Harengula jaguana

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Harengula jaguana
Harengula jaguana.jpg
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Osteichthyes
(Huxley, 1880)
Subclasse: Neopterygii
Infraclasse: Teleostei
Ordre: Clupeiformes
Subordre: Clupeoidei
Família: Clupeidae
Subfamília: Clupeinae
Gènere: Harengula
(Valenciennes, 1847)[1][2]
Espècie: H. jaguana
Nom binomial
Harengula jaguana
(Poey, 1865)[3]
Sinònims
  • Harengula majorina (Storey, 1938)
  • Harengula pensacolae (Goode & Bean, 1879)
  • Hyrtlinus altiforma (Fowler, 1958)[4]

Harengula jaguana és una espècie de peix pertanyent a la família dels clupeids.[5]

Descripció[modifica | modifica el codi]

  • Pot arribar a fer 21,2 cm de llargària màxima (normalment, en fa 12).
  • 13-21 radis tous a l'aleta dorsal i 12-23 a l'anal.[6][7][8]

Depredadors[modifica | modifica el codi]

A Mèxic és depredat per Arius felis i Arius melanopus, i als Estats Units pel nodi comú (Anous stolidus) i el xatrac fosc (Sterna fuscata).[9][10]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

És un peix marí i d'aigua salabrosa, associat als esculls[11] i de clima tropical (43°N-37°S, 99°W-33°W) que viu fins als 22 m de fondària (normalment, entre 1 i 5).[6][12][13][14]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Es troba a l'Atlàntic occidental: des de Nova Jersey (els Estats Units) i Bermuda fins a Florida, el golf de Mèxic,[15][16][17] el mar Carib i el sud del Brasil.[18][19][6][20][21][22][23][24][25][26][27][28][29][30][31][32][33][34][35][36][37][38][39][40][41][42][43][44][45][46][47]

Longevitat[modifica | modifica el codi]

Pot assolir els 3 anys d'edat.[48]

Ús comercial[modifica | modifica el codi]

Es comercialitza fresc o en conserva.[6]

Observacions[modifica | modifica el codi]

