Hanna Reitsch

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Reitsch fent la salutació nazi

Hanna Reitsch (Hirschberg, 29 de març de 1912 - Frankfurt del Main, 24 d'agost de 1979) fou una aviadora alemanya cèlebre per l'obtenció de diversos rècords esportius, per la seva afiliació militant al partit nazi i les seves contribucions com a pilot de proves a la Luftwaffe.

Vida[modifica | modifica el codi]

Va néixer a Hirschberg, Silèsia, el 29 de febrer de 1912. Era filla d'una familia benestant de la burgesia alemanya, el seu pare era oftalmòleg.

D'aparença una mica fràgil i amb 1.50 m d'alçada i amb prou feines 40 kg de pes, això no obstant, no seria obstacle per aconseguir les seves metes. Hanna Reitsch demostrar determinació des de molt aviat, ja que ja des dels 13 anys somiava volar i desitjava ser una doctora missionera voladora. Quan tenia temps lliure, es dirigia amb bicicleta fins Granau per veure el vol dels planejadors.

El 1931, als 19 anys va acabar l'escola preparatòria, a més d'assistir a les escoles colonials per a dones Koloniale Frauenschule a Rendsburg. Des de 1932 va estudiar Medicina a Berlín i a Kiel. Al costat del seu estudi es va matricular per volar planejadors i avions el 1932, on va realitzar un curs a l'escola de vol sense motor de Grünen. En aquest mateix lloc va coincidir i va entaular una amistat que va perdurar durant gairebé tota la seva vida amb qui seria el pare de la carrera espacial, Werner von Braun.

Ella era l'única dona del grup i, tot i que es va estavellar al primer enlairament, els seus professors aviat van advertir que era la millor de la seva promoció. Poc abans de l'examen final va aconseguir el rècord femení de resistència en planejador al mantenir-se més temps en l'aire. En efecte, aquell mateix any va aconseguir establir el seu primer rècord aeri: va ser un de durada en un planador per a dones amb 5,5 hores en l'aire. Aquestes experiències adquirides i talents desenvolupats serien molt útils a futur.

El 1933 Hanna Reitsch va ser contractada per Wolf Hirth com a mestra de vol en la seva nova escola de vol de planejadors a Hornberg, prop de Schwäbisch Gmünd. De 1933 a 1934 va participar en una expedició d'investigació al Brasil i Argentina i va interrompre els seus estudis després de quatre semestres a causa del desig insaciable de volar. Des del juny d'aquell mateix any, Hanna Reitsch treballar com a pilot de proves de la Comissió Alemanya per a Foment del Vol en Planejador (Deutsche Forschungsanstalt für Segelflug) a Darmstadt.

Primers rècords[modifica | modifica el codi]

El 1936 va trencar el rècord mundial de trajecte en vol amb planejador per a dones amb 305 km. El 1937 Reitsch va ser contractada per Ernst Udet com a pilot de proves de l'Escola de Proves Aèries de la Força Aèria Alemanya (Flügerprobungsschule der Luftwaffe) a Rechlin am Müritzsee. Allà va tenir l'oportunitat de provar els avions Stukas, Ju-87 (Sturmkampfflugzeuge), així com els bombarders i els caces.

Carrera[modifica | modifica el codi]

Hanna Reitsch en un Fw-61.

Com una de les primeres dones en el món en aquests menesters, en el mateix any va ser promoguda per Udet a Capità de Vol. Anecdòticament es pot dir que gràcies a Hanna, una altra aviadora famosa i que li va seguir els passos, la comtessa Melita Gräfin Schenk von Stauffenberg( casada amb Alexander Schenk von Stauffenberg, germà del Comte Claus von Stauffenberg, futur conspirador contra Hitler) seria la primera pilot dona de Lufthansa, gràcies al fet que Udet li atorgués aquest títol uns mesos després que l'hi donés a Reitsch.

De la mateixa manera el 1937 Hanna Reitsch sobrevolar els Alps en un planejador sent la primera dona a fer-ho. També va ser la primera dona que va volar l'helicòpter construït per Henrich Focke denominat Focke Wulf 61. Amb aquest aparell es va fer el primer vol sota sostre d'un helicòpter el 1938 en la "Deutschlandhalle" a Berlín. També va ostentar el rècord de la competència alemanya de vol en planador amb el vol del trajecte Sylt-Breslau (Silèsia).

