Hípies d'Elis

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Hípies(Ἱππίας)
Naixement c. 460 aC
Elis,(Peloponès)(Grècia)
Mort c. 400 aC, als 60 anys
Era Filosofia antiga
Regió Filosofia occidental
Escola/tradició filosòfica Sofistes Filosofia presocràtica
Interessos Retòrica, Filosofia, Política, Poesia, Música, Matemàtica, Pintura, Escultura
Idees notables contraposició "estat natural"/"estat social"
Elis, ciutat natal d'Hípies

Hípies d'Elis (Hippias, Ἱππίας) fou un sofista i filòsof grec nadiu d'Elis.

Vida[modifica | modifica el codi]

Hípies era fill de Diopites.[1] Fou deixeble de Hegesidam[2] i contemporani de Protàgores i Sòcrates. El govern d'Elis el va enviar com ambaixador a Esparta en missió diplomàtica. Va viatjar també per moltes ciutats i districtes de Grècia per adquirir riquesa[3] i celebritat ensenyant i fent discursos. El seu caràcter és descrit com vanitós i arrogant. Hípies es va fer famós per la seva polymathia ,o coneixement de moltes coses. Es lloava de ser capaç d'aprendre tot sobre qualsevol tema, gràcies a la seva prodigiosa memòria, doncs podia per exemple, recordar un llistat de noms havent-lo sentit només una vegada.[4]

Probablement, va ser a causa de la seva activitat política que va morir. Segons narra Tertulià, Hípies hauria estat assassinat per haver conspirat contra la seva pròpia ciutat,[5] durant la revolució oligàrquica del 399 aC a l'Èlide, o amb l'intent de retorn dels exiliats demòcrates el (343 a.C.). Podria ser que Tertulià confongués el sofista amb el tirà Hípies, fill de Pisístrat.

Algunes fonts citen que va tenir una filla, Platane, que es va casar amb Isòcrates quan ja era vell; i que va adoptar un jove de nom Afareo.[6] Alguns estudiosos opinen que Platane era l'esposa del sofista i no la filla, entre ells està Untersteiner[7]

Filosofia[modifica | modifica el codi]

Defensa la tesi de la contraposició entre l'estat natural i l'ordre social. La naturalesa tracta els homes per un igual, mentre que la llei política és la causa de la desigualtat social.[8]

Aquesta afirmació es fonamenta en:

  • Els principis de la naturalesa tenen validesa universal i són vigents per tothom.[9]
  • Les lleis polítiques (que són antinaturals) només es poden imposar per la força.

Per tant "la llei tiranitza l'home i el força a moltes coses contra natura", d'on en dedueix la necessitat de retornar a l'estat natural.

La seva filosofia és propera en aquest sentit a la d'Antifont.


Obra[modifica | modifica el codi]

La principal informació que es té d'ell ve donada per Plató en la seva obra Protàgores on afirma que Hípies va ensenyar que "la llei és el tirà dels homes i els força a moltes coses contràries a la natura", i en les seves obres Hípies major i Hípies menor. A més de la filosofia, tenia curiositat per molts dels camps del saber humà entre els quals destaca "la ciència de la societat" i el seu llibre "Synagoga" Συναγωγὴ (Miscellanea), de caràcter enciclopèdic, que no es conserva però va ser esmentat per Ateneu.[10] Sòcrates diu que va publicar tractats sobre èpica, poesia, tragèdies, ditirambes i discursos com a produccions pròpies.

Trissectriu[modifica | modifica el codi]

La Trisectriu d'Hípies

Pappus d'Alexandria en el llibre IV de la seva Synagoga (Col·lecció Matemàtica) parla d'una de les corbes més antigues estudiades. Procle i altres escriptors de l'antiguitat atribueixen la seva descoberta a Hípies.

En un quadrat ACBD (imatge) sigui el costat AB canviat de manera uniforme cap a baix a partir de la seva posició inicial perquè coincideixi amb DC. Suposem que aqueix lleu moviment succeeix al mateix temps que el costat DA gira cap a la dreta des de la seva posició inicial fins a coincidir amb DC. Si es donen les posicions dels segments en un instant fix per a qualsevol A’B’ i DA’’, respectivament, i P és el punt d'intersecció de A’B’ i DA’’, el lloc descrit per P durant aquests moviments serà la trissetriu d'Hípies – la corba APQ de la imatge. La corba permet la trissectriu d'un angle amb facilitat: Si PDC és l'àngle que es vol trisseccionar, dividim en tres els segments B’C i A’D com els punts R, S, T i U. Si els segments de la recta TR i US tallen la trissetriu en els V i W, respectivament les rectes VD i WD dividiran l'àngle P\hat DC en tres parts iguals.

La descripció donada per Pappus sobre la principal propietat d'aquesta corba fa que sigui molt possible que s'hagi inventat durant la recerca de la forma per a la trissecció de l'angle. Es creu que Hípies sabia que la corba podria ser utilitzada per a cercar la quadratura del cercle però que no ho va poder demostrar. Posteriorment la corba fou utilitzada per Dinòstrat per a fer la quadratura i per això també se la coneix amb el nom dequadratriu.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. DK 86 A1.
  2. Suda, Hippias
  3. Plató: Hípies major 282d-e.
  4. DK 86 A11.
  5. DK 86 A15.
  6. Plutarc de Queronea (DK 86 A3)
  7. Mario, pàg. 414
  8. DK 86 C1.
  9. Mario, pàg. 431
  10. DK 86 B6.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • DK= Die Fragmente der Vorsokratiker de Diels i Kranz
  • Mario Untersteiner: I sofisti, Milano 1996
  • Carl Boyer: História da matemática. Brasil ed. Edgard Blüncher ltda. 2010.
  • George B. Kerferd, Hellmut Flashar: Hippias aus Elis. en Hellmut Flashar (Hrsg.): "Grundriss der Geschichte der Philosophie. Die Philosophie der Antike", Schwabe, Basel 1998, ISBN 3-7965-1036-1, S. 64-68


Filòsofs presocràtics

Escola de Milet: Tales de Milet · Anaximandre de Milet · Anaxímenes

Escola pitagòrica: Pitàgores · Alcmeó de Crotona · Filolau · Arquites de Tàrent

Escola d'Efes: Heràclit d'Efes — Escola d'Elea: Xenòfanes de Colofó · Parmènides d'Elea · Zenó d'Elea · Melissos de Samos

Pluralistes: Anaxàgores · Empèdocles — Atomistes: Leucip · Demòcrit

Sofistes: Protàgores · Pròdic de Queos · Gòrgies de Leontins · Hípies d'Elis · Críties · Antifont