És inofensiu per als humans.[6]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Cuvier G. & Valenciennes A., 1847. Histoire naturelle des poissons. Tome vingtième. Livre vingt et unième. De la famille des Clupéoïdes. Hist. Nat. Poiss. v. 20. i-xviii + 1 p. + 1-472.
  2. uBio (anglès)
  3. Poey, F., 1865. Peces nuevos de la Isla de Cuba. Repertorio Físico-Natural de la Isla de Cuba v. 1: 181-192.
  4. Catalogue of Life (anglès)
  5. The Taxonomicon (anglès)
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 FishBase (anglès)
  7. Cervigón, F., R. Cipriani, W. Fischer, L. Garibaldi, M. Hendrickx, A.J. Lemus, R. Márquez, J.M. Poutiers, G. Robaina i B. Rodríguez, 1992. Fichas FAO de identificación de especies para los fines de la pesca. Guía de campo de las especies comerciales marinas y de aguas salobres de la costa septentrional de Sur América. FAO, Roma. 513 p. Preparado con el financiamiento de la Comisión de Comunidades Europeas y de NORAD.
  8. Whitehead, P.J.P., 1985. FAO Species Catalogue. Vol. 7. Clupeoid fishes of the world (suborder Clupeioidei). An annotated and illustrated catalogue of the herrings, sardines, pilchards, sprats, shads, anchovies and wolf-herrings. Part 1 - Chirocentridae, Clupeidae and Pristigasteridae. FAO Fish. Synop. 125(7/1):1-303. ISBN 92-5-102340-9.
  9. FishBase (anglès)
  10. Hensley, V.I. i D.A. Hensley, 1995. Fishes eaten by sooty terns and brown noddies in the Dry Tortugas, Florida. Bull. Mar. Sci. 56(3):813-821.
  11. Hardy, J.D. Jr., 2003. Coral reef fish species. NOAA\National Oceanographic Data Center. NODC Coral Reef Data and Information Management System. Estats Units. 537 p.
  12. Ginés, H. i F. Cervigón, 1967. Exploración pesquera en las costas de Guyana y Surinam año 1967. Estación de Investigaciones Marinas de Margarita. Fundación La Salle de Ciencias Naturales, núm. 29.
  13. Whitehead, P.J.P., 1985.
  14. Gasparini, J.L. i S.R. Floeter, 2001. The shore fishes of Trindade Island, western South Atlantic. J. Nat. Hist. 35:1639-1656.
  15. Sanvicente-Añorve, L., C. Flores-Coto i X. Chiappa-Carrara, 2000. Temporal and spatial scales of ichthyoplankton distribution in the southern Gulf of Mexico. Estuar. Coast. Shelf Sci. 51(4):463-475.
  16. Modde, T., 1980. Growth and residency of juvenile fishes within a surf zone habitat in the Gulf of Mexico. Gulf Res. Rep. 6(4):377-385.
  17. Houde, E.D., 1977. Abundance and potential yield of the scaled sardine, Harengula jaguana, and aspects of its early life history in the eastern Gulf of Mexico. Fish. Bull. 75:613-628.
  18. Menezes, N.A., P.A. Buckup, J.L. Figueiredo i R.L. Moura, 2003. Catálogo das espécies de peixes marinhos do Brasil. São Paulo. Museu de Zoologia da Universidade de São Paulo, 160 pp.
  19. Hubold, G. i M.V. Mazzetti, 1982. Growth, morphometry and aspects of the life history of the scales sardine Harengula jaguana (Poey, 1865) in the Guanabara Bay (Brazil). Meeresforschung 2:80-88.
  20. Alleng, G.P., 1997. The fauna of the Port Royal Mangal, Kingston, Jamaica. Stud. Nat. Hist. Caribb. Reg. 73:25-42.
  21. Ayala-Pérez, L.A., J.R. Miranda i D.F. Hernández, 2003. La comunidad de peces de la Laguna de Términos: estructura actual comparada Rev. Biol. Trop. 51(3):783-794.
  22. Bigelow, H.B., M.G. Bradbury, J.R. Dymond, J.R. Greeley, S.F. Hildebrand, G.W. Mead, R.R. Miller, L.R. Rivas, W.L. Schroeder, R.D. Suttkus i V.D. Vladykov, 1963. Fishes of the western North Atlantic. Part three. New Haven, Sears Found. Mar. Res., Yale Univ.
  23. Böhlke, J.E. i C.C.G. Chaplin, 1993. Fishes of the Bahamas and adjacent tropical waters. 2a. edició. University of Texas Press, Austin.
  24. Carr, W.E.S. i C.A. Adams, 1973. Food habits of juvenile marine fishes occupying seagrass beds in the estuarine zone near crystal river, Florida. Trans. Am. Fish. Soc. 102(3):511-540.
  25. Claro, R., 1994. Características generales de la ictiofauna. p. 55-70. A R. Claro (ed.) Ecología de los peces marinos de Cuba. Instituto de Oceanología Academia de Ciencias de Cuba i Centro de Investigaciones de Quintana Roo.
  26. Claro, R. i L.R. Parenti, 2001. The marine ichthyofauna of Cuba. p. 21-57. A Claro, R., K.C. Lindeman i L.R. Parenti (eds) Ecology of the marine fishes of Cuba. Smithsonian Institution Press, Washington DC i Londres. 253 p.
  27. De Godoy, M.P., 1987. Peixes do estado de Santa Catarina. Editora da UFSC, co-edição ELETROSUL e FURB, Florianópolis. 571p.
  28. Erdman, D.S., 1983. Nombres vulgares de los peces en Puerto Rico (Common names of fishes in Puerto Rico). Commonwealth of Puerto Rico. Technical report, vol 3. núm. 2, 2a. edició revisada. 44 p.
  29. Fahay, M., 1983. Guide to the early stages of marine fishes occuring in the Western North Atlantic Ocean, Cape Hatteras to the Southern Scotian Shelf. J. Northwest Atl. Fish. Sci. 4:1-423.
  30. García-Arteaga, J.P., R. Claro i S. Valle, 1997. Length-weight relationships of Cuban marine fishes. Naga ICLARM Q. 20(1):38-43.
  31. Greenfield, D.W. i J.E. Thomerson, 1997. Fishes of the continental waters of Belize. University Press of Florida, Florida. 311 p.
