Halita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Halita

Cristall d'halita, de les mines de sal de Wieliczka, Polònia (mida: 16x15x13 cm)
Classificació
Categoria halurs
Fórmula química NaCl
Nickel-Strunz 03.AA.20
Dana 9.1.1.1
Heys 8.1.3
Propietats fisicoquímiques:
Sistema cristal·lí cúbic
Hàbit cristal·lí majorment cubs i en capes sedimentàries massives, també granular, fibrosa i compacta
Estructura cristal·lina a = 5.6404(1) Å; Z = 4
Simetria isomètrica hexoctahedral 4/m 3 2/m
Massa molar 58,433 g/mol
Color blanc, grisós, rosat, blavós, violeta, taronja, etc.
Exfoliació perfecta {001}
Fractura concoïdal
Tenacitat fràgil
Duresa 2,5
Lluïssor vítria, grassa
Ratlla blanca
Diafanitat transparent
Gravetat específica 2,17
Densitat 5,1 a 5,2
Propietats òptiques isotròpica
Índex de refracció n = 1,544
Fluorescència
Solubilitat en aigua
Impureses comunes I, Br, Fe, O
Altres característiques sabor salat
Referències [1][2]

L'halita, també coneguda com a sal gemma o sal comuna, és un mineral format per cristalls de clorur de sodi, que forma part de la classe dels halurs. Rep el seu nom originàriament del grec άλς, mar, halites, terme modificat més tard per J.D. Dana a l'actual halita (halite).

Característiques[modifica | modifica el codi]

L'halita cristal·litza en el sistema cúbic, formant cristalls cúbics. El mineral és generalment incolor o blanc, però també pot ser de color blau clar, taronja blau, porpra, rosa, vermell, fosc, groc o gris depenent de la quantitat i tipus d'impureses. La seva duresa és de 2,5 a l'escala de Mohs i té una exfoliació perfecta en {001}. És soluble en aigua i té un sabor salat.

La sal obtinguda de l'halita té gran importància econòmica. Principalment es fa servir per a usos gastronòmics i medicinals.

Formació i jaciments[modifica | modifica el codi]

Es troba als jaciments d'evaporita als llacs salats i saladars, així com als estrats de dipòsits sedimentaris i a cúpules salines. Els llits de sal poden ser de centenars de metres de gruix i ocupar extenses àrees. Als Estats Units i Canadà, extensos llits subterranis s'estenen des de la conca dels Apalatxes de l'oest de Nova York a través de parts d'Ontàrio i en gran part de la conca del Michigan.

Les doms de sal són diapirs verticals o masses en forma de tub de sal que han estat "espremuts" a causa del pes de la roca. Poden contenir anhidrita, guix, i sofre natiu, a més d'halita i silvina. Són comunes al llarg de les costes del Golf de Texas i Louisiana i sovint estan associats amb els dipòsits de petroli. Inusualment, l'halita adquireix tonalitats porpra omplint filons a França i en algunes altres localitats. A Catalunya, destaca la mina de sal de Cardona.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Halite» (en anglès). American Mineralogist Crystal Structure Database. [Consulta: 3 agost 2014].
  2. «Halite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 3 agost 2014].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Halita