en traducció feta pel Dr. Riutort, URV) és el següent:

Estrofa 138:

Veit ec at ec hecc
vindgameiði á
nœtr allar nío,
geiri undaðr
oc gefinn Óðni,
siálfr siálfom mér,
á þeim meiði,
er mangi veit,
hvers hann af rótom renn.

Sé que vaig estar penjat
d'arbre bressolat pel vent
nou nits senceres,
ferit de llança,
i ofert a Odin,
jo mateix ofert a mi mateix,
en aquell arbre
del qual ningú no sap
de quines arrels neix.

Estrofa 139:

Við hleifi mic sældo
né við hornigi,
nýsta ec niðr,
nam ec upp rúnar,
œpandi nam,
fell ec aptr þaðan.

No em van assadollar amb pa
ni amb cap banya [m'apagaren la set];
vaig mirar cap a baix:
vaig aprendre les runes alçant-les cap a mi
udolant les vaig aprendre
i després, vaig caure d'allà, de nou [a terra].

Ljóðatal[modifica | modifica el codi]

L'última secció (estrofes 146-163), el Ljóðatal o "Reconte sobre els Cants Màgics", és molt mítica. Tracta sobre la transmissió del coneixement i sobre els misteris odínics. És essencialment una llista i una guia d'un cert nombre d'encanteris rúnics. Existeixen semblances entre aquesta secció i els Sigrdrífumál, en els quals la valquíria Sigrdrífa detalla un cert nombre d'encanteris rúnics que ella fa anar. A tall d'exemple valguin les estrofes 146, amb què comença aquesta secció, i l'estrofa 151, amb traducció al català del Prof. Dr. Riutort (URV), que fa així:

Estrofa 146:

Ljóð ec þau kann
er kann-at þjóðans kona
oc mannskis mǫgr.
Hjálp heitir eitt,
en þat þér hjálpa mun
við sǫkum oc sorgum
oc sútum gǫrvǫllum.

Sé fer aquests encanteris
que no sap esposa de sobirà
ni fill d'home.
El primer es diu "Ajut",
i ell t'ajudarà
en plets i penes,
i en tots els neguits.

Estrofa 151:

Þat kann ek it sétta:
ef mik sǽrir þegn
á vrótum hrás viðar,
oc þann hal
er mic heipta kveðr,
þann eta mein
heldr en mic.

Aquesta és la sisena cosa que sé:
si un guerrer em fereix
amb les arrels d'un arbre verdejant,
que sigui aquest home
a qui devorin els mals
que ell ha conjurat perquè em turmentin,
més aviat que no pas a mi.

El fet d'enviar una arrel d'un arbre amb fulles ("arbre verdejant") amb runes entallades està molt ben documentat a la literatura norrena; va ser aquesta, per exemple, la causa de la mort de Grettir el Fort.

Neopaganisme[modifica | modifica el codi]

Molts dels qui professen la moderna fe de l'Ásatrú i d'altres grups que han estat reconstruint la mitologia germànica donen una certa èmfasi als Hávamál com una de les fonts -entre moltes altres fonts històriques- de les creences de la seva religió revifada.

Referències[modifica | modifica el codi]

  • The Poetic Edda: A new translation by Carolyne Larrington. Oxford: Oxford University Press, 1996 (Oxford World's Classics) (ISBN 0-19-283946-2)
  • Eddukvæði. Gísli Sigurðsson sá um útgáfuna. Reykjavík: Mál og menning, 1999. ISBN 9979316616.
  • Eddukvæði. Ólafur Briem gaf út. Reykjavík: Skálholt, 1968. (Íslenzk úrvalsrit, bd. nr. 5.)
  • Hávamál með formála og skýringum. Hermann Pálsson gaf út. Reykjavík: Háskóli Íslands · Háskólaútgáfan, 1991. ISBN 9979-54-033-8.
  • Rocha, Carlos Osvaldo: The Implications of Knowledge Acquisition in Hávamál and Sigrdrífumál - A multidisciplinary approach to Eddic Wisdom Poetry. Ritgerð til M.A.-Prófs. Reykjavík: Háskóli Íslands - Íslensku- og Menningardeild. Medieval Icelandic Studies, September 2012.
  • Schorn, Brittany Erin: ‘How Can His Word Be Trusted?’: Speaker and Authority in Old Norse Wisdom Poetry. Cambridge: University of Cambridge · Corpus Christi College, 2012.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hávamál

Remarques[modifica | modifica el codi]

  1. Totes les traduccions són traduccions directes al català a partir del text norrè. Totes les traduccions han estat fetes pel prof. Dr. Riutort, (URV).