Constel·lació d'Hèrcules

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)

Hèrcules
Nom en llatí	Hercules
Abreviatura	Her
Genitiu	Herculis
Simbologia	Hèrcules
Ascensió recta	17
Declinació	30
Àrea	1225 graus quadrats; Posició 5è
Nombre d'estels Bayer/Flamsteed	0
Estel més brillant	α Her (3,1m)
Meteors	Tau Hèrculids;
Limita amb	Draco; Bootes; Corona Borealis; Serpens Caput; Ophiuchus; Aquila; Sagitta; Vulpecula; Lyra;
	Visible a latituds entre +90° i −50°.; Durant el mes de juliol a les 21:00 hi ha la millor visibilitat.

Hèrcules (Hercules) és una constel·lació que porta el nom d'Hèrcules, l'heroi de la mitologia romana. Hèrcules fou una de les 48 constel·lacions que l'astrònom Claudi Ptolemeu va posar nom durant.^[1] Actualment, tot i no tenir cap estrella de primera magnitud, Hèrcules és la cinquena constel·lació més gran de les 88 modernes.

Característiques[modifica]

Hèrcules fa frontera amb les constel·lacions Draco al nord; Bootes, Corona Borealis i Serpens Caput a l'est; Ophiuchus al sud; Aquila al sud-oest; i Sagitta, Vulpecula i Lyra a l'oest.^[1] Ocupa 1225.1 graus quadrats i un 2.970% del cel de nit, sent així la cinquena constel·lació més gran entre les altres 88 constel·lacions modernes.^[2] La seva abreviació de tres lletres, tal com dicta la Unió Astronòmica Internacional, és "Her".^[1]^[3] El 1930, l'astrònom belga Eugène Joseph Delporte, va establir que la delimitació oficial d'Hèrcules és un polígon de 32 segments.

En el sistema de coordenades equatorials, època 2000, les coordenades de l'ascensió recta de les fronteres es troben entre 16^h 00^m 26.64^s i 18^h 57^m 49.50^s, mentre que la declinació es troba entre +3.67° i +51.32°.^[4]

En latituds mitjanes de l'hemisferi nord, la constel·lació d'Hèrcules es pot veure més clarament des de mitjans de primavera fins a principis de tardor i la seva culminació és durant la mitjanit del 13 de juny.^[5]

L'àpex solar de la constel·lació d'Hèrcules es troba dins la mateixa constel·lació, a prop de les coordenades de l'ascensió recta 18^h 00^m i de declinació 30° 00′.^[6]

Estels principals[modifica]

α Herculi (Rasalgethi): un sistema estel·lar quíntuple de magnitud aparent +3,31. El seu estel principal és un supergegant vermell lluminós.^[7]

β Herculi (Kornephoros): un estel binari i estrella amb una temperatura efectiva d'uns 4,887 K, sent així una gegant groga.^[8]^[9] És l'estel més brillant de la constel·lació d'Hèrcules amb una magnitud aparent de 2,77.^[10]^[11]

γ Herculi: una estrella binària amb una magnitud aparent de 3,76.^[12] És una binària espectroscòpica.^[13]

δ Herculi (Sarin): un sistema estel·lar múltiple i amb una magnitud aparent de +3,13, és el tercer element més brillant de la constel·lació d'Hèrcules.^[14]

ζ Herculi: una estrella binària espectroscòpica amb una magnitud aparent de +2,80.^[15]

μ Herculi: un sistema estel·lar de magnitud aparent de +3,42 que es troba a prop del sistema solar, a uns 27,4 anys llum.^[16]^[17] L'estel principal és una estrella subgegant, però està creixent i evolucionant cap a una gegant vermella.^[17] També és acompanyada per dos altres components que formen una estrella binària.^[18]

Altres estels[modifica]

Malgrat l'extenció d'aquesta constel·lació cap dels seus estels és de la primera, ni de la segona magnitud. ζ Herculi (magnitud 2,81), δ Herculi (magnitud 3,14) i μ Herculi (magnitud 3,42) en són els altres astres notables.

L'estrella 14 Herculi té un planeta extrasolar, 3,3 vegades més massiu que Júpiter i orbita voltant l'estrella en 1.619 dies a una distància mitjana de 2,5 ua.

