Hamburg

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Hamburg (desambiguació)».
Freie und Hansestadt Hamburg
Ciutat Lliure i Hanseàtica d'Hamburg
Libertatem Quam Peperere Maiores
Digne Studeat Servare Posteritas
Bandera de Freie und Hansestadt Hamburg Escut de Freie und Hansestadt Hamburg
(En detall) (En detall)
Localització
Situació de Freie und Hansestadt Hamburg
Bundesland d'Alemanya
Parlament d'Hamburg
Parlament d'Hamburg
Estat
• NUTS
Alemanya
Bandera d'Europa DE6
Capital Hamburg
Població més populosa Hamburg
Superfície 755,26 km²
Altitud 3 msnm
Població (2013)
  • Densitat
1.753.380 hab.
2.321,56 hab/km²
Coordenades 53° 33′ N, 10° 0′ E / 53.550°N,10.000°E / 53.550; 10.000Coord.: 53° 33′ N, 10° 0′ E / 53.550°N,10.000°E / 53.550; 10.000
Organització
Org. territorial
Forma de govern
• Ministre-President:
• Viceministre-President:
• President del Landtag:

Representació
• Partits del govern
• Landtag




• Bundesrat


7 Bezirks
Bundesland
Olaf Scholz (SPD)
Dorothee Stapelfeldt (SPD)
Carola Veit (SPD)

 
SPD
SPD 62
CDU 28
GAL 14
FDP 9
Die Linke 8
3 (de 69)
ISO 3166-2 DE-HH
Web

Hamburg (baix alemany: Hamborg [ˈhaˑmbɔːχ], en llatí Hammonia) és una ciutat-estat i un dels 16 estats federats alemanys. Tè una superfície de 750 km2 i 1.753.380 habitants (novembre 2013). Situat al conflent estancat de l'Elba i de l'Alster, va esdevenir el principal port alemany. El seu nom oficial complet Freie und Hansestadt Hamburg, prové del fet d'haver format part de la Lliga Hanseàtica a l'edat mitjana.

Història[modifica | modifica el codi]

Fundada a començaments del segle IX, Hamma Burg (ciutat fortificada) va ser designada capital d'un bisbat l'any 834. L'any 845, una flota de víkings va remuntar l'Elba i va destruir la ciutat, que tenia cap a 500 habitants. El 847 el bisbat d'Hamburg va fusionar-se amb el de Bremen. Els anys 1066 i 1072 la ciutat va ser atacada des de l'est pels eslaus. Finalment, la seu del bisbat es va traslladar a Bremen. Tot i que la ciutat va ser destruïda el 1842 per un gran incendi i una segona vegada pels bombardejos aliats el 1943, durant la Segona Guerra Mundial, que van causar cap a 42.000 morts, la seva silueta ve definida per un conjunt d'esglésies, els campanars de les quals destaquen per sobre dels edificis.

El 1189, l'emperador Frederic I va permetre el lliure accés a Hamburg des de l'Elba amb la qual cosa la ciutat es convertí en un centre comercial ben comunicat cap als mars del Nord i la Bàltica per via fluvial i per ruta (l'Ossenpadd). L'aliança d'Hamburg amb Lübeck (1241) és l'origen de la Lliga Hanseàtica.

Mapa d'Hamburg al 1572

L'any 1520 la ciutat va declarar-se oficialment luterana. Va estar un cert temps sota sobirania danesa, fins que el 1768, després del tractat de Gottorp va aconseguir dels danesos l'estatut de ciutat imperial lliure. Més endavant va ser annexionada per França (1810-1814) durant les guerres napoleòniques i va ser la prefectura del departament francès de Boques de l'Elba. A la segona meitat del segle XIX la indústria i el desenvolupament del port van causar un creixement ràpid i la ciutat va arribar als 800.000 habitants. La construcció d'una metropolitana (la U-Bahn) va permetre la ubanització dels pobles rurals (die Walddörfer) que feien part d'Hamburg, però enclavats a Prússia.

