HD 210277 b

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
HD 210277 b[1]
Planeta extrasolar Llista de planetes extrasolars
Elements orbitals
Semieix major (a) 1,138 ± 0.066 UA
Excentricitat (e) 0,476 ± 0.017
Període orbital (P) 442,19 ± 0.50 d
Inclinació (i)  ?°
Distància angular (θ) 50 msa
Longitud del
periastre
(ω) 119,1 ± 2.8°
Moment del periastre (τ) 2.450.104,3 ± 2.6 JD
Característiques físiques
Massa (m) >1,29 ± 0,11 MJ
Radi (r)  ? RJ
Densitat (ρ)  ? kg/m3
Gravetat (κ)  ? g
Temperatura (T)  ? K
Informació del descobriment
Data de descobriment 1998
Descobridor(s) Marcy i cols.
Mètode de detecció Velocitat radial
Estat del descobriment Publicat

HD 210277 b fou descobert l'any 1998 per l'equip de California and Carnegie Planet Search usant l'afortunat mètode de la velocitat radial. Aquest planeta és almenys un 24% més massiu que Júpiter. La distància mitjana és una mica més gran que la distància de la Terra al Sol. De totes maneres, la seva òrbita és molt excèntrica, tant que al periastre la distància és quasi la meitat, i a l'apoàpside està a una distància semblant a la distància de Mart al Sol.[2]

L'any 2000 un grup de científics proposà, basant-se en dades preliminars astromètriques del satèl·lit Hipparcos, que el planeta podria tenir una inclinació de 175,8º i una massa vertadera 18 vegades la de Júpiter convertint al planeta en una nana marró.[3]

Sigui com sigui, això és estadísticament molt improbable, i la postulació no ha estat confirmada. Si el planeta orbita en el mateix pla del disc circumestel·lar, cosa que podria ser una suposició plausible, tendria una inclinació de 40º i una massa absoluta de 2,2 vegades la de Júpiter.[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Butler, R. i cols.. «Catalog of Nearby Exoplanets». The Astrophysical Journal, 646, 2006, pàg. 505 – 522. (web version)
  2. G.W. Marcy, R.P. Butler, S.S. Vogt, D. Fischer, M.C. Liu. «Two New Candidate Planets in Eccentric Orbits». Astrophysical Journal, 520, 1999, pàg. 239 – 247.
  3. I. Han, D.C. Black, G. Gatewood. «Preliminary Astrometric Masses for Proposed Extrasolar Planetary Companions». Astrophysical Journal, 548, 2001, pàg. L57 – L60.
  4. D.E. Trilling, R.H. Brown, A.S. Rivkin. «Circumstellar Dust Disks around Stars with Known Planetary Companions». Astrophysical Journal, 529, 2000, pàg. 499 – 505.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]