Objectes de cel profund[modifica]

La constel·lació d'Hèrcules conté M13, el cúmul globular més brillant de l'hemisferi nord i que es troba entre els estels η Her i ζ Her, i el cúmul globular M92.^[1] La nebulosa planetària Abell 39 també forma part de la constel·lació.^[19]

Història[modifica]

És una de les 48 constel·lacions enregistrades per Claudi Ptolemeu en el seu Almagest. Hèrcules porta el nom llatí de l'heroi grec Heracles. Els estels d'Hèrcules semblen formar un home tombat o de genolls, la qual cosa donà nom originalment a la constel·lació.

Referències[modifica]

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 «Hercules Constellation». constellation-guide.com. Arxivat de l'original el 5 de juliol 2023. [Consulta: 26 agost 2023].
↑ Ridpath, Ian. «Constellations: Andromeda–Indus». ianridpath.com. Arxivat de l'original el 16 de juliol 2023. [Consulta: 26 agost 2023].
↑ «Hercules (The Hercules) Constellation». [Consulta: 26 agost 2023].
↑ «Hercules, Constellation Boundary». Unió Astronòmica Internacional. [Consulta: 26 agost 2023].
↑ Thompson i Thompson, 2007, p. 256–63.
↑ Karttunen et al., Donner, p. 392.
↑ «Ras Algethi». Encyclopædia Britannica, 18-02-2009. Arxivat de l'original el 1 juny 2023. [Consulta: 27 agost 2023].
↑ Massarotti, Alessandro; Latham, David W.; Stefanik, Robert P.; Fogel, Jeffrey «ROTATIONAL AND RADIAL VELOCITIES FOR A SAMPLE OF 761 HIPPARCOS GIANTS AND THE ROLE OF BINARITY» (en anglès). The Astronomical Journal, 135, 1, 01-01-2008, pàg. 209–231. DOI: 10.1088/0004-6256/135/1/209 [Consulta: 27 agost 2023].
↑ Hubble Heritage Team. «The Colour of Stars». outreach.atnf.csiro.au, 21-12-2004. Arxivat de l'original el 24 agost 2013. [Consulta: 27 agost 2023].
↑ Kaler, Jim. «THE 172 BRIGHTEST STARS». stars.astro.illinois.edu. Arxivat de l'original el 25 juny 2023. [Consulta: 27 agost 2023].
↑ «bet Her – Spectroscopic Binary». SIMBAD. Arxivat de l'original el 27 agost 2023. [Consulta: 27 agost 2023].
↑ «gam Her -- Double or Multiple Star». SIMBAD. Arxivat de l'original el 27 d’agost 2023. [Consulta: 27 agost 2023].
↑ Mason, Brian D.; Wycoff, Gary L.; Hartkopf, William I.; Douglass, Geoffrey G.; Worley, Charles E. «The 2001 US Naval Observatory Double Star CD-ROM. I. The Washington Double Star Catalog». The Astronomical Journal, 122, 6, desembre 2001, pàg. 3466–3471. DOI: 10.1086/323920 [Consulta: 27 agost 2023].
↑ «del Her -- Spectroscopic Binary (Sarin)». SIMBAD. Arxivat de l'original el 27 d’agost 2023. [Consulta: 27 agost 2023].
↑ «zet Her -- Spectroscopic Binary». SIMBAD. Arxivat de l'original el 27 d’agost 2023. [Consulta: 27 agost 2023].
↑ «Mu Herculis 4?». SolStation. Arxivat de l'original el 27 d’agost 2023. [Consulta: 27 agost 2023].
↑ ^17,0 ^17,1 «mu.01 Her -- Double or Multiple Star». SIMBAD. Arxivat de l'original el 27 d’agost 2023. [Consulta: 27 agost 2023].
↑ Kaler, Jim. «MU HER». stars.astr.illinois. Arxivat de l'original el 27 d’agost 2023. [Consulta: 27 agost 2023].
↑ Pugnaire, Miguel Ángel. «Planetarias en Hércules (NGC 6210, IC 4593, Abell 39)». elnidodelastronomo.es, 09-07-2016. Arxivat de l'original el 20 de març 2023. [Consulta: 26 agost 2023].

