Hülegü

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el primer Il-khan de Pèrsia. Si cerqueu el sobirà rebel de Lahore, vegeu «Hülegü de Lahore».
Hülegü amb la reina Doquz Khatun

Hulegu o Hülegü Khan (?, 1217 - Maragha, l'Iran, 8 de febrer de 1265) fou el primer il-khan de Pèrsia (1256-1265). Nét de Genguis Khan i fill de Tului, el seu germà Mongke, gran khan dels mongols, li encomanà el govern de Pèrsia i la lluita contra els ismaïlites i el califat abbàssida.

El domini d'Hulegu es va estendre de l'Oxus fins a quasi la Mediterrània, i del Caucas a l'Oceà Índic, incloent-hi Al-Jazira, el Kurdistan, Armènia, Geòrgia i l'Àsia Menor. El su títol fou "il-khan", que vol dir "khan subordinat [al gran khan]", i fins al temps de Mahmud Ghazan van regnar nominalment en nom del gran khan de Mongòlia i després de la Xina.

Budista i de mare i muller nestorianes, va protegir les confessions cristianes; en el camp de la ciència encarregà a Nàssir-ad-Din at-Tussí la construcció i la direcció de l'observatori astronòmic de Maragha. La seva muller Doquz Khatun no tan sols va influir en la seva protecció als nestorians, sinó que ella mateixa els va beneficiar. Va fer construir edificis a la riba del llac Úrmia, a Maragha (l'observatori), un palau a Ala Tagh, temples budistes a Khoy i altres, incloent-hi la fortalesa de Shahu Tala en el llac Úrmia, on guardava els seus tresors i on fou enterrat.A la fortalesa de hi ha la tomba del khan mongol Hülegü.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va sortir cap a Pèrsia el 1253 per una ruta preparada amb molta cura, on prèviament es van construir ponts sobre cada riu per facilitar el pas de les tropes; el setembre/octubre de 1255 va arribar a Kan-i Gul prop de Samarcanda, on va acampar i va restar el novembre, i va creuar l'Oxus l'1 de gener de 1256. Els petits sobirans de Pèrsia i el Caucas li van oferir homenatge i va destruir als luris. Durant aquest any va combatre als ismaïlites, va rendir diverses fortaleses i finalment Rukn-ad-Din Khurxah va lliurar la seva inexpugnable fortalesa d'Alamut sense combatre el 1256,[2] que va ser arrasada fins als fonaments. A continuació, l'exèrcit va prosseguir cap a Bagdad en novembre de 1257.

El 17 de gener de 1258 va derrotar a l'exèrcit abbàssida prop de la capital del califat, i el 22 de gener va deixar assetjada Bagdad. La ciutat es van rendir el 10 de febrer i el califa Al-Mustassim fou executat i Bagdad saquejada.

Va intentar la conquesta de Síria (1260), i va entrar a Alep i Damasc, abandonades pels seus defensors. Llavors va haver de tornar a Pèrsia per la mort de Mongke (produïda el 1259), i l'exèrcit que va dèixar a Síria va patir la primera gran derrota contra els mamelucs a la batalla d'Ayn Jalut el 3 de setembre de 1260.

Els mamelucs i Berke, khan de l'Horda d'Or, es van aliar contra l'enemic comú, Pèrsia (1261). La guerra és poc coneguda: Hulagu va obtenir una victòria inicial i va avançar fins més enllà del Terek (1262) però després fou derrotat per les forces de Berke perdent Hulagu part del seu exèrcit en la retirada quan el glaç del riu Terek es va trencar al passar els cavalls. El 1265 Berke i Hulagu tornaven a estar en guerra.

El 1264, Hulegu va passar per Bukharà de camí a la cort del gran khan. Els germans Polo i probablement alguns més, van decidir seguir-lo estimulats per l'afirmació de Hulegu de què el gran khan no havia vist mai "llatins" (com es deia als europeus occidentals) i estaria encantat de fer-ho.[3]

Hulagu va morir el 8 de febrer de 1265 i el va succeir el seu fill Abaqa; la guerra iniciada amb l'Horda d'Or va quedar de fet aturada; després d'un temps en què els dos exèrcits es van observar a banda i banda del Kura (Geòrgia), Berke es va dirigir a Tbilisi on va morir el 1266 i el seu exèrcit es va retirar.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Nicolle, David; Hook, Richard. The Mongol Warlords: Genghis Khan, Kublai Khan, Hulegu, Tamerlane (en anglès). Brockhampton Press, 2004, p. 133. ISBN 1860194079. 
  2. (anglès) Peter Willey, Eagle's nest: Ismaili castles in Iran and Syria, p.68
  3. Dolors Folch. Los viajes de Marco Polo. 2008. Revista Historia núm. 56.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • René Grousset, L'empire des Steppes, versio francesa 1938 reedició 4ª 1965, i versió anglesa 1970. ISBN 0-8135-1304-9
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hülegü