Kizil Irmak

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Halis)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Kızılırmak
Taybi Ovasi Kızılırmak.jpg
Una vista del riu a İskilip
Recorregut del riu
Recorregut del riu
Cota del naixement 2000 msnm
Coordenades del naixement 39° 48′ 0″ N, 38° 18′ 0″ E / 39.80000,38.30000Coord.: 39° 48′ 0″ N, 38° 18′ 0″ E / 39.80000,38.30000
Naixement Regió d'Anatòlia Central
Desembocadura Mar Negra
Cota de la desembocadura 0 m
Coordenades de la desembocadura 41° 43′ 12″ N, 35° 57′ 0″ E / 41.72000,35.95000
Longitud 1.350 km
Superfície de la conca 78.180 km²
Territoris de la conca Turquia
Icon river delta.svg Accediu al Portal:Geografia

El Kizil Irmak (turc Kızılırmak) és un riu de Turquia, clàssic Halys (Halis). El nom turc vol dir "Riu Roig" i és el més important de Turquia. Neix a les muntanyes que separen les províncies de Sivas i Erzurum, passa per Sivas i entra a la província d'Ankara on creua les muntanyes Arciş i Köse Dağ que provoquen la seva característica corba de més de 250 km. Es dirigeix llavors primer al sud-est i després altre cop al nord on acaba desaiguant a la Mar Negra, no lluny de Bafra. Quan baixa carregat, les aigües són d'un color groc fosc; generalment a l'estiu porta poca aigua. La seva llera és grossa i les ribes altes. El seu curs total és de 1.350 km.Afluents per la dreta són el Khän-şüyu i el Delice; per l'esquerra el Şärümşäk Çay, el Devrez Çay, i el Gökırmak (antic Olgassus). Hi ha mines de sal gemma a uns 50 km al nord de Yuzğad, al llogaret de Sari-Kamiş. Modernament s'hi han construït diversos embassaments: Kesikköprü, Altınkaya, Kapulukaya i Derbent.

Història [modifica]

Halis o Halys fou el principal riu d'Àsia Menor. Nascut a les muntanyes d'Armènia Menor, pop de la frontera amb el Pont, serralada coneguda com a Antitaure. Després de passar pel Pont i per Capadòcia girava al nord i nord-est, formant al final el límit entre Paflagònia (que quedava al oest) i Galàcia i Pont (al est) fins a desaiguar a la mar Negra (Euxí). Segons Estrabó el seu nom derivava d'unes salines però es creu que aquest detall no es correcte.

Sota els hitites fou conegut com a Marassantiya. El 585 aC es va lliurar una batalla entre lidis i perses a la seva riba (coneguda com batalla de l'eclipsi) i des llavors fou la frontera oriental del regne de Lídia amb l'Imperi Persa; el 547 aC el rei Cressus va creuar el riu per atacar als perses, però fou derrotat pel rei Cir II el gran, que va guanyar la decisiva batalla coneguda com Batalla de l'Halis que va posar fi al regne de Lídia i va portar el domini persa fins a la mar Egea.

Sota domini turc des el segle XI, fou anomenat Kizil Irmak (riu vermell) nom conservat sota els otomans i que encara porta. Avui dia el seu cabal es fa servir per produir electricitat.

Bibliografia [modifica]

Enllaços externs [modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kizil Irmak Modifica l'enllaç a Wikidata