Haifa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Tel Aviv (Gant)».
Haifa
חיפה
Bandera de Haifa Escut de Haifa
(En detall) (En detall)
Diverses imatges de Haifa
Diverses imatges de Haifa
Estat Israel
il
Superfície 60 km²
Altitud 100 msnm
Població 
  • Densitat
268.300 hab.
4,47 hab/km²
Coordenades 32° 48′ 56″ N, 34° 59′ 21″ E / 32.81556°N,34.98917°E / 32.81556; 34.98917Coord.: 32° 48′ 56″ N, 34° 59′ 21″ E / 32.81556°N,34.98917°E / 32.81556; 34.98917
Dirigents:
• :

Yona Yahav
Web
Vista de la ciutat de Haifa des de dalt del Mont Carmel, 2006.

Haifa (hebreu חֵיפָה Hefà) és una ciutat del nord-est d'Israel, la tercera del país pel que fa al nombre d'habitants (al voltant de 264,900 la ciutat i 1.039.000 l'àrea metropolitana, el 2007). Està situada a la riba oriental del Mediterrani i ocupa 63.666 km².

Al Mont Carmel hi ha el centre administratiu de la Fe bahà'í i el Santuari del Bàb. És un lloc de pelegrinatge i també un important atractiu turístic.

Història[modifica | modifica el codi]

Pràcticament Haifa no és esmentada fins al segle XI; anteriorment era un lloc sense importància. Al segle XI estava poblada de jueus que hi vivien per concessió del califa fatimita pagant un tribut, i hi havia unes drassanes que al final del segle van apreciar els croats; van conquerir la ciutat l'agost del 1100 després d'un setge d'un mes, amb suport de la flota de Venècia. La guarnició, jueus i musulmans, van ser massacrats. Va seguir llavors la sort d'Acre.

El 1187, caiguda Acre, Haifa fou ocupada per Saladí. El 1191 Saladí va fer destruir les muralles i la va abandonar als croats. Sant Lluís de França va reforçar les fortificacions el 1250. El 1256, davant l'avanç de Bàybars I, fou abandonada per la població; el sultà mameluc la va ocupar i saquejar però els croats la van recuperar al cap de molt poc i la van conservar fins al 1291 quan fou ocupada pel sultà Al-Àixraf Khalil, després d'haver conquerit Acre.

La ciutat va restar per un temps en ruïnes doncs els mamelucs temien el retorn dels croats. Després de l’establiment del poder otomà el 1517, Haifa no consta als registre cadastrals. El 1611 hi havia una petita factoria comercial on anaven mercaders francesos i sembla que era possessió de la família Tarabay. El 1623 la va assetjar Fakhr al Din II que va exigir a Ahmad ibn Tarabay un pacte de no atacar la regió de Safad, però Ahmad va preferir la destrucció de la ciutat. Fou laboriosament reconstruïda i tornava a ser un petit port comercial al segle XVIII i al XVIII.

Vers el 1750 va passar a possessió de Zahir al-Umar, un cap local beduí rebel que va governar a Acre i Safad fins al 1775. El 1761 la Porta va autoritzar la incorporació d'Haifa a la província de Damasc i el governador Othman Pasha i va enviar 30 soldats en un vaixell, però Zahir al-Umar, informat per espies, els esperava i va rebutjar el vaixell; la vila existent fou demolida i reconstruïda a 2 kms al nord-est en posició protegida; la nova vila es va dir al-imara al-djadida (La Nova Construcció) després canviat a Haifa al-Djadida (Haifa la Nova). A la caiguda de Zahir Haifa va ser governada per Djazzar Ahmad Pasha (enviat pel governador de Damasc Uthman Pasha) que hi va governar quasi com a sobirà durant 29 anys (1775-1804). El 1799 fou ocupada pels francesos però després del seu fracàs a Acre la van abandonar.

El 1837 va passar a mans de Ibrahim Pasha d'Egipte. El 1840 fou bombardejada per naus otomanes, angleses i austríaques com a pressió contra Ibrahim. En aquest temps les males condicions del port d'Acre havien provocat que el tràfic anés cap a Haifa. S'hi van establir nombrosos jueus del Marroc, l'Imperi Otomà i alguns punts d'Europa i el 1868 protestants alemanys de Wuttemberg. També van venir molt bahà'ís (Baha Allah va morir a Acre el 1892 i les tombes del Bab i el seu fill Abd al-Baha són al Mont Carmel, prop d'Haifa).

Els britànics van entrar a Haifa el 23 de setembre de 1918. Va formar part del mandat de Palestina durant el qual es va desenvolupar i va créixer de manera notable. Les vies fèrries cap a Hedjaz, Damasc i Hauran i després amb el sud de Palestina i Egipte, van donar nou impuls a la ciutat. El port fou millorat el 1921 i 1933 any en què hi va arribar un oleoducte de l'Iraq. Entre 1930 i 1940 s'hi van establir molts jueus d'Europa central i oriental. El 1948 la ciutat tenia uns 120.000 habitants, amb dos terços jueus (6230 el 1920, de 25.000 habitants, 15923 el 1931 al voltant de 50.000 habitants).

El 21 d'abril de 1948 els britànics van retirar les tropes i després d'una curta lluita la ciutat va quedar en mans de la milícia jueva. La població àrab fou expulsada. La mesquita de Djarayna va resultar damnada però fou restaurada (1949). La secta dels Ahmadiyya viuen a Kababir, un districte de la ciutat abans població al peu del mont Carmel.