Hamburg 1800

La ciutat històrica intra muros va ser destruïda pel foc els anys 1284 i 1842. Durant l'operació Gomorra a la fi de juliol de l'any 1943, quasi la meitat de la ciutat va ser arrasada. El 1962 va patir greus inundacions.

Geografia[modifica | modifica el codi]

L'Alster al dic Rathsmühlendamm, al nord d'Hamburg

La ciutat va construir-se a la gran planúria europea al conflent, molt estratègic dels riu estancats Alster i del Bille a l'Elba. És un terra molt humit, a cavall de pòlders, torberes i bruguerar, creuat per dotzenes de rius, rierols, braços de l'Elba i molls. Fins als anys cinquanta del segle passat aquesta xarxa aquàtica va quedar molt important per al transport a l'interior de la ciutat. Els Barkassen (barcasses) van conèixer el seu darrer moment de glòria per eliminar els detritus de la ciutat destruïda a la guerra. Els dos llacs interiors Binnenalster i l'Außenalster són un lloc de trobada i esbarjo, amb les cases més cares a les seves ribes. Malgrat el seu aspecte natural, són embassaments, construïts a l'edat mitjana per a alimentar molins. El territori de la ciutat històrica intra muros només era una part menuda de tot la ciutat estat. Fins a la reforma del 1937 amb la llei de l'àrea metropolitana d'Hamburg o (Groß-Hamburg-Gesetz), el seu territori va canviar molt per adquisicions i guerres i era un amàs d'enclavats i exclavats. Comprenia entre altres les ciutats de Cuxhaven i Geesthacht. Tots els municipis de Groß-Hamburg van fusionar i deprés de la segona guerra mundial aquesta entitat va transformar-se en estat federal alemany.

La ciutat històrica intra muros es troba als barris (Stadtteile) Hamburg-Altstadt i Neustadt, que forma, junts amb les illes al mar del Nord Neuwerk, Scharhörn, Nigehörn i 17 altres barris, el bezirk Hamburg-Mitte.

Es parla també d'àrea metropolitana d'Hamburg que inclou parts de Slesvig-Holstein i de Baixa Saxònia. La metropolregion té una superfície de cap a 18.100 km2 i una població de 4,3 milions de persones.[1] No hi ha estructura administrativa per a la regió, però hi ha molts accords de cooperació i projectes comuns. Aquesta regió suburbana forma una unitat socio-geogràfica amb la ciutat.

Tot i ésser un dels estats més urbanitzats d'Alemanya, els parcs naturals de la cituat hanseàtica cobren uns 6388 hectàrees o 8,46 % del territori (sense comptar els 13.750 ha del parc nacional del Mar de Wadden hamburgués), una de les proporcions més elevades de tot el país.[2]

Administració[modifica | modifica el codi]

La ciutat estat està administrada per un parlament, anomenat en les ciutats hanseàtiques Bürgerschaft, elegit pel sufragi universal. El parlament eligeix un poder executiu, anomenat senat,[3] del qual el ministre-president es diu primer burgmestre. La ciutat està dividida en set bezirks, que tenen el seu consell elegit i que organitzen els serveis d'atenció al ciutadà de proximitat.

Llengua[modifica | modifica el codi]

Originalment la llengua parlada a Hamburg era l'Hamburger Platt, una variant del baix alemany. La llengua ha anat reculant per la pressió de l'alt alemany o Hochdeutsch fins que a mitjans del segle XX ha desaparegut pràcticament de l'ús habitual. El "platt" subsisteix nogensmenys en molts topònims i en noms de negocis i de teatres. L'Ohnsorg Theater, creat l'any 1902 per Richard Ohnsorg, es dedica únicament als espectacles en baix alemany i a la promoció de la llengua.

