Petrell blau
Halobaena caerulea  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Pes | 210 g (pes adult) |
| Envergadura | 64,5 cm |
| Nombre de cries | 1 |
| Període d'incubació de l'ou | 48 dies |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22698102 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Procellariiformes |
| Família | Procellariidae |
| Gènere | Halobaena |
| Espècie | Halobaena caerulea Gmelin, 1789 |
| Distribució | |
 | |
El petrell blau (Halobaena caerulea) és un ocell marí de la família dels procel·làrids (Procellariidae), d'hàbits pelàgics que habita els mars antàrtics al sud dels 40° S. Cria a les illes Kerguelen, Macquarie, Crozet, Marion i Malvines.[1]
Taxonomia[modifica]
El petrell blau és l'únic ocell del gènere Halobaena (Bonaparte, 1856) i membre de l'ordre dels procel·lariformes. Comparteix certes característiques identificatives amb la resta de l'ordre. En primer lloc, té passatges nasals que s’adhereixen al bec superior anomenats nas tubular. Els becs dels procel·lariformes són únics pel fet que es divideixen en 7-9 plaques còrnies. També produeix un oli d’estómac format per èsters de cera i triglicèrids que s’emmagatzema al proventricle. S’utilitza contra depredadors i també com a font d’aliment rica en energia per als pollets i per als adults durant els seus llargs vols.[2] Finalment, també té una glàndula salina situada sobre el passatge nasal i que ajuda a dessalar el seu cos, a causa de l’alta quantitat d’aigua de l’oceà que beu. Excreta una solució salina elevada del nas.[3]
La paraula "petrel" deriva de Sant Pere i de la història de caminar sobre les aigües, en referència a l’hàbit del petrel d’aparèixer corrent sobre l’aigua per enlairar-se.[4]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Petrell blau |
- ↑ Warham, John. The Petrels: Their Ecology and Breeding Systems (en anglès). Academic Press, 1990. ISBN 978-0-12-735420-0.
- ↑ Grzimek, Bernhard. Grzimek's animal life encyclopedia. (en anglès). 2a edició. Detroit: Gale, 2003-2004, p. 107-111. ISBN 978-0-7876-5784-0..
- ↑ Ehrlich, Paul R. The birder's handbook (en anglès). Simon & Schuster, 1988, p. 27-29. ISBN 978-0-671-65989-9.
- ↑ Gotch, A. F.. Latin names explained : a guide to the scientific classification of reptiles, birds & mammals (en anglès). Nova York: Facts on File, 1996, p. 191-192. ISBN 978-0-8160-3377-5.