HMS King George V (41)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
HMS King George V (41)
King george v-1.jpg
Història
En servei a Royal Navy Royal Navy
Encarregat 1 de gener de 1937
Amarament 21 de febrer de 1939
Allistament 11 de desembre de 1940
Creuer inaugural 21 de maig de 1941
Estat reserva al 1948 i desballestat al 1959
Característiques tècniques
Tipus Cuirassat
Classe Cuirassat clase HMS King George V (1939)
Eslora 227,00 m
Mànega 31,40 m
Calat 10,50 m
Desplaçament 42.200t a plena càrrega
Propulsió 8 calderes Admiralty
4 turbines Parsons
4 hèlixs de tres pales de 4,42 m de diàmetre
125.000 hp
Velocitat 28 nusos
Característiques militars
Protecció Cintura: de 137 a 374 mm

Coberta: 136 mm
Torretes: de 324 mm
Barbetes: 324 mm

Armament 10 canons de 355 mm Mk VII
16 canons de 133 mm Mk I
64 canons de 2 lliures pom-pom (40 mm)
Aeronaus 4 hidroavionsSupermarine Walrus
1 catapulta
Autonomia 6.000 milles nàutiques a 14 nusos
Altres característiques
Tripulació entre 1.314 i 1.631 homes
Drassana Vickers-Armstrong, Newcastle upon Tyne


El segon dels cuirassats amb el nom HMS King George V (41) va ser el líder de la classe King George V de la Royal Navy britànica, sent botat el 1939.

Construcció[modifica | modifica el codi]

Seguint la tradició de nomenar el primer buc capital construït de cada classe amb el nom d'un nou monarca, en cas d'haver-se produït recentment la successió al tron, estava previst que la nau rebés el nom de King George VI. Però el rei donà instruccions a l'almirallat perquè fos nomenat en honor al seu pare.

Història[modifica | modifica el codi]

El King George V inicià la tasca d'escortar combois el 1941. A més, també participà en la recerca infructuosa dels cuirassats alemanys Scharnhorst i Gneisenau durant l'Operació Berlín de la Kriegsmarine.

Després de l'enfonsament del HMS Hood va ser nomenat buc insígnia de la Home Fleet, sota el comandament de l'almirall sir John Tovey, participant en la recerca del botxí del Hood, el cuirassat alemany Bismarck.

El 27 de maig de 1941 disparà en 339 ocasions els seus canons de 355mm i en 660 els de 133mm sobre el Bismarck. El King George V impactà repetidament sobre la superestructura del Bismarck i va ser qui va deixar fora de combat el seu armament principal. A les 10:30 del matí, s'enfonsà el cuirassat alemany.

L'1 de maig de 1942, mentre que escortava el comboi PQ-15 a Múrmansk, col·lidí amb el destructor HMS Punjabi, que resultà enfonsat amb els seus 49 tripulants, i rebent el cuirassat danys a la proa.

Traslladat a la Mediterrània, el King George V proporcionà cobertura amb el foc de la seva artilleria de calibre gruixut a l'Operació Husky, el desembarcament a Sicília, i transportà al Primer Ministre Winston Churchill de tornada al Regne Unit des de la Conferència de Teheran.

Des de 1944 i fins a la rendició del Japó, el King George V serví amb la flota britànica del Pacífic, participant en la Batalla d'Okinawa i en el bombardeig final de les illes del Japó. estant present a Tokio durant la cerimònia oficial de rendició.

Després, tornà a la Home Fleet com a buc insígnia el 1946, i 3 anys després va ser destinat a la flota de reserva, fins que el 1957 va ser donat de baixa per ser finalment desballestat.

Modernitzacions[modifica | modifica el codi]

  • A inicis de 1941 se li afegí un radar Type 271
  • Al desembre de 1941 se li retiraren els muntatges d'ànima llisa, s'afegiren 32 canons de 2 lliures pon-pon i 18 canons Oerlikon de 20mm, es reemplaçaren les direccions de tir dels canons pon-pon per radars type 273, i s'afegiren 5 radars Type 282
  • Entre maig i juny de 1942, aprofitant les reparacions dels danys causats amb la col·lisió amb el HMS Punjabi, se substituí la bobina desmagnetitzadora externa per una d'interna, i s'afegiren 4 radars Type 285; FM2 MF D/F.
  • A finals de 1943 s'afegiren 20 canons de 20mm Oerlikons AA.
  • Entre febrer i juliol de 1944 es retiraren 14 canons de 2 lliures Pom-pom, 12 canons de 20mm Oerlikons AA, radar Type273 i HF7DF; afegint-se 38 canons de 2 lliures Pom-pom, 62 canons de 20mm Oerlikons AA i 24 canons Bofors de 40mm AA; el radar Type 279 va ser substituït pel Type 279B, el radar Type 284 el substituí al Type 274; s'afegiren els Type 277, Type 293, 2 Type 282 i 285 i RH2 VHF/DF; se li retirà la catapulta i els hidroavions, que van ser substituïts per una nova superestructura on es localitzaren els seus bots.
  • El 1945 se li retiraren 2 canons de 20mm Oerlikon, que van ser substituïts per 2 altres canons de 40mm Bofors.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: HMS King George V (41)