Bibliografia[modifica]

Thompson, Robert Bruce; Thompson, Barbara. Illustrated Guide to Astronomical Wonders: From Novice to Master Observer (en anglès). O'Reilly Media, 2007. ISBN 9780596526856 [Consulta: 26 agost 2023].
Karttunen, Hannu; Kröger, Pekka; Oja, Heikki; Poutanen, Markku; Donner, Karl J.. Fundamental Astronomy (en anglès). 3. Springer Science+Business Media], 2013. ISBN 9783662032152 [Consulta: 27 agost 2023].

Vegeu també[modifica]

Llista d'estrelles d'Hèrcules

[;1-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 «Hercules Constellation». constellation-guide.com. Arxivat de l'original el 5 de juliol 2023. [Consulta: 26 agost 2023].

[Ridpath-2] Ridpath, Ian. «Constellations: Andromeda–Indus». ianridpath.com. Arxivat de l'original el 16 de juliol 2023. [Consulta: 26 agost 2023].

[3] «Hercules (The Hercules) Constellation». [Consulta: 26 agost 2023].

[boundary-4] «Hercules, Constellation Boundary». Unió Astronòmica Internacional. [Consulta: 26 agost 2023].

[FOOTNOTEThompsonThompson2007256–63-5] Thompson i Thompson, 2007, p. 256–63.

[FOOTNOTEKarttunenKrögerOjaPoutanenDonner392-6] Karttunen et al., Donner, p. 392.

[7] «Ras Algethi». Encyclopædia Britannica, 18-02-2009. Arxivat de l'original el 1 juny 2023. [Consulta: 27 agost 2023].

[8] Massarotti, Alessandro; Latham, David W.; Stefanik, Robert P.; Fogel, Jeffrey «ROTATIONAL AND RADIAL VELOCITIES FOR A SAMPLE OF 761 HIPPARCOS GIANTS AND THE ROLE OF BINARITY» (en anglès). The Astronomical Journal, 135, 1, 01-01-2008, pàg. 209–231. DOI: 10.1088/0004-6256/135/1/209 [Consulta: 27 agost 2023].

[9] Hubble Heritage Team. «The Colour of Stars». outreach.atnf.csiro.au, 21-12-2004. Arxivat de l'original el 24 agost 2013. [Consulta: 27 agost 2023].

[Kaler-10] Kaler, Jim. «THE 172 BRIGHTEST STARS». stars.astro.illinois.edu. Arxivat de l'original el 25 juny 2023. [Consulta: 27 agost 2023].

[beta_her-11] «bet Her – Spectroscopic Binary». SIMBAD. Arxivat de l'original el 27 agost 2023. [Consulta: 27 agost 2023].

[gam_her-12] «gam Her -- Double or Multiple Star». SIMBAD. Arxivat de l'original el 27 d’agost 2023. [Consulta: 27 agost 2023].

[13] Mason, Brian D.; Wycoff, Gary L.; Hartkopf, William I.; Douglass, Geoffrey G.; Worley, Charles E. «The 2001 US Naval Observatory Double Star CD-ROM. I. The Washington Double Star Catalog». The Astronomical Journal, 122, 6, desembre 2001, pàg. 3466–3471. DOI: 10.1086/323920 [Consulta: 27 agost 2023].

[del_her-14] «del Her -- Spectroscopic Binary (Sarin)». SIMBAD. Arxivat de l'original el 27 d’agost 2023. [Consulta: 27 agost 2023].

[zet_her-15] «zet Her -- Spectroscopic Binary». SIMBAD. Arxivat de l'original el 27 d’agost 2023. [Consulta: 27 agost 2023].

[16] «Mu Herculis 4?». SolStation. Arxivat de l'original el 27 d’agost 2023. [Consulta: 27 agost 2023].

[mu_her-17] 17,0 ^17,1 «mu.01 Her -- Double or Multiple Star». SIMBAD. Arxivat de l'original el 27 d’agost 2023. [Consulta: 27 agost 2023].

[Kaler1-18] Kaler, Jim. «MU HER». stars.astr.illinois. Arxivat de l'original el 27 d’agost 2023. [Consulta: 27 agost 2023].

[Pugnaire-19] Pugnaire, Miguel Ángel. «Planetarias en Hércules (NGC 6210, IC 4593, Abell 39)». elnidodelastronomo.es, 09-07-2016. Arxivat de l'original el 20 de març 2023. [Consulta: 26 agost 2023].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

[18]

[19]