Håkon Eiriksson

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaHåkon Eiriksson

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement995 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Noruega Modifica el valor a Wikidata
Mort1029 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (33/34 anys)
Causa de mortOfegament Modifica el valor a Wikidata
Regent
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Noruega Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióregent Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaJarls de Lade Modifica el valor a Wikidata
CònjugeGunhilda (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsBodil Hakonsdatter (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesEirik Håkonsson Modifica el valor a Wikidata  i Gyda Svendsdatter (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 102118851 Modifica el valor a Wikidata
Håkon Eiriksson és probablement el Håkon Jarl que s'esmenta a la pedra rúnica de Komstad SM 76.

Håkon Eiriksson (m. 1029-1030) va ser Jarl de Lade i rei vassall de Noruega sota el govern del rei danès Canut el Gran.

Håkon Eiriksson pertanyia a una dinastia de nobles noruecs a l'est de Trondheim, al costat de la frontera de Trondheimsfjord. Håkon era fill de Eirik Håkonsson, col · regent de Noruega i jarl de Northumbria, Anglaterra. La seva mare és acceptada i identificada entre els historiadors com Gytha, germanastra del rei Canut i filla de Svend I de Dinamarca i Sigrid l'Altiva. Després de la batalla de Svolder, Eirik Håkonson, juntament amb Sveinn Hákonarson, es van convertir en reis subjugats de Noruega sota el domini de Svend I. Cap 1014 o 1015 Eirik Håkonson va deixar Noruega per unir-se a l'exèrcit de Canó en la seva campanya de conquesta a Anglaterra. Canó li va atorgar el títol de jarl de Northumbria quan va prendre control del nord, títol que va conservar fins a la seva mort entre 1023 i 1033.

Com successor del seu pare a Noruega, Håkon Eiriksson va governar com a vassall dels danesos des 1012 fins a 1015, juntament amb Einar Tambarskjelve i Sveinn Hákonarson, mantenint algunes àrees com a vassall suec. Després d'alguns anys d'absència a Anglaterra lluitant amb els danesos, Olaf II va tornar a Noruega l'any 1015 i es va proclamar rei, rebent el suport dels cabdills de Oppland. L'any 1016, Olaf va derrotar Sveinn Hákonarson a la batalla de Nesjar.[1] Després de la victòria d'Olaf, Håkon escapà a Anglaterra a on fou rebut pel rei Canut i el nomenà comte de Worcester. Després de la batalla de Helgeå, els nobles noruecs s'uniren a Canut. L'any 1028, Håkon Eiriksson tornà com a governant de Noruega i vassall de Canut. Håkon morí en un naufragi a Pentland Firth, entre les Illes Òrcades i la costa escocesa, a finals de 1029 o principis de 1030.[2]

Referències[modifica]

  1. «Olav den Hellige - Norges evige konge». Arxivat de l'original el 2010-04-08. [Consulta: 12 novembre 2012].
  2. «Trøndelag (D4DR Media)». Arxivat de l'original el 2011-07-16. [Consulta: 12 novembre 2012].

Bibliografia[modifica]

  • Forte, A. Viking Empires (Cambridge, Nova York: Cambridge University Press, 2005)
  • Christiansen, Eric The Norsemen in the Viking Age (Blackwell Publishing. 2002)