Haplogrup J2 del cromosoma Y humà

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'haplogrup J2 del cromosoma Y humà és un haplogrup format a partir de l'haplotip M172 del cromosoma Y humà.

Es creu que l'haplogrup J2 està relacionat amb la dispersió de l'agricultura des d'Anatòlia [1],[2]. Aquesta connexió es veu relacionada en l'edat (18,500 +/- 3,500 milers d'anys enrere) [2], que molt propera a l'inici del neolític, la seva distribució, que es troba centrada a l'oest d'Àsia i sud-est d'Europa, així com la seva associació amb la presència d'artefactes neolítics com figures i ceràmica pintada [3].

És descendent de l'haplogrup J.

Distribució[modifica | modifica el codi]

L'haplogrup J2 es troba amb freqüència a Grècia i Itàlia [4], a Turquia [1], i a la regió del Caucas [5].

També es troba a l'Índia, on el subclade J2b2 s'hi troba dispers i un altre subclade J2a es troba principalment restringit a la població del nord-oest del subcontinent o a emigrants recents cap al sud i est com els brahmins [6]. Això, juntament amb el seu cregut origen anatòlic, pot suggerir que era originàriament part del patromoni protoindoeuropeu. Segons la teoria de Colin Renfrew, les llengües indoeuropees es van escampar des d'Anatòlia [7]. Cal fer notar tanmateix que no hi ha una correlació perfecta entre les famílies lingüístiques i els marcadors genètics. A l'Índia s'ha observat en més elevada freqüència entre la població dravídica que la indoeuropea[8].

Els jueus i àrabs també posseeixen el J2, com els kurds i altres poblacions del Pròxim Orient [9]. Normalment aquestes poblacions tenen una freqüència més elevada de l'haplogrup germà J1 que les poblacions europees i índies on el J2 és més freqüent.

Entre la població catalana es va trobar una freqüència del 3,6 % del subgrup J2a en una mostra de 28 individus, el que vol dir que només se'n va trobar un.[2]

Subdivisions[modifica | modifica el codi]

L'haplogrup J2 se subdivideix en dos subhaplogrups complementaris: J2a, definit pel marcador genètic M410, i el J2b, definit pel marcador genètic M12. S'ha implicat amb la colonització grega un subclade de l'haplogroup J2a, definit pel marcador M92 [10].

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. ^ C. Cinnioglu et al. (2004), Excavating Y-chromosome haplotype strata in Anatolia, Human Genetics 114(2):127-48.
  2. ^ O. Semino et al. (2004), Origin, diffusion, and differentiation of Y-chromosome haplogroups E and J: inferences on the neolithization of Europe and later migratory events in the Mediterranean area, American Journal of Human Genetics 74(5):1023-34.
  3. ^ R. King and P.A. Underhill (2002), Congruent distribution of Neolithic painted pottery and ceramic figurines with Y-chromosome lineages, Antiquity 76:704-714
  4. ^ F. Di Giacomo et al. (2003), Clinal patterns of human Y chromosomal diversity in continental Italy and Greece are dominated by drift and founder effects, Molecular Phylogenetics and Evolution 28(3):387-95.
  5. ^ I. Nasidze et al. (2003), Testing hypotheses of language replacement in the Caucasus: evidence from the Y-chromosome, Human Genetics 112(3):255-61.
  6. ^ Sanghamitra Sengupta et al. (2006), Polarity and Temporality of High-Resolution Y-Chromosome Distributions in India Identify Both Indigenous and Exogenous Expansions and Reveal Minor Genetic Influence of Central Asian Pastoralists, American Journal of Human Genetics, 78:202-221
  7. ^ Renfrew, A.C. (1987). Archaeology and Language: The Puzzle of Indo-European Origins, London: Pimlico. ISBN 0712666125
  8. ^ A. Nebel et al. (2001), The Y chromosome pool of Jews as part of the genetic landscape of the Middle East, Americal Journal of Human Genetics 69(5):1095-112.
  9. ^ F. Di Giacomo et al. (2004), Y chromosomal haplogroup J as a signature of the post-neolithic colonization of Europe, Human Genetics 115(5):357-71.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Haplogrups del cromosoma Y humà

Cromosoma Y Adam
|
A BR
B CR
C DE F
D E G H IJ K
I J L M NO P
N O Q R