Harengula clupeola

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuHarengula clupeola Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN16449654 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreClupeiformes
FamíliaClupeidae
GènereHarengula
EspècieHarengula clupeola Modifica el valor a Wikidata
(Cuvier, 1829)[1][2][3]
Nomenclatura
Sinònims
  • Clupea clupeola (Cuvier, 1829)
  • Clupea macrophthalma (Ranzani, 1842)
  • Harengula latulus (Valenciennes, 1847)[4]
Espècies

Harengula clupeola és una espècie de peix pertanyent a la família dels clupeids.[5]

Descripció[modifica]

  • Pot arribar a fer 18 cm de llargària màxima (normalment, en fa 10).
  • Cos esvelt.
  • 15-21 radis tous a l'aleta dorsal i 12-23 a l'anal.
  • És platejat amb el llom de color verd fosc.[6][7][8][9]

Depredadors[modifica]

És depredat per Caranx ruber, Scomberomorus regalis, el mero de Nassau (Epinephelus striatus) i la barracuda (Sphyraena barracuda).[10]

Hàbitat[modifica]

És un peix marí i d'aigua salabrosa, associat als esculls[11] i de clima subtropical (31°N-7°S, 99°W-47°W) que viu entre 0-50 m de fondària.[6][12]

Distribució geogràfica[modifica]

Es troba a l'Atlàntic occidental: des del golf de Mèxic i el sud-est de Florida fins al nord del Brasil, incloent-hi les Bahames,[13] el mar Carib sencer i les Índies Occidentals.[6][14][15][16][17][18][19][20][21][22][23][24][25][26][27][28][29][30][31][32][33]

Ús comercial[modifica]

La seua carn té una olor desagradable i és emprada per a elaborar farina de peix.[34]

Observacions[modifica]

És inofensiu per als humans.[6]

Referències[modifica]

