L'àguila d'Haast (Harpagornis moorei) és una espècie extinta d'au falconiforme de la família Accipitridae que habitava a Nova Zelanda. Després de l'extinció dels teratornítids (grans aus carronyeres de l'Era del Gel, que van viure a Amèrica i eren parents dels còndors), l'àguila d'Haast es va convertir en la major au rapaç del món. Es creu que els maoris ho cridaven pouakai o hokioi. Era una rapaz enorme; les femelles d'àguila d'Haast pesaven entre 10 i 15 kg i els mascles, de 9 a 10 kg. Tenien una envergadura d'ales d'al voltant de 3 metres, la qual és poca si es considera la grandària que tenien, però això els va permetre caçar en àrees boscoses. Aquesta au predadora s'alimentava d'altres espècies d'aus no voladores, principalment de les moas. Els primers habitants que es van establir a Nova Zelanda, no només van caçar les moas sinó també les àguila d'Haast, portant a ambdues espècies a la seva extinció. Aquesta au va ser classificada per Julius von Haast, qui la va cridar Harpagornis moorei, després que George Henry Moore trobés ossos d'aquesta espècie a les seves terres.
