Hapax legomenon

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Un hàpax o hàpax legòmenon és una paraula o forma lingüística que apareix documentada només una sola vegada en un context determinat: en el registre escrit d'una llengua, en els treballs d'un autor o en un text únic.[1] El mot hàpax prové del grec clàssic, hapax legomenon, i és una transliteració de ἅπαξ λεγόμενον, que significa "alguna cosa que es diu una sola vegada".[2]

Contra el que podria semblar, els hàpaxos són bastant comuns, com ja va pronosticar la Llei de Zipf.[3] En corpus grans, aproximadament entre el 40% i 60% de les paraules són hàpaxos, i 10% més a un 15% són dis legomena, o mots que trobem només dues vegades en tot el corpus.[4]

Importància[modifica | modifica el codi]

Els hàpaxos en textos antics són especialment difícils de desxifrar, ja que és més fàcil de deduir el significat d'un mot amb l'ajuda de diversos contextos que només amb un de sol. Per exemple, moltes paraules de l'escriptura maia que no han estat desxifrades són, en realitat, hàpaxos. Per altra banda, els hàpaxos dels textos bíblics sovint suposen dificultats en les traduccions i interpretacions de la Bíblia. També suposen un repte per al processament de llenguatge natural.[5]

Per contra, alguns experts consideren que els hàpaxos poden ser útils per determinar l'autoria d'obres escrites. Per exemple, cadascuna de les obres de Shakespeare conté un percentatge similar de hàpaxos, la qual cosa ajuda a determinar si un text és veritablement atribuïble a Shakespeare o no. Aquest aspecte és considerat molt útil pel que fa a textos i autors de l'antiguitat, on l'autoria i l'atribució és especialment complexa.

Tanmateix, es pot trobar una variació notable de l'ús de hàpaxos entre treballs que se sap que provenen d'un sol autor; i, així mateix, autors diferents poden tenir una ràtio de hàpaxos similar en els seus textos. Així doncs, els hàpaxos no es poden utilitzar per si sols com a indicadors de l'autoria d'un text: actualment, els estudis d'autoria usen diversos indicadors, complexos i plurals, per determinar patrons d'escriptura.

A part de la identitat dels autors, hi ha altres factors que poden explicar el nombre de hàpaxos en un determinat context:

  • La llargada de text: la llargada del text afecta directament el nombre i percentatge de 'hàpax.
  • El tema de text: si l'autor escriu sobre temes diferents, el lèxic específic es donarà només en contextos limitats.
  • El destinatari del text: l'autor d'una determinada obra o text emprarà un vocabulari i un estil diferents per dirigir-se a un col·lega, un estudiant, la seva parella o el seu cap.
  • El temps: amb el pas dels anys, canviarà tant la llengua com els coneixements d'un autor com l'ús que fa de la llengua.


Informàtica[modifica | modifica el codi]

En el camp de la lingüística computacional i el processament de llenguatge natural, especialment en la lingüística de corpus i l'aprenentatge automàtic, és comú no incloure els hàpaxos (i de vegades també les paraules infreqüents) com a objecte d'estudi, ja que normalment solen tenir poc valor per a les tècniques computacionals. Aquest fet té el benefici afegit de reduir significativament l'ús de memòria d'una aplicació o programa, ja que, com diu la Llei de Zipf, un percentatge considerable de paraules d'un text són hàpaxos .[6]

Exemples[modifica | modifica el codi]

A continuació es proposen alguns exemples de hàpaxos en algunes llengües o corpus.

Exemples de l'hebreu[modifica | modifica el codi]

Hi ha aproximadament 1500 hàpaxos en l'Antic Testament; tanmateix, a causa de les arrels hebrees, els sufixos i els prefixos, només 400 són veritables hàpaxos. Es pot consultar la llista completa a l'entrada "Hapax Legomena" de l'Enciclopèdia Jueva.[7]

Alguns expemples concrets són:

