Harmodi i Aristogitó

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Estàtua d'Harmodi i Aristogitó, al Museu Arqueològic Nacional de Nàpols (còpia romana de marbre de la versió atenenca de Críties i Nesiotes)

Harmodi (en grec Ἁρμόδιος, Harmódios) i Aristogitó, o Aristogíton (Ἀριστογείτων, Aristogeíton), també coneguts com els Tiranicides, foren els assassins d'Hiparc, germà del tirà Hípies, el 514 aC.

Aristogitó i Harmodi, que pertanyien al clan atenenc dels Gefireus, estaven enamorats. Hiparc, al seu torn, estava enamorat d'Harmodi i els va voler separar, i com que no ha va aconseguir va decidir fer una ofensa pública: la germana d'Harmodi havia de participar en una cerimònia sagrada i Hiparc li va impedir la participació per manca d'honor. Al mateix temps, Aristogitó estava desesperat per les insinuacions d'Hiparc a Harmodi, ho va comentar al seu amant i ambdós van decidir de matar Hiparc i el seu germà Hípies.

Els relats de la conspiració són diferents segons els autors. Segons Plató, un examant d'Harmodi es va enamorar d'Hiparc, amb qui va acabar aparellat, i això va desvetllar la gelosia d'Harmodi.

Aquest i Aristogitó van comunicar el seu pla a molt poca gent per evitar ser descoberts i van triar com a dia per actuar el de la processó de la Panatenea, en què els ciutadans armats anaven del Ceràmic al temple d'Atena Poliàs: aquest era l'únic dia en què es podia anar armat sense despertar sospites.

En el moment de l'acció alguns dels conspiradors foren vistos parlant amb Hípies, i Harmodi i Aristogitó van pensar que havien estat traïts i van fugir. Van anar a trobar Hiparc a la ciutat i prop del Leocòrion el van matar.

Harmodi va ser mort pels guàrdies, però Aristogitó es va poder escapar, encara que aviat fou agafat i torturat i, sota tortura, va revelar el nom dels seus còmplices. Tanmateix, en lloc de donar els noms de debò va donar els dels amics del tirà, que foren tots injustament executats; quan se li va preguntar si quedava algú més, va dir que ja havia aconseguit matar tots els que odiava menys el mateix tirà. Segons el relat que en fa Heròdot, va dir que volia revelar una cosa concreta al mateix Hípies i quan el va tenir prop li va mossegar l'orella i la hi va arrencar, però aquest relat sembla exagerat.

Hípies fou derrocat al cap de tan sols quatre anys. Els descendents dels dos assassins i màrtirs van gaudir de privilegis excepcionals, incloent la immunitat (que ni tan sols els la fou privada per la llei de Leptines el 355 aC), i la seva gesta fou objecte de cants populars. Pausànies esmenta la seva tomba.

Antenor va fer les seves estàtues en bronze (509 aC) només un any després de l'expulsió del tirà, les quals foren renovades el 477 aC per l'escultor Críties i el seu ajudant Nesiotes: s'hi veu el jove Harmodi amb el braç aixecat per clavar el punyal al tirà, amb Aristogitó al costat en actitud protectora. N'ha pervingut fins a nosaltres una còpia romana de marbre que es conserva al Museu Arqueològic Nacional de Nàpols, provinent de la Col·lecció Farnese.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]