Hèrcules (Miquel Àngel)

Hèrcules
	; Dibuix de Rubens inspirat a l'escultura de Miquel Àngel de l'Hèrcules
Tipus	estàtua
Creador	Michelangelo Buonarroti
Creació	1492 (Gregorià); 1493 (Gregorià)
Gènere	nu
Moviment	Renaixement italià
Material	marbre
Catàleg	Michelangelo: The Complete Paintings, Sculptures and Architecture:(S4)

Hèrcules va ser una escultura realitzada en marbre de l'any 1492 per Miquel Àngel a Florència i que ara com ara es troba desapareguda.

El 1492, a la mort de Llorenç el Magnífic i per iniciativa pròpia, va realitzar l'escultura d'un Hèrcules de marbre a la seva casa paterna, escollint el tema per ésser Hèrcules, des del segle xiii, un dels patrons de Florència. L'estàtua va ser comprada pels Strozzi, que la van vendre a Giovan Battista Palla, al qual, la va adquirir el rei de França Enric II i va ser col·locada en un jardí de Fontainebleau, on Rubens va realitzar un dibuix d'aquesta escultura, que es conserva al museu del Louvre a París.^[1] El 1713 l'escultura va desaparèixer. Només queda el mencionat dibuix i un esbós guardat a la casa Buonarroti.

Descripció[modifica]

Aquesta obra es va realitzar en una escala gegantina i pel dibuix de Rubens, s'aprecia, que es va representar com un heroi jove amb el cap girat cap a un costat, la clava recolzada a terra formant una diagonal, mentre la figura sembla que està en repòs, el conjunt apareix com una estàtua antiga, tanmateix els plecs de la roba estan inspirats al sant Jordi de Donatello. Pels escrits d'Ascanio Condivi se sap la mida que era de: bràcia quatro, és a dir, 2,40 metres.

Referències bibliogràfiques[modifica]

↑ «Joconde» (en francès). Ministère de la culture-base Joconde. [Consulta: 28 juny 2011].

Tolnay, Charles de. Miguel Ángel:Personalidad Histórica y Artística de Miguel Ángel. Barcelona, Editorial Teide, 1978. ISBN 84-307-8163-3.

Viccionari

[1] «Joconde» (en francès). Ministère de la culture-base Joconde. [Consulta: 28 juny 2011].

[1]

Obres de Miquel Àngel
Escultures:	“Cap de faune” “Mare de Déu de l'escala” (c. 1491-92) “La batalla dels centaures” (c. 1492) “Jove arquer” (1491) “Crucifix del Santo Spirito” (1492) “Hèrcules” (1492) “Arca de sant Domènec” “San Petronio” (1494-95) “San Procolo” (1494-95) “Àngel” (1494-95) “Crucifix en fusta de til·ler” (1495-97) “Cupido dorment” (1496) “Cupido dret” “Bacus” (1496-97) “Crucifix de Montserrat” (1497-98?) “Pietat” (1499-1500) “David” (1501-04) “Madonna de Bruges” (1501-04) “Sant Pau” (1503-04) “Sant Pere” (1503-04) “Sant Pius” (1503-04) “Sant Gregori” (1503-04) “Tondo Taddei” (c. 1503) “Tondo Pitti” (c. 1503) “Sant Mateu” (c. 1505) Tomba del papa Juli II (1503) “Moisès” (c. 1513-15) “Esclau moribund” (1513-16) “Esclau rebel” (1513-16) “Capella dels Mèdici” (1520-34) “Geni de la Victòria” (c. 1532-34) “Raquel” (1545) “Lia” (1545) Tomba de Julià II de Mèdici Tomba de Llorenç II de Mèdici “Madonna Medici” “Apol·lo” (c. 1530) “Noi ajupit” (c. 1530-34) “Crist de la Minerva” (1519-20) “Brutus” (1540) “Pietat florentina” (c. 1550) “Pietat Palestrina” (c. 1550) “Pietat Rondanini” (1552-64)
Pintures	Pintures murals: “Madonna de Manchester” (c. 1497) · “Tondo Doni” (c. 1503-06) · “Enterrament de Crist” (c. 1505) · “La batalla de Cascina” Capella Sixtina: Volta (1508-12) · “Judici Final” (1534-41) Frescos de la Capella Paulina: “Martiri de sant Pere” (1542-50) · “La conversió de sant Pau” (1542-50)
Arquitectura	San Lorenzo de Florència: Capella dels Mèdici · Sagristia Nova · Biblioteca Laurenziana · Façana (no executada) Roma: San Giovanni dei Fiorentini · Basílica de Sant Pere · Santa Maria degli Angeli e dei Martiri · Cordonata Capitolina · Plaça del Capitoli · Palau Farnese · Porta Pia
Obres en paper	“Epifania” (1550–53)