Halle (Saxònia-Anhalt)
|
|||||
| Localització | |||||
![]() |
|||||
| Municipi d'Alemanya | |||||
| Estat • Estat federat • Districte |
Alemanya Saxònia-Anhalt Districte urbà |
||||
| Superfície | 135,01 km² | ||||
| Altitud | 87 msnm | ||||
| Població (30.06.2012) • Densitat |
233,107 hab. 1.726,59 hab/km² |
||||
| Coordenades | 51° 28′ N, 11° 58′ E / 51.467,11.967Coord.: 51° 28′ N, 11° 58′ E / 51.467,11.967 | ||||
| Dirigents: • Alcalde/essa: |
Bernd Wiegand |
||||
| Codi postal | 06001-06132 |
||||
| Prefix de telèfon | 0345 | ||||
| Matrícula | HAL | ||||
| Web | |||||
Halle (també anomenada Halle (Saale) o Halle an der Saale per distingir-la de la ciutat de Halle a Rin del Nord-Westfàlia) és la ciutat més gran de l’estat federat de (Land) Saxònia-Anhalt a Alemanya. Es troba al sud de l'estat a la riba del riu Saale.
El nom Halle deriva de mot celta per la paraula sal.
La ciutat ja es mencionada l’any 806. Formà part del principat eclesiàstic de Magdeburg des del segle X fins que tant Magdeburg com Halle foren annexats per Brandenburg el 1680.
Després de la II Guerra Mundial Halle va ser la capital de la regió administrativa de Saxònia-Anhalt fins l’any 1954, quan el govern de la República Democràtica Alemanya va abolir els Länder. Quan Saxònia-Anhalt va ser restablert com a Land la capital es va fixar a Magdeburg. Avui dia Halle és el centre cultural del Land.
Halle és seu de la Leopoldina - Acadèmia de les ciències de la RFA, Fundació federal per a cultura (Bundeskulturstiftung) i de la Fundació per a cultura del Land Sachsen-Anhalt (Landeskulturstifung).
L’Universitat de Halle és una de les universitats més antigues d’Alemanya. Aproximadament 20.700 estudiants són inscrit (semestre 2012/2013).
Taula de continguts |
Ciutats agermanades [modifica]
Halle és agermanada amb[1]:
| Ciutats agermanades | ||||
|---|---|---|---|---|
| Oulu | 1972 | |||
| Linz | 1975 | |||
| Coimbra | 1976 | |||
| Grenoble | 1976 | |||
| Karlsruhe | 1987 | |||
| Hildesheim | 1990 | |||
| Ufa | 1997 | |||
| Jiaxing | 2009 | |||
| Savannah (Geòrgia) | 2011 | |||
Personalitats destacades [modifica]
- Andreas Libavius (1546-1616), metge i alquimista.
- Anna Caterina de Brandenburg (1575-1612), noble de la Casa de Hohenzollern, reina consort de Dinamarca i de Noruega.
- Adolf-Bernhard Marx (1795-1866) Teoric-compositor i musicòcraf
- Bàrbara Sofia de Brandenburg (1584-1636), noble de la Casa de Hohenzollern.
- Samuel Scheidt (1587-1653), compositor, organista i mestre alemany del Barroc primerenc.
- Elisabet Sofia de Saxònia-Altenburg (1619-1680), noble.
- Magdalena Sibil·la de Saxònia-Weissenfels (1648-1681), noble.
- Joan Adolf I de Saxònia-Weissenfels (1649-1697), noble de la Casa de Wettin.
- Sofia de Saxònia-Weinssenfels (1654-1724), princesa alemanya de la Casa de Wettin.
- Friedrich Hoffmann (1660-1742), metge i químic.
- Magdalena Sibil·la de Saxònia-Weissenfels (1673-1726), noble.
- Georg Friedrich Händel (1685-1759) Compositor de música barroca.
- Johann Christian Bach (1743-1814), pianista i mestre (Família Bach).
- August Hermann Niemeyer (1754-1828), teòleg, pedagog, escriptor de viatges, poeta líric, director de Franckesche Stiftungen.
- Johann Friedrich Meckel (1781-1833), anatomista, un dels fundadors de la teratologia.
- Christian Keferstein (1784-1866), mineralogista, etnògraf i geòlog.
- Robert Franz (1815-1892), compositor i director d’orquestra.
- Friedrich Wilhelm Gesenius (1825-1888), pedagog i autor de manuals per a estudiar llengües.
- Étienne Laspeyres (1834-1913), economista i estadístic.
- Hermann Hankel (1839-1873), matemàtic.
- Leonhard Sohncke (1842-1897), matemàtic, científic i catedràtic de física.
- Ernst Heinrich Georg Ule (1854-1915), botànic.
- Clemens von Delbrück (1856-1921), polític i vicecanceller del Imperi Alemany.
- Rodolfo Lenz (1863-1938), filòleg (romanística) i lingüista.
- Felix Bernstein (1878-1956), matemàtic.
- Walther Suchier (1878-1963), filòleg (romanística).
- Walther Leonhard Wangerin (1884-1938), botànic.
- Ina Seidel (1885-1974), poeta lírica i novel·lista.
- Karl Pretzsch (1896-1954), polític, resistent al nazisme i alcalde de Halle.
- Heinz Kloss (1904-1987), lingüista i expert per a minories lingüístiques.
- Reinhard Heydrich (1904-1942) Militar nazi.
- Erich Voigt (1905-1962), comunista i resistent al nazisme.
- Albert Ebert (1906-1976), pintor i grafista.
- Fabian von Schlabrendorff (1907-1980), oficiel, resistent al nazisme del Complot del 20 de juliol 1944 i jutge del Tribunal Constitucional d'Alemanya.
- Hans-Dietrich Genscher (1927) Polític, ministre d’Afers extrangers de la RFA entre 1974 i 1992.
- Margot Honecker (1927) Política, ministra d'Educació de la RDA.
Vegeu també [modifica]
Enllaços externs [modifica]
- Portal oficial de la ciutat (en alemany i inglés)
- Portal oficial del turisme (en alemany; també un resum en castellà, inglés, francés, portuguès i altres)
- Universitat de Halle: „Martin-Luther-Universität Halle-Wittenberg“
- Escola Superior de les Arts „Burg Giebichenstein“ (versió anglesa)
- Museu de Prehistòria del Land Saxònia-Anhalt, on es pot veure el Disc de Nebra (en alemany i inglès)
- Portal sobre Händel a Halle (en alemany)
Referències [modifica]
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Halle (Saxònia-Anhalt) |
| Districtes urbans i rurals de l'Estat federat alemany de Saxònia-Anhalt | ||
|---|---|---|
|
Districtes urbans |
|
|
|
Districtes rurals |
|
| Açò és un esborrany sobre Alemanya. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
