Hèrcules II d'Este

Imatge de l'escut d'armes de la Casa d'Este vers l'any 1535.

Hèrcules II d'Este, també anomenat Hèrcules II de Ferrara o Hèrcules II de Mòdena ( 1508 - Ferrara, Ducat de Ferrara 1559 ), membre de la Casa d'Este, fou el duc de Ferrara i Mòdena entre 1534 i 1559.

Orígens familiars

Va néixer el 5 d'abril de 1508 sent fill del duc Alfons I d'Este i la seva segona esposa, Lucrècia Borja. Fou nét per línia paterna d'Hèrcules I d'Este i Elionor de Nàpols, i per línia materna del Roderic de Borja, futur papa Alexandre VI, i la seva amistançada Vannozza Cattanei. Fou germà, entre d'altres, del cardenal Hipòlit d'Este i d'Alfons d'Este.

Núpcies i descendents

Es casà el 28 de juny de 1528 a la ciutat de París amb la princesa Renata de França, filla del rei Lluís XII de França i Anna de Bretanya. D'aquesta unió nasqueren:

• Anna d'Este (1531-1607), casada el 1548 amb Francesc de Guisa i el 1566 amb Jaume de Savoia-Nemours
• Alfons II d'Este (1533-1597), duc de Ferrara i Mòdena
• Lluís d'Este (1538-1586), cardenal
• Lucrècia Maria d'Este (1535-1598), casada el 1570 amb Francesc Maria II della Rovere
• Elionor d'Este (1537-1581)

Ascens al poder

A la mort del seu pare, ocorreguda el juny de 1534, Hèrcules fou nomenat duc de Ferrara i Mòdena, ressolent els problemes inicials del seu pare amb el Papat. Quan Enric II de França inicià les seves actitats militars a la Península Itàlica, ràpidament Hèrcules II formà una Lliga contra Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic juntament amb els Estats Pontificis i el propi Regne de França, si bé la concentració de les tropes franceses entorn del Regne de Nàpols (clar objectiu francès) desagradà Hèrcules II. Aquest, gràcies a la mediació de Cosme I de Mèdici, arribà a un acord amb l'imperi Espanyol, garantint la integritat dels seus dominis a canvi d'expulsar de la seva cort la majoria profrancesa.

Gràcies al dot i renda vitalícia concedit a la seva esposa per part de Francesc I de França, rei i cunyat de Renata, aquesta aconseguí reunir al voltant de la seva cort artistes i intel·lectuals com Bernardo Tasso i Fulvio Pellegrini Morato. Sota la pressió, però, de la Cúria romana va expulsar del Ducat de Ferrara i Mòdena autors acusats d'heretgia com Joan Calví, i instaurà la inquisició als ducats, convertint els seus dominis en un dels principals centres de difusió de la Reforma a Itàlia.

Morí el 3 d'octubre de 1559 a la ciutat de Ferrara, on està actualment enterrat.

Precedit per: Alfons I d'Este

Duc de Ferrara, Mòdena i Reggio 1534–1559

Succeït per: Alfons II d'Este