Harriet Tubman

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Harriet Tubman

Fotografia de Harriet Tubman, ca. 1890
renovadora de la societat
Nom secular Araminta Ross
Naixement ca. 1820 o 1821
Dorchester County (Maryland, Estats Units)
Defunció 10 de març de 1913
Auburn (Nova York)
Enterrament Fort Hill Cemetery (Auburn)
Commemoració en Església Anglicana, luteranisme
Festivitat 10 de març
Fets destacables Antiesclavista i sufragista

Harriet Tubman, nascuda Araminta Ross (Dorchester, Maryland, 1820Auburn, 10 de març de 1913), també coneguda com a Black Moses, fou una afroamericana estatunidenca, abolicionista, humanitària que lluità per la llibertat i els drets de les dones, i contra l'esclavitud i el racisme. El luteranisme la commemora com a Renovadora de la Societat, i l'anglicanisme com a santa.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nascuda com a esclava a Dorchester (Maryland), Araminta Ross fou maltractada pels diversos amos que tingué, de petita. Encara jove, la van ferir al cap quan l'amo li llençà al cap un pes metàl·lic; com a conseqüència, va patir des de llavors mals de cap i epilèpsia, a més de crisis d'hipersòmnia i episodis de visions i al·lucinacions. Cristiana devota, pensà que aquestes visions eren premonicions divines.

En 1840, el seu pare fou alliberat pel seu amo, als 55 anys, però continiuà treballant per a la mateixa família. Cap al 1844, Araminta es casà amb un negre lliure, John Tubman, i canvià el seu nom pel de Harriet Tubman. En 1849, s'escapà del captiveri i anà a Filadèlfia. Des de llavors, amb una xarxa d'activistes abolicionistes (la Underground Railroad), va participar en tretze missions per a ajudar a fugir setanta esclaus, entre ells la seva família. Anaven en grup, caminant de nit i d'amagat fins a sortir de l'estat. Malgrat la cerca que se'n feia dels fugits, oferint recompenses, mai no se sabé qui els guiava ni n'organitzava la fugida, i Tubman podia continuar treballant en les missions. Quan en 1850 es promulgà una llei contra els fugitius, ajudà a conduir-los fins més al nord, fins i tot al Canadà, i ajudava els alliberats a trobar-hi feina.

Ajudà John Brown a reclutar homes per a l'atac a Harpers Ferry (Virgínia Ocidental), per obtenir armes per lluitar contra l'esclavitud. Partidària dels unionistes durant la guerra civil nord-americana, col·laborà amb el seu exèrcit, primer com a cuinera i infermera, i després com a observadora i espia, i fou la primera dona que conduí una expedició armada en la guerra, quan liderà l'atac del riu Combahee, on alliberà més de sis-cents esclaus.

En acabar la guerra, s'instal·là amb la seva família a Auburn (Nova York), on tenia cura dels seus pares malalts. Formà part del moviment pel sufragi femení, fins que, malalta, hagué d'ésser ingressada en una clínica que ella mateixa havia lluitat per a obrir, per a malalts afroamericans. Hi morí en 1913.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]