Hans Rott

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Hans Rott (Braunhirschengrund, suburbi de Viena, 1 d'agost de 1858 - Viena, 25 de juny de 1884) va ser un compositor i organista austríac.

Company d'estudis de Gustav Mahler i Hugo Wolf i alumne predilecte d'Anton Bruckner, és autor d'un bon grapat d'obres, entre acadèmiques i visionàries. La seva primerenca mort va truncar una prometedora carrera com a compositor, que havia d'aconseguir, fins i tot, el nivell dels seus companys d'estudi. La seva música és poc coneguda en l'actualitat, encara que en el seu temps va ser lloada per músics tan meritoris com Mahler i Bruckner.

Biografia[modifica | modifica el codi]

La seva mare Maria Rosalia (1840 - 1872, de soltera Lutz) va ser actriu i cantant. El seu pare Carl Mathias Rott (cognom de naixement, Roth, nascut el 1807, casat el 1862) era un actor còmic famós a Viena, que el 1874 va quedar lesionat arran d'un accident a l'escenari, morint dos anys després. Hans va perdre als seus pares sent un estudiant, el que podia haver condicionat els seus estudis al Conservatori de Viena. Afortunadament, la seva habilitat i la necessitat financera van ser reconegudes, i se li va eximir de pagar la quota. Mentre estudiava va compartir breument allotjament amb Gustav Mahler i Rudolf Krzyzanowsky. Va estudiar piano amb L. Landskron i Josef Dachs, harmonia amb Hermann Graedener, contrapunt i composició (igual que Mahler) amb Franz Krenn.

A més, va estudiar orgue amb Anton Bruckner, començant el 1874 i graduant-se amb honors en el 1877. Bruckner va reconèixer a Rott com un molt bon intèrpret de Bach, i fins i tot com un meravellós improvisador (un alt elogi, ja que el propi Bruckner va ser un gran improvisador). Rott no va trigar a rebre la influència de la música de Richard Wagner, assistint a la primera edició del Festival de Bayreuth el 1876.

Durant aquest temps, Rott va treballar com a organista a l'església pietista Maria Treu de Viena. En el seu últim any d'estudiant, 1878, Rott va presentar el primer moviment de la seva Simfonia en mi major a un concurs de composició. Els membres del jurat -a excepció d'Anton Bruckner- es van burlar del treball. Després d'acabar la simfonia el 1880, Rott la va presentar a Johannes Brahms i a Hans Richter amb la intenció que la interpretessin. Els seus esforços van fallar. A Brahms no li va agradar que Bruckner hagués exercit tanta influència entre els estudiants del Conservatori, i fins i tot va dir a Rott que no tenia cap mena de talent i que havia d'abandonar la música. Lamentablement, Rott mancava de la voluntat interior de Mahler, i mentre que aquest va aconseguir superar molts obstacles al llarg de la seva vida, Rott va ser destruït per la malaltia mental.

Hans Rott va ser internat en un hospital psiquiàtric als 21 anys, el 1881, després de posar en escac als viatgers d'un tren al crit de: "Brahms ha omplert de dinamita el tren!" Malgrat experimentar una breu recuperació, es va enfonsar en una depressió. El seu diagnòstic: «Bogeria al·lucinatòria, mania persecutòria obsessiva». Va morir de tuberculosi el 1883, amb només 25 anys. Algunes persones, incloent a Bruckner, van acudir al seu enterrament en el Zentralfriedhof de Viena.