Hamburg
|
|||||
| Localització | |||||
 |
|||||
| Bundesland d'Alemanya | |||||
 |
|||||
| Estat • NUTS |
 Alemanya DE6 |
||||
| Capital | Hamburg | ||||
| Població més populosa | Hamburg | ||||
| Superfície | 755,26 km² | ||||
| Altitud | 3 msnm | ||||
| Població (2009) • Densitat |
1.783.380 hab. 2.361,28 hab/km² |
||||
| Coordenades | 53° 33′ N, 10° 0′ E / 53.550,10.000Coord.: 53° 33′ N, 10° 0′ E / 53.550,10.000 | ||||
| Organització Org. territorial Forma de govern • Ministre-President: • Viceministre-President: • President del Landtag: Representació • Partits del govern • Landtag |
7 Bezirks Bundesland Olaf Scholz (SPD) Dorothee Stapelfeldt (SPD) Carola Veit (SPD) SPD SPD 62 CDU 28 GAL 14 FDP 9 Die Linke 8 3 (de 69) |
||||
| ISO 3166-2 | DE-HH |
||||
| Web | |||||
Hamburg (baix alemany: Hamborg [ˈhaˑmbɔːχ], en llatí Hammonia) és una ciutat-estat i un dels 16 estats federats alemanys. Al 2009, tenia una superfície de 750 km2 i 1.783.000 habitants. Situat al conflent estancat de l'Elba i de l'Alster, va esdevenir el principal port alemany. El seu nom oficial complet Freie und Hansestadt Hamburg, prové del fet d'haver format part de la Lliga Hanseàtica a l'edat mitjana.
Taula de continguts |
Història[modifica]
Fundada a començaments del segle IX, Hamma Burg (ciutat fortificada) va ser designada capital d'un bisbat l'any 834. L'any 845, una flota de víkings va remuntar l'Elba i va destruir la ciutat, que tenia cap a 500 habitants. El 847 el bisbat d'Hamburg va fusionar-se amb el de Bremen. Els anys 1066 i 1072 la ciutat va ser atacada des de l'est pels eslaus. Finalment, la seu del bisbat es va traslladar a Bremen. Tot i que la ciutat va ser destruïda al 1842 per un gran incendi i una segona vegada pels bombardejos aliats el 1943, durant la Segona Guerra Mundial, que van causar cap a 42.000 morts, la seva silueta de ve definida per un conjunt d'esglésies, els campanars de les quals destaquen per sobre dels edificis.
El 1189, l'emperador Frederic I va permetre el lliure accés a Hamburg des de l'Elba amb la qual cosa la ciutat es convertí en un centre comercial ben comunicat cap als mars del Nord i la Bàltica per via fluvial i per ruta (l'Ossenpadd). L'aliança d'Hamburg amb Lübeck (1241) és l'origen de la Lliga Hanseàtica.
L'any 1520 la ciutat va declarar-se oficialment luterana. Va estar un cert temps sota sobirania danesa, fins que el 1768, després del tractat de Gottorp va aconseguir dels danesos l'estatut de ciutat imperial lliure. Més endavant va ser annexionada per França (1810-1814) durant les guerres napoleòniques i va ser la prefectura del departament francès de Boques de l'Elba. A la segona meitat del segle XIX la indústria i el desenvolupament del port van causar un creixement ràpid i la ciutat va arribar als 800.000 habitants. La construcció d'una metropolitana (la U-Bahn) va permetre la ubanització dels pobles rurals (die Walddörfer) que feien part d'Hamburg, però enclavats a Prússia.
La ciutat històrica intra muros va ser destruïda pel foc els anys 1284 i 1842. Durant l'operació Gomorra a la fi de juliol de l'any 1943, quasi la meitat de la ciutat va ser arrasada. El 1962 va patir greus inundacions.
Geografia[modifica]
La ciutat va construir-se a la gran planúria europea al conflent, molt estratègic dels riu estancats Alster i del Bille a l'Elba. És un terra molt humit, a cavall de pòlders, torberes i bruguerar, creuat per dotzenes de rius, rierols, braços de l'Elba i molls. Fins als anys cinquanta del segle passat aquesta xarxa aquàtica va quedar molt important per al transport a l'interior de la ciutat. Els Barkassen (barcasses) van conèixer el seu darrer moment de glòria per eliminar els detritus de la ciutat destruïda a la guerra. Els dos llacs interiors Binnenalster i l'Außenalster són un lloc de trobada i esbarjo, amb les cases més cares a les seves ribes. Malgrat el seu aspecte natural, són embassaments, construïts a l'edat mitjana per a alimentar molins. El territori de la ciutat històrica intra muros només era una part menuda de tot la ciutat estat. Fins a la reforma del 1937 amb la llei de l'àrea metropolitana d'Hamburg o (Groß-Hamburg-Gesetz), el seu territori va canviar molt per adquisicions i guerres i era un amàs d'enclavats i exclavats. Comprenia entre altres les ciutats de Cuxhaven i Geesthacht. Tots els municipis de Groß-Hamburg van fusionar i deprés de la segona guerra mundial aquesta entitat va transformar-se en estat federal alemany.
La ciutat històrica intra muros es troba als barris (Stadtteile) Hamburg-Altstadt i Neustadt, que forma, junts amb les illes al mar del Nord Neuwerk, Scharhörn, Nigehörn i 17 altres barris, el bezirk Hamburg-Mitte.
Es parla també d'àrea metropolitana d'Hamburg que inclou parts de Slesvig-Holstein i de Baixa Saxònia. La metropolregion té una superfície de cap a 18.100 km2 i una població de 4,3 milions de persones.[1] No hi ha estructura administrativa per a la regió, però hi ha molts accords de cooperació i projectes comuns. Aquesta regió suburbana forma una unitat socio-geogràfica amb la ciutat.
