Héron
|
|||
| Localització | |||
 |
|||
 |
|||
| País • Regió • Comunitat • Província • Districte |
 BèlgicaValònia francesa Lieja Huy |
||
| Gentilici | n/d | ||
| Predom. ling. | Francès | ||
| Superfície | 38,32 km² | ||
| Altitud | n/d msnm | ||
| Població (2009) • Densitat |
4.766 hab. 124,37 hab/km² |
||
| Coordenades | 50° 33′ 02″ N, 5° 05′ 52″ E / 50.55056,5.09778Coord.: 50° 33′ 02″ N, 5° 05′ 52″ E / 50.55056,5.09778 | ||
| Organització Nuclis • Burgmestre: |
4 Eric Hautphenne |
||
| Codi postal | 4217 Héron |
||
| Majoria política | PS | ||
| Escons |
15 regidors | ||
| Estrangers | 2,15% (2008) | ||
| Taxa d'atur | 12,26% (2009) | ||
| Zona telefònica | +32-(0)87
5 |
||
| Web | |||
Héron és un municipi belga de la província de Lieja, a l'antic comtat d'Haspengouw. Al 1 de setembre de 2009 comptava amb 4766 habitants.[1]
Taula de continguts |
Història [modifica]
Al 1 de setembre de 1830, només unes setmanes abans de la revolució belga, Guillem I dels Països Baixos va atorgar a John Cockerill una concessió d'unes 450 hectàrees de mines de fer, situades al territori dels municipis de Couhtuin, Lavoir i Huccorgne, el que va ser l'inici d'un breu periode d'industrialització. Aquestes explotacions, esdevingudes poc rendibles, faç a les importacions de millor preu, van aturar-se després de la segona guerra mundial. Al nucli de Roua també es van explotar uns jaciments de plom, però com que eren d'un accès molt difícil per a la infiltració d'aigua la mina va haver de tancar-se al 1875.
El municipi actual va crear-se al 1 de gener de 1977 després de la fusió de Héron, Couthuin, Lavoir i Waret l'Évêque.
Economia [modifica]
78% conreu i pastures
9% bosc
12% construccions i carreteres
1% diversos
Tret d'un interludi industrial molt curt al segle XIX, la major activitat econòmica sempre va ser l'agricultura i uns indústries derivades: molí de farines biològiques, fabricació d'aliments per a bestiam,. Des de la fi del segle passat, es va començar la viticultura al Fond du Ry.
Nuclis i llocs dits [modifica]
Héron [modifica]
-
- Boingt
Couthuin [modifica]
-
- Marsinne
- Roua
Lavoir [modifica]
Waret L'Évêque [modifica]
Monuments i llocs d'interès [modifica]
- L'edifici de 1866 de l'arquitecte Jean-Lambert Blandot que va aposentar l'administració municipal, l'escola i el jutjat de pau d'Héron
- La capella de Lavoir, al cim d'un turó, probablement al lloc d'una fortalesa medieval.
- La Ferme du Château (masia del castell), una masia quadrilàter típica d'Haspengouw. A l'edat mitjana era la seu d'un jutjat feudal.
- Tres masies dels (segles XVI i XVII), unes de les més velles d'Haspengouw al nucli de Marsinne , un antic al·leu de la col·legiata de la Mare de Déu de Huy.
- El pou i l'església de Sant Hubert de Waret l'Évêque.
|
|||
|
Amay • Amel • Ans • Anthisnes • Aubel • Awans • Aywaille • Baelen • Bassenge • Berloz • Beyne-Heusay • Blegny • Braives • Büllingen • Burdinne • Burg-Reuland • Bütgenbach • Chaudfontaine • Clavier • Comblain-au-Pont • Crisnée • Dalhem • Dison • Donceel • Engis • Esneux • Eupen • Faimes • Ferrières • Fexhe-le-Haut-Clocher • Flémalle • Fléron • Geer • Grâce-Hollogne • Hamoir • Hannut • Héron • Herstal • Herve • Huy • Jalhay • Juprelle • Kelmis • Lieja • Lierneux • Limburg • Lincent • Lontzen • Malmedy • Marchin • Modave • Nandrin • Neupré • Olne • Oreye • Ouffet • Oupeye • Pepinster • Plombières • Raeren • Remicourt • Saint-Georges-sur-Meuse • Saint-Nicolas • Sankt-Vith • Seraing • Soumagne • Spa • Sprimont • Stavelot • Stoumont • Theux • Thimister-Clermont • Tinlot • Trois-Ponts • Trooz • Verlaine • Verviers • Villers-le-Bouillet • Visé • Waimes • Wanze • Waremme • Wasseiges • Welkenraedt |
|||
  |
Açò és un esborrany sobre Bèlgica. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Héron |
