Halotà

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de fàrmacHalotà
Malaltia objecteasma aguda severa i asma Modifica el valor a Wikidata
Dades clíniques
Viainhalació Modifica el valor a Wikidata
Grup farmacològiccompost químic Modifica el valor a Wikidata
Codi ATCN01AB01 Modifica el valor a Wikidata
Dades químiques i físiques
FórmulaC2HBrClF3 Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular195,890224 Da Modifica el valor a Wikidata
Densitat1,87 g/cm³ Modifica el valor a Wikidata
Punt de fusió−180 °F Modifica el valor a Wikidata
Punt d'ebullició122 °F Modifica el valor a Wikidata
Solubilitat en aigua0,3 g/100 g Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
Número CAS151-67-7 Modifica el valor a Wikidata
PubChem (SID)3562 Modifica el valor a Wikidata
IUPHAR/BPS2401 Modifica el valor a Wikidata
DrugBank01159 Modifica el valor a Wikidata
ChemSpider3441 Modifica el valor a Wikidata
UNIIUQT9G45D1P Modifica el valor a Wikidata
KEGGC07515 i D00542 Modifica el valor a Wikidata
ChEBI5615 Modifica el valor a Wikidata
ChEMBLCHEMBL931 Modifica el valor a Wikidata
AEPQ100.005.270

L'halotà és un agent anestèsic volàtil halogen líquid de la família dels haloalcans utilitzat per la inducció i manteniment de l'anestèsia general. La seva toxicitat cardíaca i toxicitat hepàtica, responsable de l'aparició d'hepatitis fulminants, l'ha fet pràcticament desaparèixer de l'anestèsia humana, excepte en països subdesenvolupats on s'usa per raó del seu baix cost.

Història[modifica]

L'halotà és una molècula coneguda des de fa molts de temps. Es va sintetitzar per primera vegada el 1951 per Charles Suckling i es va utilitzar a partir de 1956. Fins als anys 1980 va estar al capdavant delsanestèsics halògens. Cap a la meitat dels anys 1980 va ser susbstituïda per l'isoflurà i sobretot pel desflurà i el sevoflurà, que són molècules més eficaces i molt més segures.

Propietats[modifica]

El mode d'acció de l'halotà s'explica en part pel seu efectet al·lostèric positiu sobre els canals ionòtrops GABAA, que comporten un augment de la freqüència i intensitat dels potencials postsinàptics inhibidors (PPSI) a nivell del cervell.

Notes i referències[modifica]