  32. Gómez-Canchong, P., L. Manjarrés M., L.O. Duarte i J. Altamar, 2004. Atlas pesquero del area norte del Mar Caribe de Colombia. Universidad del Magadalena, Santa Marta. 230 p.
  33. Lowe-McConnell, R.H., 1962. The fishes of the British Guiana continental shelf, Atlantic coast of South America, with notes on their natural history. J. Linn. Soc. Zool. (Londres) 44(301):667-700.
  34. Martin, F.D. i J.W. Patus, 1984. An annotated key to the Teleost fishes of Puerto Rico. Compendio Enciclopédico de los Recursos Nat. 5:1-191.
  35. Motta, P.J., K.B. Clifton, P. Hernandez, B.T. Eggold, S.D. Giordano i R. Wilcox, 1995. Feeding relationships among nine species of seagrass fishes of Tampa Bay, Florida. Bull. Mar. Sci. 56(1):185-200.
  36. Nelson, J.S., E.J. Crossman, H. Espinosa-Pérez, L.T. Findley, C.R. Gilbert, R.N. Lea i J.D. Williams, 2004. Common and scientific names of fishes from the United States, Canada, and Mexico. American Fisheries Society, Special Publication 29, Bethesda, Maryland, Estats Units.
  37. Nion, H., C. Rios i P. Meneses, 2002. Peces del Uruguay: Lista sistemática y nombres comunes. Montevideo, Uruguai, DINARA, Infopesca.
  38. Ramjohn, D.D. 1999. Checklist of coastal and marine fishes of Trinidad and Tobago. Marine Fishery Analysis Unit, Fisheries Division, Ministry of Agriculture, Land and Marine Resources, Trinitat i Tobago. Fisheries Information Series 8, 151 p.
  39. Ramjohn, D.D., 2000. Trinidad and Tobago marine species. An annotated and illustrated guide. Fisheries Division, Ministry of Agriculture, Land and Marine Resources, Trinitat i Tobago. 82 p.
  40. Robins, C.R. i G.C. Ray, 1986. A field guide to Atlantic coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units. 354 p.
  41. Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1980. A list of common and scientific names of fishes from the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (12)1-174.
  42. Sierra, L.M., R. Claro i O.A. Popova, 1994. Alimentación y relaciones tróficas. p. 263-284. A Rodolfo Claro (ed.) Ecología de los Peces Marinos de Cuba. Instituto de Oceanología Academia de Ciencias de Cuba i Centro de Investigaciones de Quintana Roo, Mèxic.
  43. Silva, M., 1994. Especies identificadas en las pesquerías costeras artesanales del Suroeste de la República Dominicana. Reportes del Propescar-Sur: contribuciones al conocimiento de las pesquerías en la República Dominicana. Vol. 1, 47p.
  44. Sánchez, A.C., 1997. Listado taxonómico de las especies marinas identificadas en los océanos Pacífico y Atlántico (Caribe) de Nicaragua. Ministerio de Economía y Desarrollo. MEDE PESCA. Managua. 28 p.
  45. Uyeno, T., K. Matsuura i E. Fujii (eds.), 1983. Fishes trawled off Suriname and French Guiana. Japan Marine Fishery Resource Research Center, Tòquio, Japó. 519 p.
  46. Vega-Cendejas, M.E., M. Hernández i F. Arreguin-Sánchez, 1994. Trophic interrelations in a beach seine fishery from the northwestern coast of the Yucatan peninsula. J. Fish Biol. 44:647-659.
  47. Zaneveld, J.S., 1983. Caribbean Fish Life. Index to the local and scientific names of the marine fishes and fishlike invertebrates of the Caribbean area (Tropical Western Central Atlantic Ocean) E.J. Brill / Dr. W. Backhuys, Leiden, 163 p.
  48. Hugg, D.O., 1996. MAPFISH georeferenced mapping database. Freshwater and estuarine fishes of North America. Life Science Software. Dennis O. i Steven Hugg, 1278 Turkey Point Road, Edgewater, Maryland, Estats Units.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West , NY 10024-5192, Estats Units.
  • Brandão, J.M., 1964. Glossário de nomes dos peixes: sistemático, português, inglês. Boletim de Estudos de Pesca 4(6):1-59.
  • Bunkley-Williams, L. i E.H. Williams, Jr., 2002. Nematodes of freshwater fishes of the Neotropical region. (Book review) Caribb. J. Sci. 38(3-4):289-294.
  • Coppola, S.R., W. Fischer, L. Garibaldi, N. Scialabba i K.E. Carpenter, 1994. SPECIESDAB: Global species database for fishery purposes. User's manual. FAO Computerized Information Series (Fisheries). Núm. 9. Roma, FAO. 103 p.
  • Houde, E.D. i C.E. Zastrow, 1993. Ecosystem- and taxon-specific dynamic and energetics properties of fish larvae assemblages. Bull. Mar. Sci. 53(2):290-335.
  • Kotlyar, A.N., 1984. Dictionary of names of marine fishes on the six languages. All Union Research Institute of Marine Fisheries and Oceanography, Moscou. 288 p.
  • Martínez, S. i E.D. Houde, 1975. Fecundity, sexual maturation, and spawning of scaled sardine (Harengula jaguana, Poey). Bull. Mar. Sci. 25(1):35-45.
  • Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia, 1999.
  • Nomura, H., 1984. Dicionário dos peixes do Brasil. Brasília: Editerra. 482 p.
  • Suárez-Caabro, J.A., P.P. Duarte-Bello i J. Álvarez-Reguera, 1961. Biología y tecnología de las sardinas cubanas. I. Haregula pensacolae cubana Rivas y Harengula humeralis (Cuvier). Inst. Cubano Invest. Tec. Series de Estudios de Trabajos de Investigación, L'Havana 19:1-87.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Harengula jaguana Modifica l'enllaç a Wikidata