Héron

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaHéron
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 50° 33′ N, 5° 05′ E / 50.55°N,5.08°E / 50.55; 5.08
EstatBèlgica
RegióValònia
Provínciaprovíncia de Lieja
Districtedistricte d'Huy Modifica el valor a Wikidata
CapitalHéron Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població5.277 (2018) Modifica el valor a Wikidata (137,71 hab./km²)
Idioma oficialfrancès (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície38,32 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Mayor of Héron (en) Tradueix Modifica el valor a WikidataEric Hautphenne (en) Tradueix (2005–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal4218 i 4217 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic085 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webheron.be Modifica el valor a Wikidata
Facebook: Commune.de.Heron Modifica el valor a Wikidata

Héron és un municipi belga de la província de Lieja, a l'antic comtat d'Haspengouw. L'1 de setembre de 2009 tenia 4766 habitants.[1]

Història[modifica]

L'1 de setembre de 1830, només unes setmanes abans de la revolució belga, Guillem I dels Països Baixos va atorgar a John Cockerill una concessió d'unes 450 hectàrees de mines de fer, situades al territori dels municipis de Couhtuin, Lavoir i Huccorgne, el que va ser l'inici d'un breu període d'industrialització. Aquestes explotacions, esdevingudes poc rendibles, faç a les importacions de millor preu, van aturar-se després de la segona guerra mundial. Al nucli de Roua també es van explotar uns jaciments de plom, però com que eren d'un accés molt difícil per a la infiltració d'aigua la mina va haver de tancar-se el 1875.

El municipi actual va crear-se a l'1 de gener de 1977 després de la fusió de Héron, Couthuin, Lavoir i Waret l'Évêque.

Economia[modifica]

Utilització del sòl al 2005:
78% conreu i pastures
9% bosc
12% construccions i carreteres
1% diversos

Tret d'un interludi industrial molt curt al segle xix, la major activitat econòmica sempre va ser l'agricultura i uns indústries derivades: molí de farines biològiques, fabricació d'aliments per a bestiam,. Des de la fi del segle passat, es va començar la viticultura al Fond du Ry.

Nuclis i llocs dits[modifica]

Héron[modifica]

    • Boingt

Couthuin[modifica]

    • Marsinne
    • Roua

Lavoir[modifica]

Waret L'Évêque[modifica]

Monuments i llocs d'interès[modifica]

Església de Sant Marti d'Héron
  • L'edifici de 1866 de l'arquitecte Jean-Lambert Blandot que va aposentar l'administració municipal, l'escola i el jutjat de pau d'Héron
  • La capella de Lavoir, al cim d'un turó, probablement al lloc d'una fortalesa medieval.
  • La Ferme du Château (masia del castell), una masia quadrilàter típica d'Haspengouw. A l'edat mitjana era la seu d'un jutjat feudal.
  • Tres masies dels (segles xvi i xvii), unes de les més velles d'Haspengouw al nucli de Marsinne, un antic al·leu de la col·legiata de la Mare de Déu de Huy.
  • El pou i l'església de Sant Hubert de Waret l'Évêque.
  1. «Registre de la població de Bèlgica». Arxivat de l'original el 2009-10-07. [Consulta: 17 octubre 2009].