Haliart (Beòcia)
Haliart (en grec, Άίαρτος, Άλίαρτος) era una antiga ciutat de Beòcia i una de les ciutats de la Lliga Beòcia. Segons la mitologia grega, la va fundar Haliart, fill de Tersandre. Apareix anomenada al "Catàleg de les naus", de la Ilíada, referit a una de les ciutats de Beòcia de les que va sortir el contingent dels beocis que es dirigien cap a Troia.[Nota 1] Estava situada en un turó connectat amb els estreps meridionals del mont Leibetri, a la riba sud del llac Copais, prop dels rius Permesos (o Termesos, segons Pausànies) i Olmeu, que feien el seu curs al voltant del mont Helicó, sense arribar al llac Copais.[1]
L'exèrcit aquemènida de Xerxes I la va incendiar durant l'expedició contra Grècia de l'any 480 aC, durant la qual Haliart va ser l'única ciutat beòcia que es va mantenir com aliada d'Atenes.[2] Anys després, en la Guerra del Peloponès va ser una de les ciutats beòcies que lluitaren contra els atenesos, l'any 424 aC, en la Batalla de Deli.[3]
L'any 395 aC estava unida amb Coronea i Levàdia formant un dels districtes que subministrava magistrats a la Lliga Beòcia. Entre les tres ciutats proporcionaven un beotarca.[4] A Haliart tingué lloc la batalla d'Haliart l'any 395 aC entre els lacedemonis comandats per Lisandre, d'una banda, i els tebans i atenesos, d'una altra. Lisandre va morir en l'atac contra la muralla d'Haliart, quan els seus defensors feien una sortida.[5][6][7]
A la tercera Guerra Macedònica, Haliart era aliada del rei Perseu de Macedònia. Els romans la van saquejar i incendiar i la van lliurar als atenesos l'any 171 aC. Els seus habitants van ser venuts com a esclaus.[8] SegonsTitus Livi, va ser el pretor romà, Espuri Lucreci, qui després de sotmetre-la a setge la va saquejar i abatre fins als fonaments.[9]
Segons narra Pausànies, a Haliart hi havia el sepulcre de Lisandre, l'heròon de Cècrops, un santuari dedicat a les deesses Praxídiques i altres temples. A uns cinquanta estadis hi havia el mont Tilfosi i la font de Telfusa. Hi havia també la tradició segons la qual el mític endeví Tirèsias havia mort a Haliart.[10] Una altra tradició hi situava els sepulcres de Radamantis i Alcmena.[7]
L'acròpolis de l'antiga Haliart està localitzada a l'extrem occidental d'una petita localitat que ara s'anomena Alíartos i abans es deia Kastri, situada a uns vint quilòmetres de Tebes.[11]
Un turó de nom Haliartos, se situa proper al llac Copais. El territori de la ciutat s'anomenà Haliàrtia.[12]
Notes[modifica]
- ↑ "…i els qui habitaven Coronea i Haliart herbosa; i els de Platea i els de Glisant…" Ilíada, II, 503-504. Traducció de Montserrat Ros, pàg. 74
Referències[modifica]
- ↑ Estrabó IX,2,30.
- ↑ Pausànies. Descripció de Grècia, IX,32,5.
- ↑ Tucídides. Història de la Guerra del Peloponnès, IV, 93.
- ↑ Hel·lèniques d'Oxirrinc XIX.
- ↑ Pausànies. Descripció de Grècia, IX, 32, 5; III,5,3.
- ↑ Xenofont, Hel·lèniques III, 5, 17.
- ↑ 7,0 7,1 Plutarc, Lisandre, 28.
- ↑ Polibi. Històries, XXVII, 1, 5.
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXII, 63.
- ↑ Pausànies. Descripció de Grècia, IX, 33, 1; IX, 33, 3; VII, 3, 1.
- ↑ Estrabón, Geografía libros VIII-X, p.293, nota 344 de Juan José Torres Esbarranch.
- ↑ Smith, William (ed.). «Haliartus». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 7 gener 2021].
Bibliografia[modifica]
- Homer; Ros i Ribas, Montserrat (trad.); Alberich i Mariné, Joan (notes). «Cant II». A: Ilíada. Vol. I. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 2005, pàgs. 73 a 92. ISBN 9788472258570 [Consulta: 1r març 2016].
- Lérida Lafarga, Roberto. Helénicas de Oxirrinco: Texto y Traducción; Estado de la Cuestión; Comentario Histórico (html) (en castellà). Saragossa: Departamento de Ciencias de la Antigüedad. Facultad de Filosofía y Letras. Universidad de Zaragoza, 2007 ((tesi doctoral)). ISBN 9788477338987 [Consulta: 1r març 2016].
- Estrabón; Torres Esbarranch, Juan José (trad. i notes). Geografía (en castellà). libros VIII-X. Gredos, 2001. ISBN 84-249-2298-0.