Hèrcules

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Hèrcules (desambiguació)».
Aquest article tracta sobre el semidéu del panteó romà. Si cerqueu el déu grec, vegeu «Hèracles».
Estàtua dedicada Hèrcules del Teatre de Pompeia.

Hèrcules[1] és el nom a la mitologia romana de l'heroi de la mitologia grega Hèracles, sent una metàtesi del nom grec. Era fill de Júpiter, l'equivalent romà del déu grec Zeus, i la mortal Alcmena. Va dur a terme els dotze treballs d'Hèracles i va ser divinitzat.

Els romans van adoptar la versió grega de la seva vida i treballs sense canvis essencials, però van afegir detalls anecdòtics propis, alguns d'ells relacionant l'heroi amb la geografia del Mediterrani occidental. Els detalls del seu culte també van ser adaptats a Hispània (columnes d'Hèrcules).

Època romana[modifica | modifica el codi]

Article principal: Hèrcules a l'antiga Roma
Aquesta estatueta romana és una còpia després d'un original grec que representa l'heroi a una edat avançada. Museu d'Art Walters, Baltimore.

El nom llatí Hèrcules va ser manllevat dels etruscs, on estava representat de diverses maneres com Heracle, Hercle, i altres formes. Hèrcules era un tema favorit per l'art etrusc, i apareix sovint en espills de bronze.

Interpretacions modernes[modifica | modifica el codi]

Interpretacions modernes de la llegenda d'Hèrcules el mostraven com un líder savi i bon amic. Així, en moltes de les adaptacions televisives i cinematogràfiques se'l representa d'aquesta manera, especialment la sèrie de la dècada de 1990 Hercules: The Legendary Journeys i la pel·lícula Hèrcules. Encara que Hèrcules va ser un campió i un gran guerrer, no va ser aliè a les trampes i l'ús de trucs bruts a favor seu. Però, va ser cèlebre per haver fet al món segur per a l'home destruint molts monstres perillosos, i també se'l posava com a exemple no per haver atacat mai en primer lloc, sinó per haver conquerit simplement defensant quan era atacat, i protegint els indefensos i afligits. El seu autosacrifici li va aconseguir l'ascens al Mont Olimp, on va ser benvingut pels déus. La seva llegenda perdura, encara que sovint adaptada a les tendències polítiques de l'època.

El personatge d'Hèrcules ha estat adaptat en diverses ocasions al còmic per Marvel Comics.

Filmografia sobre Hèrcules[modifica | modifica el codi]

  • Le fatiche di Ercole (Hèrcules, 1957).
  • Ercole i la Regina di Lidia (Hèrcules i la reina de Lídia, 1959).
  • La venjança d'Hèrcules”, 1960.
  • Ercole al centre della Terra (Hercules al centre de la Terra, 1961).
  • Ercole contro Roma (Hèrcules contra Roma, 1964).
  • Hercules (Hèrcules, 1983).
  • Hercules in the Maze of Minotaur (Hèrcules al laberint del Minotaure, 1994. Telefilm).
  • Hercules in the Underworld (Hèrcules en el món subterrani, 1994. Telefilm).
  • Hercules and the circle of fire (Hèrcules i el cercle de foc, 1994. Telefilm).
  • Hercules and the lost kingdom (Hèrcules i el regne perdut, 1994. Telefilm).
  • Hercules and the amazon women (Hèrcules i les amazones, 1994. Telefilm). filtranmore
  • Hercules (Hèrcules, 1997. Produïda per Walt Disney Feature Animation).

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Les Metamorfosis, L. III. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1932. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hèrcules Modifica l'enllaç a Wikidata