Un any després, el 1939, Hanna Reitsch establir el rècord mundial de vol adreça d'un plejador. Com a pilot de proves va volar en el mateix any per les tropes alemanyes de desembarcament aeri ("Deutsche Luftlandetruppen"), l'anomenat gran planejador DFS 230. D'altra banda, amb els avions Dornier Do-17 i el Heinkel He 111 va dur a terme proves per determinar si la construcció de les aeronaus resistia el cop de les làmines d'acer dels globus captius britànics, especialment si la proa de l'avió podia trencar-se sense rebre danys estructurals significatius.

El 1942 Reitsch va volar a Augsburg el primer avió coet del món, el Messerschmitt Me 163 Komet, i va participar en les proves de la bomba voladora anomenada Fieseler Fi-103 V-1, que més tard seria llançada sobre Londres.

Membre del Partit Nazi[modifica | modifica el codi]

Des de l'hivern de 1943 a 1944 es va convertir en una de les promotores més adherents al nacionalsocialisme. D'aquesta manera, va accedir als cercles íntims de Hitler, que la tenia en alta estima.

Va participar en el desenvolupament de l'avió suïcida alemany Selbstopfer-Flugzeuge. Aquest projecte, que després Hitler va cancel·lar el febrer de 1944, ja que considerava que les anomenades "bombes humanes", en què la mort del pilot estava assegurada a canvi de la consecució de l'objectiu, era una pèrdua innecessària. En el cas del Japó, els kamikazes sí que es van dur a terme.

Condecoracions[modifica | modifica el codi]

Reitsch revent la Creu de Ferro per Hitler

En el marc del seu treball com a pilot de proves de la Força Aèria Alemanya (Deutsche Luftwaffe), Reitsch va estar moltes vegades lesionada i ferida en servei. Pels seus serveis a la nació alemanya se li va atorgar la Creu de Ferro de Primera Classe i la Creu de Ferro de Segona Classe (la Creu de Ferro de Primera, com l'única dona a qui se li va atorgar en la història d'Alemanya), i també se li va conferir el Distintiu Aeri Militar d'Or amb Diamants.

Setge de Berlín[modifica | modifica el codi]

Un Fieseler Fi 156 Storch amb el què va aterrar a prop del Búnker de Hitler a la Porta de Brandenburg mentre es lliurava la batalla de Berlín.

El 28 d'abril de 1945 va volar juntament amb el General Robert Ritter von Greim a la Berlín assetjada pels russos, en un vol en què aquest últim va sortir lesionat. Hanna i von Greimas van visitar el búnquer de Hitler a Berlín (Führerbunker). Allà von Greims va ser nomenat per Hitler com a nou Mariscal de l'Aire i successor oficial de Göring com a cap de la Luftwaffe. Reitsch volia convèncer a Hitler que fugís de Berlín. Hitler si negar. Només amb molt d'esforç va poder Reitsch abandonar Berlín, caient posteriorment (el maig de 1945) presonera dels nord-americans.

Postguerra[modifica | modifica el codi]

El 1951 va publicar la seva autobiografia titulada Mein Leben (The Sky is my Kingdom.). Després de la Segona Guerra Mundial es va prohibir als ciutadans alemanys el vol en avió, després la prohibició es va flexibilitzar i es va permetre el vol en planador. El 1952 en una competició mundial de vol en planador que es va dur a terme a Espanya, Hanna Reitsch va aconseguir la tercera posició (sent l'única dona que va participar en l'esdeveniment). Des de 1954 va treballar com a pilot de proves a Darmstadt, aquesta vegada per a la novament fundada Comissió Alemanya per al Foment del Vol en Planejador (DVL).

Ambaixadora de bona voluntat d'Alemanya[modifica | modifica el codi]

El 1959 viatja a l'Índia després d'una invitació del primer ministre de l'Índia Jawaharlal Nehru. Allà va construir una xarxa d'establiments de vol en planador. El 1961 va ser convidada a la Casa Blanca pel president dels Estats Units John F. Kennedy.

Àfrica[modifica | modifica el codi]

De 1962 a 1966 va viure a Ghana, on va treballar per al president d'aquell país africà Kwame Nkrumah i va fundar una escola de vol en planejador, que després ella mateixa va dirigir. En els anys setanta va aconseguir establir diversos rècords en diferents categories.

Mort[modifica | modifica el codi]

Hanna Reitsch va volar fins als seus últims dies. Va morir el 1979 als 67 anys a Frankfurt del Mein a causa de problemes cardíacs.

Rècords[modifica | modifica el codi]

Reitsch establir més de 40 rècords mundials d'alçada i velocitat, que encara no han estat igualats per cap altra dona.

  • 1931, durada de vol sense motor, amb 5h30m.
  • 1933, durada de vol sense motor, 11h30m.
  • 1934, rècord femení d'altura, 2800 metres.
  • 1936, distància per planejadors, 305 km.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hanna Reitsch