Esport[modifica | modifica el codi]

El principal equip de futbol és el Hamburger Sport-Verein (HSV), que és l'únic equip alemany que ha jugat sempre a la primera Bundesliga. El segon equip d'Hamburg és el FC St. Pauli. També són a destacar els equips d'handbol HSV Hamburg i hoquei sobre gel Hamburg Freezers.

Cultura[modifica | modifica el codi]

La ciutat ofereix una àmplia programació cultural. Està considerada com la capital alemanya del musical. Té el seu companyia d'òpera estatal, l'Staatsoper Hamburg, el Hamburg Ballet[4] l'orquestra filhamònica Philharmoniker Hamburg i dotzenes de teatres públics i privats. És cèlebre perquè The Beatles hi van iniciar la carrera musical a principis dels anys 60. El Hamburgmuseum és el museu d'història local.

Transport[modifica | modifica el codi]

Hamburg és un nus de transports multimodals dels més importants d'Alemanya: el port d'Hamburg que és el més llarg del país i el tercer d'Europa, l'aeroport d'Hamburg de passatgers i de mercaderies, les autopistes A1, A7, A24, A23 i les línies ferroviàries vers Berlín, Hanover, Lübeck, Kiel, Copenhaguen, Rostock. Dins de l'àrea metropolitana, l'Hamburger Verkehrsverbund (HVV) coordina una llarga xarxa de transport públic que integra el metro, les rodalies, els bacs a l'Elba i els autobusos.

Llista de burgmestres d'Hamburg (des de 1945)[modifica | modifica el codi]

Burgmestres d'Hamburg
Núm. Nom Naixement-Mort Partit Inici de mandat Fi de mandat
1 Rudolf Petersen 1878–1962 CDU 15 de maig de 1945 15 de novembre de 1946
2 Max Brauer 1887–1973 SPD 15 de novembre de 1946 2 de desembre de 1953
3 Kurt Sieveking 1897-1986 CDU 2 de desembre de 1953 4 de desembre de 1957
4 Max Brauer 1887-1973 SPD 4 de desembre de 1957 1 de gener de 1961
5 Paul Nevermann 1902-1979 SPD 1 de gener de 1961 9 de juny de 1965
6 Herbert Weichmann 1896-1983 SPD 9 de juny de 1965 9 de juny de 1971
7 Peter Schulz *1930 SPD 9 de juny de 1971 12 de novembre de 1974
8 Hans-Ulrich Klose *1937 SPD 12 de novembre de 1974 24 de juny de 1981
9 Klaus von Dohnanyi *1928 SPD 24 de juny de 1981 8 de juny de 1988
10 Henning Voscherau *1941 SPD 8 de juny de 1988 12 de novembre de 1997
11 Ortwin Runde *1944 SPD 12 de novembre de 1997 31 d'octubre de 2001
12 Ole von Beust *1955 CDU 31 d'octubre de 2001 25 d'agost de 2010
13 Christoph Ahlhaus *1969 CDU 25 d'agost de 2010 7 de març de 2011
14 Olaf Scholz *1958 SPD 7 de març de 2011 actualitat

Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]

Monuments i llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

La torre d'en Miquel

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Die Metropolregion Hamburg
  2. Internationale Werbung für Hamburgs grüne Schätze (Publicitat internacional per als tresors verds d'Hamburg) in: Hamburger Abendblatt, 7 de maig de 2010
  3. No es confongué amb senat nel sentit de parlament als sistemes bicamerals
  4. Web de Hamburg Ballet,

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hamburg


Precedit per:
Estocolm
Premi Capital Verda Europea
Premi Capital Verda Europea

2011
Succeït per:
Vitòria


Bandera d'Hamburg Districte d’Hamburg Bandera d'Hamburg

Altona • Bergedorf • Eimsbüttel • Hamburg-Mitte • Hamburg-Nord • Harburg • Wandsbek •

Vegeu també: AlemanyaHamburgDistricte