Hans Eysenck

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Hans Eysenck.

Hans Eysenck (Berlín, 1916 - Londres, 1997) va ser un psicòleg britànic d'origen alemany que va treballar sobre la intel·ligència i la personalitat. Exiliat a Londres per separar-se del règim nazi, va dictar nombroses conferències polèmiques i va ensenyar a diversos instituts de recerca, dins el corrent del conductisme.

Principals aportacions[modifica | modifica el codi]

Creia que la psicologia havia de basar-se en el mètode científic, i per tant usar l'estadística d'anàlisi de paràmetres del caràcter per arribar a conclusions sobre el subjecte (per aquest motiu va criticar durament la psicoanàlisi), així com basar-se en la genètica. Dins d'aquest camp, va trobar proves que la neurosi i certs components de la intel·ligència eren hereditaris (i amb més influència a la vida de l'usualment acceptat).

Va afirmar a més a més que el tret de la personalitat més rellevant és l'extraversió. Aquesta sorgeix per la necessitat d'activació de l'escorça del cervell, els individus amb més necessitat d'activació busquen més el contacte amb els altres i són més sociables, mentre que aquells que tenen una estimulació suficient són més autònoms o tímids.