HMS Royal George (1756)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
HMS Royal George
Medalló neerlandés commemorant el bloqueig de Gibraltar de 1783 i la pèrdua del HMS Royal George, 1782.
Medalló neerlandés commemorant el bloqueig de Gibraltar de 1783 i la pèrdua del HMS Royal George, 1782.
Historial Royal Navy Ensign
Drassana: Drassana de Woolwich
Tipus: Navili de línia
Autoritzat: 29 d'agost de 1746
Avarament: 18 de febrer 1756
Baixa: 1782
Dades tècniques:
Desplaçament: 2.079,8 t
Eslora: 54,3 m (coberta de canons)
Mànega: 15,5 m
Calat: 6,6 m
Cobertes: 4
Aparell: 3 pals, aparell en creu.
Armament: 100 canons:
Coberta baixa: 28 canons de 42 lliures
Coberta mitjana: 28 canons de 24 lliures
Coberta alta: 28 canons de 12 lliures
Coberta superior: 12 canons de 6 lliures
Castell de popa: 4 canons de 6 lliures
Propulsió: vela
Tripulació: 850

El HMS Royal George va ser un dels sis primers vaixells de línia construïts per la Royal Navy entre 1750 i 1790. El Royal George estava destinat a rebre el nom de Royal Anne el 1746, però com que és un gran vaixell va ser anomenat com el rei regent en aquells dies.

Historial[modifica | modifica el codi]

Encarregat el 1746, al començament de la guerra dels set anys, pas gairebé tot aquest període en el bloqueig de Brest. El 20 de novembre de 1759, era el vaixell insígnia de l'almirall Hawke quan l'esquadra britànica va sortir d'aquest destí i va tornar del seu refugi de Torbay per enfrontar-se a 21 vaixells de la línia francesa sota les ordres del vicealmirall comte de Conflans. Els francesos van intentar tornar a Brest, però Hawke els va seguir fins a la Badia de Quiberon i els va obligar a lluitar. El Royal George atacà el Solei Royal, vaixell insígnia francès de 80 canons, i va enfonsar el Superbe, que es va interposar davant el Royal George, en un demolidor atac.

Atracat després de la guerra i posat en servei de nou en 1778, quan l'almirall Sir Rodney el va utilitzar al port de Gibraltar, on va capturar a dos combois espanyols. Va estar en servei actiu fins al 29 d'agost de 1782. Durant aquell dia, quan se'l feia escorar deliberadament per a reparar l'entrada de la bomba d'aigua a Spithead, va escorar massa i, entrant-li aigua per les troneres dels canons inferiors, es va enfonsar, el que va provocar l'ofegament d'unes 800 persones, entre ells 300 dones i 60 nens que estaven visitant-lo en aquest moment. Més tard, es van rescatar 30 canons del Royal George, però les restes del naufragi van romandre enfonsades tota la dècada de 1840, amb el consegüent perill per a la navegació. L'any 1843 les darreres restes foren eliminades i es declarà l'indret apte per a la navegació.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]