Hèrnia diafragmàtica congènita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Hèrnia diafragmàtica congènita
Classificació i recursos externs

Una hèrnia de Morgagni vista en una radiografia de tòrax.
CIM-10 Q79.0
CIM-9 756.6
OMIM 142340 222400
DiseasesDB 32489
MedlinePlus 001135
eMedicine ped/2603
MeSH D006548

hèrnia diafragmàtica congènita, (HDG) o hèrnia congènita del diafragma és una malformació congènita en la qual existeix una hèrnia diafragmàtica. Aquesta obertura permet que part dels òrgans abdominals (estómac, fetge i intestins) ocupin part de la cavitat toràcica prop dels pulmons. Aquesta tipologia d’hèrnia necessita cirurgia pediàtrica la qual està dirigida a intervenir i solucionar les alteracions que pateixen els nens al moment de néixer.

Causes[modifica | modifica el codi]

Una hèrnia diafragmàtica es produeix per una unió inapropiada de les estructures internes durant el desenvolupament fetal. D’aquesta manera, certs òrgans (estómac, intestí prim, fetge i ronyó) poden ocupar espai a la cavitat toràcica i, per aquest motiu es produeix una hipoplàsia pulmonar (un desenvolupament disminuït dels pulmons).

L’hèrnia diafragmàtica congènita es desconeguda i radica en diverses formes, com un síndrome genètic relacionat amb altres malformacions o bé es pot presentar com una malaltia aïllada. La mitjana estadística d’aparició d’aquesta malaltia es presenta en 1 de cada 2200 a 1 de cada 5000 gestacions.

Símptomes[modifica | modifica el codi]

Durant la vida fetal, el fetus no empra els pulmons per respirar i la HDC no suposa cap risc durant l’embaràs. El problema sorgeix, immediatament després del part, doncs els pulmons del nadó no tenen la capacitat suficient per respirar i obtenir l’oxigen necessari per a viure (és dir: una insuficiència respiratòria, aguda, que pot dur a la mort del nadó).

Proves necessàries per a diagnosticar un pronòstic de la malformació fetal[modifica | modifica el codi]

  1. Realitzar una ecografia especialitzada.
  2. Amniocentesi i estudi de cariotips (cromosomes fetals).
  3. Ressonància magnètica nuclear.
  4. Valoració multidisciplinària de diversos especialistes en medicina fetal, neonatòlegs i cirurgians pediàtrics.

Tractament[modifica | modifica el codi]

Un cop completat l’avaluació inicial de les proves l’equip mèdic planificarà diverses opcions:

  1. Interrupció de l’embaràs. (en casos greus i dins del temps legal per fer-ho).
  2. Tractament convencional al naixement (suport respiratori immediatament després del naixement mitjançant ventiladors) i, posteriorment, cirurgia pediàtrica per tal de poder reparar el defecte del diafragma.
  3. Tractament intrauterí.

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Gran enciclopèdia catalana,Vol.12, pàg. 388.
  • El món del saber,Vol.7, pàg. 22.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hèrnia diafragmàtica congènita