Haccourt
De Viquipèdia
Haccourt (en való Haccoû) és una nucli del municipi d'Oupeye, a la província de Lieja de la regió valona de Bèlgica.
És un nucli agricultural força marcat per a la presència d'una pedrera de calcari i de la cimenteria al marge del Canal Albert.
[edita] Història
El nom provindria de cort d'Hago una explotació agricutural romana tardiva. Al mur que envolta el pujol on es troba l'església, construïda a la fi del segle VII o l'inici del segle VIII, van trobar-se pedres recuperades d'aquesta vil·la romana de la qual les ruïnes són en camí d'excavació i de restauració.
Al 1491, les milícies del príncep-bisbe Erard de La Marck van prendre el castell i incendiar-lo. Va esdevenir un llogaret agricultural integrat al principat de Lieja.
Des de la fi del segle XIII fins al 1731 quan el darrere plet de bruixeria va tenir-se a Haccourt, hi va haver-hi diverses episodis de cacera de bruixes. Moltes supposades bruixes van morir a les fogueres erigides a la cresta de les «Hautes Terres de Froidmont» entre Haccourt i Houtain-Saint-Siméon[1].
A l'inici de la Primera Guerra Mundial, durant l'invasió prussiana, el 18 d'agost de 1914, 16 civils van ser matats i 80 cases incendiades pel 73è regiment de l'exèrcit imperial. Aquest episodi de la guerra es designa amb el nom les atrocitats alemanyes quan tot arreu la regiò, l'exercit va imposar-se en terroritzar la població civil. Al 1975, el territori enclavat entre el canal Albert i el Mosa va passar a la ciutat de Visé. Al 1 de gener de 1977 el reste va fusionar amb Oupeye.
[edita] Monuments i folklore
- L'església Sant Hubert del segle XVIII i el campanar de 1870[2].
- La festa de les bruixes organitzada des del 1972 per a la confraria «Les Macrâles di Hacou» (el mot való macrâle significa bruixa) al primer dissabte després de la candelera en commemoració de les llegendes i de la cacera de bruixes del passat.