Tot i ésser un dels estats més urbanitzats d'Alemanya, els parcs naturals de la cituat hanseàtica cobren uns 6388 hectàrees o 8,46 % del territori (sense comptar els 13.750 ha del parc nacional del Mar de Wadden hamburgués), una de les proporcions més elevades de tot el país.[2]
Administració[modifica]
La ciutat estat està administrada per un parlament, anomenat en les ciutats hanseàtiques Bürgerschaft, eligit pel sufragi universal. El parlament eligeix un poder executiu, anomenat senat,[3] del qual el ministre-president es diu primer burgmestre. La ciutat està dividida en set bezirks, que tenen el seu consell eligit i que organitzen els serveis d'atenció al ciutadà de proximitat.
Llengua[modifica]
Originalment la llengua parlada a Hamburg era l'Hamburger Platt, una variant del baix alemany. La llengua ha anat reculant per la pressió de l'alt alemany o Hochdeutsch fins que a mitjans del segle XX ha desaparegut pràcticament de l'ús habitual. El "platt" subsisteix nogensmenys en molts topònims i en noms de negocis i de teatres. L'Ohnsorg Theater, creat a l'any 1902 per Richard Ohnsorg, es dedica únicament als espectacles en baix alemany i a la promoció de la llengua.
Esport[modifica]
El principal equip de futbol és el Hamburger Sport-Verein (HSV), que és l'únic equip alemany que ha jugat sempre a la primera Bundesliga. El segon equip d'Hamburg és el FC St. Pauli. També són a destacar els equips d'handbol HSV Hamburg i hoquei sobre gel Hamburg Freezers.
Cultura[modifica]
La ciutat ofereix una àmplia programació cultural. Està considerada com la capital alemanya del musical. Té el seu companyia d'òpera estatal, l'Staatsoper Hamburg, el Hamburg Ballet[4] l'orquestra filhamònica Philharmoniker Hamburg i dotzenes de teatres públics i privats. És cèlebre perquè The Beatles hi van iniciar la carrera musical a principis dels anys 60. El Hamburgmuseum és el museu d'història local.
Transport[modifica]
Hamburg és un nus de transports multimodals dels més importants d'Alemanya: el port d'Hamburg que és el més llarg del país i el tercer d'Europa, l'aeroport d'Hamburg de passatgers i de mercaderies, les autopistes A1, A7, A24, A23 i les línies ferroviàries vers Berlín, Hanover, Lübeck, Kiel, Copenhaguen, Rostock. Dins de l'àrea metropolitana, l'Hamburger Verkehrsverbund (HVV) coordina una llarga xarxa de transport públic que integra el metro, les rodalies, els bacs a l'Elba i els autobusos.
Llista de burgmestres d'Hamburg (des de 1945)[modifica]
Fills il·lustres[modifica]
- Carl Leopold Roellig (1745-1804) compositor, i inventor de l'harmonica de vidre.
- Alexis de Chateauneuf (1799-1853), arquitecte i urbanista
- Johannes Brahms (1833-1897), compositor
- Hermann Erdlen (1893-1972) compositor, musicòleg i director d'orquestra.
- Wolfgang Borchert (1921-1947 ), escriptor
- Richard Ohnsorg, (1876-1947), escriptor, dramaturg, defensor del baix alemany
- Fritz Schumacher (1869-1947), arquitecte
- Bert Kaempfert (1923-1980), compositor
Monuments i llocs d'interès[modifica]
- L'Església de Sant Miquel (Hamburg), l'edifici religios en estil barroc més important d'Alemanya del nord, del qual la torre figura al centre de l'escut de la ciutat
- El Chilehaus o casa del Chile, proposat com a patrimoni de la humanitat
- El museu d'història Hamburgmuseum
- L'Elbphilharmonie, nova sala de concerts, en construcció damunt un vell dipòsit
- El Cementiri d'Ohlsdorf, cementiri més llarg d'Europa
- El Museu del Treball
- El centre cultural de la Fàbrica de mel a Wilhelmsburg
- La Casa Ernst Barlach, museu dedicat a Ernst Barlach
- El Bucerius Kunst Forum, centre d'exposició d'arts plàstiques
- El Castell de Bergedorf, l'únic castell de la zona metropolitana
- El Camp de concentració de Neuengamme i les seves diverses dependències dispersades a la ciutat
- La Torre Flak VI, un búnquer aeri de la Segona Guerra Mundial
- Les torres Zombeck
- El barri vermell de la Reeperbahn
- Els 31 Parcs naturals d'Hamburg
- L'exclavament al mar de Wadden Niewark
- L'Església al Mercat a Niendorf
- Bullenhuser Damm, antiga extensió del camp Neuengamme a la qual es van assasinar 20 nens
-
Elbfilharmonie
-
Bòbila del camp de concentració de Neuengamme
-
Castell de Bergedorf
Referències[modifica]
- ↑ Die Metropolregion Hamburg
- ↑ Internationale Werbung für Hamburgs grüne Schätze (Publicitat internacional per als tresors verds d'Hamburg) in: Hamburger Abendblatt, 7 de maig de 2010
- ↑ No es confongué amb senat nel sentit de parlament als sistemes bicamerals
- ↑ Web de Hamburg Ballet,
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hamburg |
| Precedit per: Estocolm |
Premi Capital Verda Europea 2011 |
Succeït per: Vitòria |
|
|||
|
Altona • Bergedorf • Eimsbüttel • Hamburg-Mitte • Hamburg-Nord • Harburg • Wandsbek • |
|||
|
|||||||
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
