Haroldo de Campos
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 19 agost 1929  São Paulo (Brasil) |
| Mort | 16 agost 2003 (73 anys) São Paulo (Brasil) |
| Dades personals | |
| Formació | Facultat de Dret de la Universitat de São Paulo Universitat de São Paulo |
| Activitat | |
| Camp de treball | Literatura, teoria de la literatura i traducció |
| Ocupació | lingüista, crític literari, escriptor, poeta, traductor, teòric literari |
Premis | |
 | |
Haroldo de Campos (São Paulo, 19 d'agost de 1929 — 16 d'agost de 2003) va ser un poeta, traductor i assagista brasiler.
Juntament amb el seu germà Augusto de Campos i Décio Pignatari, va fundar el grup Noigandres i el moviment de poesia concreta al Brasil (1956-53). Va ser guardonat amb el premi Octavio Paz de poesia i assaig (1999), entre d'altres.[1]
Obres
Poesia
- O auto poessesso (1950)
- Servidão de passagem (1962)
- Xadrez de estrelas (1976)
- Galaxias (1984)
- A máquina do mundo repensada (2001)
Assaig
- Teoria da poesia concreta (amb Augusto de Campos i Décio Pignatari) (1965)
- Metalinguagem (1967)
- A arte no horizonte do provável (1969)
- A operaçao do texto (1976)
- Ruptura dos gêneros na literatura latino-americana (1977).
Referències
- ↑ «Haroldo de Campos». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.