Habent sua fata libelli

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Habent sua fata libelli és una locució llatina d'ús actual que significa: cada llibre té el seu destí. És una versió del vers 1286 del De litteris, De syllabis, De Metris ("La fonètica, les síl·labes, la mètrica") del poeta llatí del segle II Terencià Maure. El text diu exactament: pro captu lectoris habent sua fata libelli ("segons la capacitat del lector els llibres tenen el seu destí")

Amb aquestes paraules l'autor volia expressar l'imprevisible destí dels llibres, que els pot convertir en best-seller o fer-los passar desapercebuts per als seus contemporanis o per a la posteritat, segons si es donen o no condicions molt variades: la connexió amb el gust i els interessos d'un moment donat, el context històric i social, o fins i tot una coberta impactant o l'aval d'un premi literari o d'una bona crítica.

La història de la literatura està farcida d'exemples clamorosos de la tesi de Terencià Maure. Un cas clàssic, per exemple, fou el de Francesco Petrarca, convencut d'assolir la fama per la seva producció llatina (en particular pel seu poema Africa) i avui més recordat pel seu Canzoniere en italià. Modernament André Gide va refusar la publicació de la "Recherche" de Marcel Proust, (cosa de la qual es penedí amargament). En català, casos com els de Víctor Català, oblidada durant decennis fins que la recuperà Josep Miracle són també exemples recurrents de la justesa d'aquesta dita clàssica.