Hannó (215 aC)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Hannó fill de Bomilcar fou un dels més distingits oficials d'Anníbal, el gran general, en la seva expedició a Itàlia.

Segons Appià era nebot d'Anníbal, cosa que per l'edat i pel que diu Polibi resulta bastant dubtós sinó impossible. En tot cas fou un militar i personatge d'alt rang i fill d'un dels sufets de Cartago segons Polibi.

És esmentat per primer cop al pas del Roine quan Anníbal li va encarregar creuar el riu més amunt d'on havia de fer el pas pel creuament; Hannó ho va fer i va baixar pel riu a l'altra riba i va atacar als gals de la zona (que obstaculitzaven a Anníbal) per l'esquena, els va derrotar, i així la resta de l'exèrcit va poder creuar sense oposició.

Torna a aparèixer a la batalla de Cannes el 216 aC en què dirigia l'ala dreta dels cartaginesos; després de la victòria Anníbal el va enviar a Lucània en ajut dels lucans revoltats; aquí es va enfrontar l'any següent (215 aC) amb les forces romanes sota Tiberi Semproni Llong I que el van derrotar a Grumentum i es va haver de retirar al Bruttium.

Abans de l'estiu se li va unir Bomilcar amb els reforços enviats des de Cartago, que va establir amb seguretat a la rodalia de Nola. Anníbal va intentar conquerir Nola sense èxit i finalment es va retirar als seus quarters de hivern a la Pulla i va deixar a Hannó al Bruttium per assolir el govern amb les forces que tenia ja d'abans. Els brucis es van declarar per Cartago però en canvi les ciutats gregues eren favorables a Roma i només Locris els va seguir.

Hannó va ocupar Crotona i a la primavera del 214 aC va avançar cap a Campània en suport d'Anníbal amb 18.000 homes principalment brucis i lucans i quan era prop de Benevent es va trobar amb el pretor Tiberi Grac i després d'un obstinat combat fou derrotat[1] i erròniament es va retirar al Bruttium, cosa estratègicament inadequada.

El 213 aC es va enfrontar amb una força irregular reclutada pel romà Luci Pomponi, a la que va derrotar i dispersar. El 212 aC Anníbal li va ordenar avançar amb provisions cap a Càpua que els romans intentaven assetjar; Hannó tot i el delicat estat de la situació, va acomplir la tasca i va arribar amb el seu exèrcit fins a Benevent però la negligència dels capuans, que no van facilitar el transport, va retardar l'arribada del subministraments i els romans van aprofitar la situació per aprofitar-se de part dels materials i fins i tot van atacar el campament d'Hannó que fou saquejat.[2] Hannó va poder escapar amb les restes del seu exèrcit cap al Bruttium, on poc després va compensar la seva derrota amb la conquesta de Thuris.

Durant un temps no torna a aparèixer a les cròniques. El 207 aC apareix un Hannó com a comandant de Metapontum, però potser és un personatge diferent. El 203 aC un Hannó fou nomenat com a successor de Asdrúbal Giscó com a comandant d'Àfrica; aquest Hannó és anomenat per Appià fill de Bomilcar i cal pensar que es tracta del mateix personatge, però no se sap quan va retornar.

Fou el comandant cartaginès en la darrera fase de la guerra; va planejar encendre el campament d'Escipió en combinació amb Asdrúbal, legalment un fora de la llei, però el projecte fou descobert i no es va poder portar a terme; un atac al campament d'Escipió proper a Útica fou rebutjat; després sembla que va romandre sense activitat esperant el retorn d'Anníbal d'Itàlia; quan va arribar el gran general fou substituït en el comandament i substituït per Anníbal. Ja no torna a ser esmentat

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Jaques, Tony. Dictionary of Battles and Sieges: A-E (en anglès). Greenwood Publishing Group, 2007, p.130. ISBN 0313335370. 
  2. Goldsworthy, Adrian. The Fall of Carthage (en anglès). Hachette UK, 2012. ISBN 1780223064.