  1. ↑ Cuvier G. & Valenciennes A., 1847. Histoire naturelle des poissons. Tome vingtième. Livre vingt et unième. De la famille des Clupéoïdes. Hist. Nat. Poiss. v. 20. i-xviii + 1 p. + 1-472.
  2. ↑ uBio (anglès)
  3. ↑ Cuvier, G., 1829. Le Règne Animal, distribué d'après son organisation, pour servir de base à l'histoire naturelle des animaux et d'introduction à l'anatomie comparée. Edition 2. Le Règne Animal, distribué d'après son organisation, pour servir de base à l'histoire naturelle des animaux et d'introduction à l'anatomie comparée. Edition 2. v. 2: i-xv + 1-406.
  4. ↑ Catalogue of Life (anglès)
  5. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 «Harengula clupeola» (en anglès). FishBase. Froese, Rainer; Pauly, Daniel (editors).
  7. ↑ Whitehead, P.J.P., 1985. FAO Species Catalogue. Vol. 7. Clupeoid fishes of the world (suborder Clupeioidei). An annotated and illustrated catalogue of the herrings, sardines, pilchards, sprats, shads, anchovies and wolf-herrings. Part 1 - Chirocentridae, Clupeidae and Pristigasteridae. FAO Fish. Synop. 125(7/1):1-303. ISBN 92-5-102340-9
  8. ↑ Lieske, E. i R. Myers, 1994. Collins Pocket Guide. Coral reef fishes. Indo-Pacific & Caribbean including the Red Sea. Harper Collins Publishers, 400 p.
  9. ↑ Robins, C.R. i G.C. Ray, 1986. A field guide to Atlantic coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units. 354 p.
  10. ↑ FishBase (anglès)
  11. ↑ Hardy, J.D. Jr., 2003. Coral reef fish species. NOAA\National Oceanographic Data Center. NODC Coral Reef Data and Information Management System. Estats Units. 537 p.
  12. ↑ Whitehead, P.J.P., 1985.
  13. ↑ Barton, M i C. Wilmhoff, 1996. Inland fishes of the Bahamas - new distribution records for exotic and native species from New Providence Island. Bahamas J. Sci. 3(2):7-11.
  14. ↑ Bigelow, H.B., M.G. Bradbury, J.R. Dymond, J.R. Greeley, S.F. Hildebrand, G.W. Mead, R.R. Miller, L.R. Rivas, W.L. Schroeder, R.D. Suttkus i V.D. Vladykov, 1963. Fishes of the western North Atlantic. Part three. New Haven, Sears Found. Mar. Res., Yale Univ.
  15. ↑ Böhlke, J.E. i C.C.G. Chaplin, 1993. Fishes of the Bahamas and adjacent tropical waters. 2a edició. University of Texas Press, Austin.
  16. ↑ Claro, R., 1994. Características generales de la ictiofauna. p. 55-70. A R. Claro (ed.) Ecología de los peces marinos de Cuba. Instituto de Oceanología Academia de Ciencias de Cuba i Centro de Investigaciones de Quintana Roo.
  17. ↑ Claro, R. i L.R. Parenti, 2001. The marine ichthyofauna of Cuba. p. 21-57. A Claro, R., K.C. Lindeman i L.R. Parenti (eds) Ecology of the marine fishes of Cuba. Smithsonian Institution Press, Washington DC i Londres. 253 p.
  18. ↑ De Boer, B., D. Hoogerwerf, I. Kristensen i J. Post, 1973. Antillean fish guide. STINAPA Núm. 7. Curaçao (Netherlands Antilles): Caribbean Marine Biological Institute.
  19. ↑ De Godoy, M.P., 1987. Peixes do estado de Santa Catarina. Editora da UFSC, co-edição ELETROSUL e FURB, Florianópolis. 571p.
  20. ↑ Martin, F.D. i J.W. Patus, 1984. An annotated key to the Teleost fishes of Puerto Rico. Compendio Enciclopédico de los Recursos Nat. 5:1-191.
  21. ↑ Menezes, N.A., P.A. Buckup, J.L. Figueiredo i R.L. Moura, 2003. Catálogo das espécies de peixes marinhos do Brasil. São Paulo. Museu de Zoologia da Universidade de São Paulo, 160 pp.
  22. ↑ Nahím, H.R. i F. Cervigón, 2003. Peces del archipiélago Los Roques. Agencia Española de Cooperación Internacional. 304 p.
  23. ↑ Nelson, J.S., E.J. Crossman, H. Espinosa-Pérez, L.T. Findley, C.R. Gilbert, R.N. Lea i J.D. Williams, 2004. Common and scientific names of fishes from the United States, Canada, and Mexico. American Fisheries Society, Special Publication 29, Bethesda, Maryland, Estats Units.
  24. ↑ Ogden, J.C., J.A. Yntema i I. Clavijo, 1975. An annotated list of the fishes of St. Croix, U.S. Virgin Islands. Spec. Publ. Núm. 3.
  25. ↑ Ortaz, M., M.E. Rocha i J.M. Posada, 1996. Food habits of the sympatric fishes Harengula humeralis and Harengula clupeola (Clupeidae) in the Archipiélago de Los Roques National Park, Venezuela. Caribb. J. Sci. 32(1):26-32.
  26. ↑ Ramjohn, D.D. 1999. Checklist of coastal and marine fishes of Trinidad and Tobago. Marine Fishery Analysis Unit, Fisheries Division, Ministry of Agriculture, Land and Marine Resources, Trinitat i Tobago. Fisheries Information Series 8, 151 p.
  27. ↑ Randall, J.E., 1967. Food habits of reef fishes of the West Indies. Stud. Trop. Oceanogr. Miami 5: 665-847.
  28. ↑ Randall, J.E., 1996. Caribbean reef fishes. 3a edició - revisada i ampliada. T.F.H. Publications, Inc. Ltd., Hong Kong. 368 p.
  29. ↑ Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1980. A list of common and scientific names of fishes from the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (12)1-174.
  30. ↑ Silva, M., 1994. Especies identificadas en las pesquerías costeras artesanales del Suroeste de la República Dominicana. Reportes del Propescar-Sur: contribuciones al conocimiento de las pesquerías en la República Dominicana. Vol. 1, 47 p.
  31. ↑ Smith, C.L., 1997. National Audubon Society field guide to tropical marine fishes of the Caribbean, the Gulf of Mexico, Florida, the Bahamas, and Bermuda. Alfred A. Knopf, Inc., Nova York, Estats Units. 720 p.
  32. ↑ Sánchez, A.C., 1997. Listado taxonómico de las especies marinas identificadas en los océanos Pacífico y Atlántico (Caribe) de Nicaragua. Ministerio de Economía y Desarrollo. MEDE PESCA. Managua. 28 p.
  33. ↑ Zaneveld, J.S., 1983. Caribbean Fish Life. Index to the local and scientific names of the marine fishes and fishlike invertebrates of the Caribbean area (Tropical Western Central Atlantic Ocean) E.J. Brill / Dr. W. Backhuys, Leiden, 163 p.
  34. ↑ Cervigón, F., R. Cipriani, W. Fischer, L. Garibaldi, M. Hendrickx, A.J. Lemus, R. Márquez, J.M. Poutiers, G. Robaina i B. Rodríguez, 1992. Fichas FAO de identificación de especies para los fines de la pesca. Guía de campo de las especies comerciales marinas y de aquas salobres de la costa septentrional de Sur América. FAO, Roma. 513 p. Preparado con el financiamiento de la Comisión de Comunidades Europeas y de NORAD.

Bibliografia[modifica]

  • Divisió de Peixos de la Smithsonian Institution. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Coppola, S.R., W. Fischer, L. Garibaldi, N. Scialabba i K.E. Carpenter, 1994. SPECIESDAB: Global species database for fishery purposes. User's manual. FAO Computerized Information Series (Fisheries). Núm. 9. Roma, FAO. 103 p.
  • Doucette, A.J. Jr. i J.M. Fitzsimons, 1988. Karyology of elopiform and clupeiform fishes. Copeia 1988(1):124-130.
  • Ida, H., N. Oka i K. Hayashigaki, 1991. Karyotypes and cellular DNA contents of three species of the subfamily Clupeinae. Jap. J. Ichthyol. 38(3):289-294.
  • Kotlyar, A.N., 1984. Dictionary of names of marine fishes on the six languages. All Union Research Institute of Marine Fisheries and Oceanography, Moscou. 288 p.
  • Ricker, W.E., 1973. Russian-English dictionary for students of fisheries and aquatic biology. Fisheries Research Board of Canada, Ottawa.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Harengula_clupeola&oldid=32889083»