  • Gvina (גבינה – 'formatge') és un hàpax de l'hebreu bíblic, que es troba només a Job 10:10. La paraula s'ha fet extremadament comuna en Hebreu modern.
  • Akut (אקוט – 'Va lluitar'), només apareix una vegada a la Bíblia Hebrea, a Salms 95:10.
  • Lilith (לילית) apareix una vegada a la Bíblia Hebrea, a Isaïes 34:14, on es descriu la desolació d'Edom. Existeixen diverses propostes de traducció.
  • Atzei Gopher (עֲצֵי-גֹפֶר – 'fusta de gopher') apareix una vegada a la Bíblia, a Gènesi 6:14, quan Déu ordena a Noè que construeixi l'arca de fusta de gopher. Com que és un mot que només apareix aquesta única vegada, el significat literal està perdut. 'Gopher' és una simple transliteració de l'hebreu, tot i que sovint les traduccions actuals de la Bíblia opten per 'fusta resinosa' o 'fusta de xipré', en consonància amb les suggerències dels investigadors.[8]

Exemples del grec[modifica | modifica el codi]

  • παναώριος (panaorios), que significa 'molt inoportú' en grec antic, és una de moltes paraules que trobem només una vegada a la Ilíada ( Il, 24, 540).
  • El Nou Testament en grec conté 686 hàpaxos.,[9] dels quals, 62 es troben a la Primera Carta de Sant Pere i 54 a la Segona Carta de Sant Pere.[10]

Exemples del llatí[modifica | modifica el codi]

  • Mnemosynus, presumiblement significa 'record' i que només apareix en el poema 12 dels Carmina de Catul.
  • Deproeliantis, el participi del verb deproelior, que significa "lluitar feroçment o lluitar violentament", i que només apareix en la línia 11 de les Odes d'Horaci 1.9.
  • Ambacu, una paraula relativa a un plat de carn, que només apareix al llibre II de les Metamorfosis d'Apuleu.

Exemples de l'àrab[modifica | modifica el codi]

  • Els noms propis Iram (Q 89:7, Wabar), 'Bābil (Q 2:102, Babilònia), Bakka(t) (Q 3:96, antic nom per designar La Meca) Jibt (Q 4:51), Ramaḍān (Q 2:185, Ramadà), ar-Rūm (Q 30:2, Antiga Roma), Tasnīm (Q 83:27), Qurayš (Q 106:1), Majūs (Q 22:17), Mārūt (Q 2:102), Makka(t) (Q 48:24, Meca), Nasr (Q 71:23), (Ḏū) an-Nūn (Q 21:87) and Hārūt (Q 2:102, Harut and Marut) apareixen només una vegada a l'Alcorà.[12]
  • zanjabl (زَنْجَبِيل - 'gingebre') també és un hàpax de l'Alcorà (Q 76:17).

Exemples de l'italià[modifica | modifica el codi]

  • Trasumanar és un altre hàpax de La Divina Comèdia de Dante, (Paradís I, 70).

Exemples de l'anglès[modifica | modifica el codi]

  • Nortelrye, que es tradueix per "educació", apareix només una vegada en totes les obres de Chaucer.
  • Slæpwerigne apareix una vegada al corpus de l'Anglès antic, i el seu significat és discutit.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «hàpax». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ἅπαξ Liddell, Henry George; Scott, Robert; Greek–English Lexicon al Perseus Project
  3. Paul Baker, Andrew Hardie, i Tony McEnery, A Glossary of Corpus Linguistics, Edinburgh University Press, 2006, pàgina 81, ISBN 0-7486-2018-4.
  4. András Kornai, Mathematical Linguistics, Salmer, 2008, pàgina 72, ISBN 1-84628-985-8.
  5. Christopher D. Manning i Hinrich Schütze, Foundations of Statistical Natural Language Processing, MIT Press, 1999, pàgina 22, ISBN 0-262-13360-1.
  6. D. Jurafsky and J.H. Martin (2009). Speech and Language Processing. Prentice Hall.
  7. Jewish Encyclopedia entry for Hapax Legomena
  8. "Ark, Design and Size" Aid to Bible Understanding, Watchtower Bible and Tract Society, 1971.
  9. e.g. Richard Bauckham The Jewish world around the New Testament: collected essays I p431 2008: "a New Testament hapax, which occurs 19 times in Hermas. . ."
  10. John F. Walvoord and Roy B. Zuck, The Bible Knowledge Commentary: New Testament Edition, David C. Cook, 1983, page 860, ISBN 0-88207-812-7.
  11. Pharr, Clyde. Homeric Greek, a book for beginners. D. C. Heath & Co., Publishers, 1920, p. xxii. 
  12. Orhan Elmaz. "Die Interpretationsgeschichte der koranischen Hapaxlegomena", Tesi doctoral, Universitat de Viena, 2008, pàgina 29