Àcid clorhídric
| Àcid clorhídric | |
|---|---|
 |
|
| General | |
| Altres noms | clorur d'hidrogen, salfumant |
| Fórmula molecular | HCl (en aigua) |
| Massa molar | 36,46 g/mol |
| Aspecte | Líquid incolor (pur), a altes concentracions fumeja |
| Nombre CAS | [7647-01-0] |
| Propietats | |
| Densitat i fase | 1,18 g/cm3, solució al 37% |
| Solubilitat en aigua | totalment miscible |
| Punt de fusió | -26 °C (247 K)
solució al 38% |
| Punt d'ebullició | 110 °C (383 K),
solució al 20,2%; |
| Acidesa (pKa) | -8,0 |
| Perills | |
| Perills | Altament corrosiu |
| NFPA 704 |
 0
3
0
|
| Frases R | R34
, R37 |
| Frases S | S26, S36, S45 |
| RTECS | MW4025000 |
| Compostos relacionats | |
| Altres anions | Àcidrhídric Àcid bromhídric Àcid iodhídric |
| Altres àcids | Àcid sulfúric |
| Si no s'indica el contrari, les dades són pels materials en condicions estàndard (25 °C, 100 kPa) Avís d'exempció de responsabilitat |
|
L' àcid clorhídric, clorur d'hidrogen, àcid muriàtic o salfumant (HCl) és un àcid fort, format per clor i per hidrogen. A la temperatura ordinària és un gas, incolor, però en presència d'humitat forma una mena de boira per que és molt higroscòpica. Per això comercialment es coneix com a salfumant. Es ven dissolt en aigua. S'usa en la neteja, encara que s'ha d'anar en compte perquè és tòxic i molt corrosiu. Amb els metalls forma clorurs. Té moltes aplicacions a la indústria.
Taula de continguts |
Síntesi [modifica]
L'àcid clorhídric (HCl) s'obté per addició d'àcid sulfúric (H2SO4) a la sal comuna (NaCl):
- 2 NaCl + H2SO4 → Na2SO4 + 2 HCl
En la indústria química es formen grans quantitats de clorhídric en les reaccions orgàniques de cloració de les substàncies orgàniques amb clor elemental:
- R-H + Cl2 → R-Cl + HCl
També és possible sintetitzar-lo directament a partir dels seus elements moleculars, aquest procés, però, no sol ser econòmicament rendible.
En aigua es dissolen fins a 38 g/100 ml encara que a baixa temperatura es poden formar cristalls de HCl x H2O amb un contingut del 68 % d'HCl. La dissolució forma un azeotrop amb un contingut del 20,2 % en HCl i un punt d'ebullició de 108,6 ºC.
L'àcid clorhídric que es troba en el mercat sol tenir una concentració del 38 % (màxima) o del 25 %.
Aplicacions [modifica]
L'àcid clorhídric s'utilitza sobretot com àcid barat, fort i volàtil. L'ús més conegut és el de desincrustant per a eliminar residus de calç. En aquest aplicació es transforma el carbonat càlcic en clorur càlcic, més soluble i s'alliberen diòxid de carboni (CO2 i aigua:
- CaCO3 + 2 HCl → CaCl2 + CO2 + H2O
En química orgànica s'aprofita el clorhídric de vegades en la síntesi de clorurs orgànics - bé per substitució d'un grup hidroxil d'un alcohol o per addició del clorhídric a un alquè encara que sovint aquestes reaccions no transcorren d'una manera molt selectiva.
En la indústria alimentària s'utilitza per exemple en la producció de la gelatina, dissolent la part mineral dels ossos.
En metal·lúrgia de vegades s'utilitza per a dissoldre la capa d'òxid que pot recobrir un metall.
També és un producte de partida en la síntesi de clorur fèrric (FeCl3) o de policlorur d'alumini.
Efectes nocius [modifica]
El clorur d'hidrogen és irritant i corrosiu per a qualsevol teixit amb el qual tingui contacte. L'exposició breu a baixos nivells produïx irritació de la gola. L'exposició a nivells més alts pot produir dificultats en la respiració, estrenyiment dels bronquíols, coloració blava de la pell, acumulació de líquid en els pulmons i fins i tot la mort. L'exposició a nivells més alts pot produir inflamació i espasmes de la gola i asfíxia. Algunes persones, poden sofrir una reacció inflamatòria al clorur d'hidrogen. Aquesta condició és coneguda com síndrome de mal funcionament reactiu de les vies respiratòries (RADS, per les sigles en anglès), que és un tipus d'asma causat per certes substàncies irritants o corrosives.
Depenent de la concentració, el clorur d'hidrogen pot produir des de lleu irritació fins a cremades greus dels ulls i la pell. L'exposició perllongada a baixos nivells pot causar problemes respiratoris, irritació dels ulls i la pell i decoloració de les dents.
A pesar d'aquestes característiques els sucs gàstrics dins l'estómac humà contenen aproximadament el 3 % d'àcid clorhídric. Allí ajuda a coagular les proteïnes i juga un paper important com a coenzim de la pepsina en la seva digestió. També ajuda en l'hirdòlisis dels polisacàrids presents en el menjar.
Clorur d'hidrogen produït en la piròlisis [modifica]
El clor està present en els residus en forma de sals inorgàniques (com el clorur de sodi; NaCl) i de compostos orgànics. Les fonts del clor orgànic també inclouen compostos com el clorur de polivinil ( 59% en pes de clor) utilitzat en la fabricació d’ampolles, mobles... la majoria del clor es converteix en HCl que ataca a les superfícies metàl•liques. La reacció dels vapor de NaCl i diòxid de sofre ,genera clor elemental que pot conduir a la formació de HCl.
Vegeu també [modifica]
Referències [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Àcid clorhídric  |
- Agència per a substàncies tòxiques i el registre de malalties (EUA): Ressenya toxicològica. (Informació de domini públic). (anglès)
