Hamlet (Thomas)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Hamlet
Jean-Baptiste Faure en el rol de Hamlet
Jean-Baptiste Faure en el rol de Hamlet
Llengua original: francès
Gènere: Grand opéra
Música: Ambroise Thomas
Llibret: Michel Carré i Jules Barbier
Font literària: Hamlet de William Shakespeare
Actes: cinc
Estrena: 9 de març de 1868
Teatre: Opéra National de Paris
Estrena a Catalunya: Teatre Principal de Barcelona
Estrena al Liceu: 13 de maig de 1882

Hamlet és una òpera en cinc actes d'Ambroise Thomas, amb llibret de Michel Carré i Jules Barbier, basat al seu torn en una adaptació d'Alexandre Dumas de l'obra homònima de William Shakespeare. S'estrenà al Opéra National de Paris el 9 de març de 1868.

La primera Ophélie va ser la sueca Christina Nilsson

A part de la convenció a la qual tots els compositors que s'estrenaven a l'Opéra s'havien de sotmetre, cinc actes i ballet, Thomas es va veure obligat a traslladar la partitura per a baríton. El paper de Hamlet havia estat en origen escrit per a un tenor, però per la impossibilitat de trobar-ne cap que s'adaptés al paper va haver de recórrer a un baríton, Jean Baptiste Faure, que va obtenir un gran èxit. La primera Ophélie va ser la sueca Christina Nilsson, que havia debutat quatre anys abans amb La traviata i que era la soprano del moment i la gran rival d'una altra superestrella vuitcentista, Adelina Patti. Hamlet va ser un èxit i aviat va començar a representar-se en els teatres més importants del món. Per descomptat, al Covent Garden londinenc, i després a Nova York, Viena, Berlín o Sant Petersburg. Després, i a excepció de l'escena de bogeria, gravada per tota soprano que es preui o el brindis de Hamlet de l'Acte II, l'òpera va caure en l'oblit. Amb l'aparició de dos enregistraments integrals en estudi -i un DVD- i les representacions en diferents teatres, l'òpera ha revifat. Recentment s'ha representat al Metropolitan de Nova York, escenari on no es representava des de finals del segle XIX.

Estrenada amb gran èxit catorze anys més tard a Barcelona, primer al Teatre Principal i un mes després al mateix Liceu.[1]

Readaptació de Shakespeare[modifica | modifica el codi]

En compondre l'òpera, Ambroise Thomas va respectar el fil argumental de Shakespeare però hi va introduir variacions força polèmiques. Si per a Shakespeare el centre d'atenció de la tragèdia és la consciència de Hamlet, torturada entre el desig de venjança i la compassió pels seus, a l'obra de Thomas és la figura d'Ofèlia qui predomina. Així doncs, malgrat el títol de l'òpera, el llibret de Hamlet gira al voltant del drama de la malaurada promesa del príncep de Dinamarca. Ofèlia està decidida a lluitar per salvar el seu amor. A banda, Thomas fa que el patiment del príncep per la mort de la dama l'ompli d'energia per complir la seva venjança.

Les modificacions polèmiques d'Ambroise Thomas culminen amb la introducció d'un final feliç a l'obra, corregint així una de les escenes finals més sanguinolentes de tot el teatre isabelí. A més a més, el compositor va introduir combinacions tímbriques de l'orquestra que no s'havien fet servir abans i va afegir instruments insòlits, com per exemple el saxòfon, que contribueixen a donar originalitat a la representació.

L'òpera d'Ambroise Thomas se centra en la determinació del príncep Hamlet de venjar el crim de Claudi, que ha assassinat el seu pare per suplantar-lo al tron de Dinamarca i al llit de la reina Gertrudis. La història segueix el model clàssic d'Orestes i Electra, que vengen també l'assassinat del seu pare. Shakespeare, però, fa que visquem la tragèdia des de la consciència de Hamlet, torturada per la tria entre l'imperatiu moral de la venjança i la convicció que aquesta decisió comportarà terribles desgràcies per a ell mateix i per als seus.

Amb aquest argument, Ambroise Thomas creà una grand opéra, tipus d'òpera francesa de mitjan segle XIX caracteritzada per grans masses corals, nombrosos solistes, escenes espectaculars, un ballet, i l'argument basat en grans frisos històrics dels quals destaca una emotiva intriga romàntica. És a dir, un gran espectacle pensat per plaure i impressionar el públic de l'època. Això explica, per exemple, que el desenllaç d'aquest Hamlet de Thomas no acabi amb la mort del protagonista sinó amb la seva coronació com a rei de Dinamarca.

La readaptació de les tragèdies shakespearianes constituïa tota una tradició a França. Durant molt de temps les seves obres no eren ben rebudes al país veí, de manera que sempre hi va haver autors que es van dedicar a adaptar-lo als gustos del públic francès. Un dels pioners en aquest sentit havia estat Jean-François Ducis, autor d'un Hamlet que data de 1769. Dumas va seguir el costum, i encara que es va ajustar una mica més a l'original, no es va privar d'afegir escenes pel seu compte i de, com havia fet Ducis, deixar viu al príncep. Sobre aquest material van treballar Jules Barbier i Michel Carré, simplificant la trama i reduint el nombre de personatges. Es van centrar més en la relació de Hamlet i Ofèlia. Segons les convencions de l'Opéra, eren obligats els feliços cinc actes amb ballet.

El Hamlet conté una llarga i magnífica "escena de bogeria" que és una fita per a qualsevol soprano -inclou des de terribles coloratures fins a passatges de gran lirisme- i que se sol comparar amb la de Lucia di Lammermoor.[2]

Estrena a Anglaterra[modifica | modifica el codi]

Quan es va estrenar a Anglaterra els crítics britànics es van posar les mans al cap i van sentenciar l'adaptació afirmant que només un bàrbar o un francès hauria convertit la tragèdia de Hamlet en una obra burlesca. Una de les heretgies atribuïdes era que Hamlet sobrevisqués per convertir-se en rei, si bé és cert que Thomas va escriure un final alternatiu per al Covent Garden, en el qual Hamlet moria com manen els cànons. Era una mica injust donar la culpa a Thomas o als seus llibretistes d'apartar-se tant de l'original. Al cap i a la fi, la seva font no era la tragèdia de Shakespeare, sinó un drama d'Alexandre Dumas que l'adaptava i que era molt popular a França en l'època en la qual Thomas va estrenar la seva òpera.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hamlet (Thomas) Modifica l'enllaç a Wikidata

Vegeu també[modifica | modifica el codi]