Harry Everts

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Harry Everts
Dades biogràfiques
Nacionalitat Bèlgica Bèlgica
Lloc de naixement Neeroeteren -nucli de Maaseik-, Flandes
Data de naixement febrer de 1952
Lloc web www.everts-school.com
Activitat esportiva
Pilot oficial de Puch, Bultaco, Suzuki, Husqvarna
Temporades oficial 1970 - 1984
Títols internacionals en Motocròs
C. Món 125cc 3 (1979 - 1981)
C. Món 250cc 1 (1975)
# Total = 4 Campionats Mundials
Victòries en GP 25
Victòries en motocròs destacats
MXDN 2 (1976, 1979)
Trophée 6 (1974 - 1978, 1980)
Copa de l'Avenir 1 (1972)
Altres
Ocupació actual Regenta l'escola de motocròs
Everts Motocross Training Camp a Benicàssim
Parents famosos Pare de Stefan Everts
Darrera revisió: 18/05/2014

Harry Everts (Neeroeteren -nucli de Maaseik-, Limburg, febrer de 1952) és un ex-pilot de motocròs flamenc, guanyador d'un Campionat del Món de motocròs en la categoria dels 250 cc i de tres en la dels 125 cc.[1] A banda, formant part de l'equip belga va guanyar 2 Motocross des Nations i 6 Trophée des Nations.

És el pare de Stefan Everts, qui amb 10 títols mundials de motocròs és el pilot més n'ha guanyat mai.

Trajectòria esportiva[modifica | modifica el codi]

Nascut en una família nombrosa amb 8 germans i de pare miner,[2] Everts començà a córrer en motocròs ben aviat, apadrinat per Jef Teuwissen, un famós pilot del seu poble. A quinze anys guanyà el Campionat de Bèlgica júnior, però quan es descobrí que havia falsejat els documents per treure's la llicència (calia tenir setze anys) en fou desposseït i decidí anar-se'n a córrer als EUA amb una Puch de 125 cc, després d'haver signat amb la marca austríaca a recomanació de Joël Robert.

1973, debut al Mundial[modifica | modifica el codi]

El 1973 disputà per primer cop el Campionat del Món de 250 cc com a segon pilot de Puch, secundant el suec Uno Palm, però es lesionà el turmell a mitja temporada i tot i així acabà catorzè.

El 1974 passà a ser el pilot principal de Puch, guanyant tres mànegues i dos Grans Premis al campionat i acabant-lo en tercera posició final.

L'any 1975 guanyà per a Puch l'únic títol mundial de motocròs que ha aconseguit mai aquesta empresa, liderant el mundial ja des de la primera cursa al Circuit del Vallès. Va guanyar quatre mànegues, quedà segon en altres quatre i tercer en tres.

La temporada de 1976 tingué problemes tècnics que li impediren passar de la cinquena posició final i les seves relacions amb Puch es refredaren considerablement.

1977, a Bultaco[modifica | modifica el codi]

A finals de 1976 fitxà per la catalana Bultaco, susbtituïnt el nord-americà Jim Pomeroy com a pilot estrella d'aquesta marca. Pilotà les blaves Pursang durant les temporades de 1977 i 1978 sense aconseguir, però, superar la quarta plaça final que havia assolit Pomeroy l'any 1976.

1979, a Suzuki[modifica | modifica el codi]

A finals de 1978, un cop acabada la temporada internacional, Bultaco desenvolupà amb la seva col·laboració un model de Pursang 250 molt avançat tecnològicament, per tal d'encarar la temporada següent amb perspectives d'èxit. Dissortadament l'empresa féu fallida a començaments de 1979 i Everts hagué de cercar nova destinació professional, passant a signar amb Suzuki per a disputar el mundial de 125 cc, un campionat del qual la marca japonesa n'havia guanyat totes les edicions celebrades fins aleshores (amb Gaston Rahier primer i Akira Watanabe després). Fou justament com a pilot oficial de Suzuki quan la carrera d'Everts arribà al seu zenit, aconseguint a partir de 1979 tres títols mundials consecutius en la categoria dels 125 cc.[1]

El 1983 canvià a la categoria màxima, els 500 cc, aconseguint-hi en la seva primera temporada el quart lloc final. A finals d'aquella temporada, però, Suzuki anuncià que es retirava de la competició oficial. Havent-se doncs quedat sense equip, de cara a 1984 Everts va fitxar per Husqvarna, amb la missió de posar a punt el nou prototipus de 500 cc de la marca sueca, però tingué la mala sort de lesionar-se a començament de temporada i l'acabà en blanc,[3] aprofitant per a retirar-se definitivament de la competició professional.

Escola de Motocròs[modifica | modifica el codi]

D'ençà de 1995 Harry Everts regenta l'Everts Motocross Training Camp a Benicàssim, Plana Alta. Es tracta d'una escola de motocròs on ell personalment ensenya els secrets d'aquest esport a pilots de tota mena de nivell, des d'infants de sis anys fins a pilots professionals. La seva intenció en fundar l'escola fou donar als aimants d'aquest esport la possibilitat de preparar-se durant l'hivern de cara a la temporada de curses següent, que comença sempre cap a la primavera.

L'escola es basa en classes teòriques, que imparteix Everts, encarades a millorar la posició de conducció, l'estil als revolts, etc., i en sessions pràctiques en què els aprenents proven les nocions apreses en diferents circuits, pensats per a qualsevol mena de practicant (des dels més fàcils fins a d'altres molt tècnics). Aquesta fórmula d'aprenentatge l'ha feta servir fins i tot el seu fill Stefan.

Palmarès[modifica | modifica el codi]

Any Motocicleta Campionat del Món de motocròs Per equips1 Títols2
500cc 250cc 125cc MXDN Trophée
1973 Puch - 14è - -
1974 Puch - 3r - 1r 1
1975 Puch - 1r - 1r 2
1976 Puch - - 1r 1r 2
1977 Bultaco - 4t - 1r 1
1978 Bultaco - - 1r 1
1979 Suzuki - - 1r 1r 2
1980 Suzuki - - 1r 1r 2
1981 Suzuki - - 1r 1
1982 Suzuki - - 4t -
1983 Suzuki 4t - - -
1984 Husqvarna - Lesió - - - -
Total títols 0 1 3 2 6 12
4 mundials
Notes
  1. ^ La classificació consignada a MXDN i Trophée fa referència a la posició final obtinguda per l'equip estatal
  2. ^ Al total de títols s'hi compten tots els campionats internacionals guanyats, MXDN i Trophée inclosos

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Profile - Harry Everts» (en anglès). bestsports.com.br. [Consulta: 5 juny 2010].
  2. G. LUQUE, Joan, 31 desembre 1976.
  3. Roig, Santi. «Resumen Campeonatos del Mundo de Motocross» (en castellà). SOLO MOTO Treinta. Alesport S.A. [Barcelona], núm. 21, 15-10-1984, p. 23-39.
  • G. Luque, Joan. «Rueda de prensa con Harry Everts» (en castellà). SOLO MOTO. Garbo Editorial, SA [Barcelona], núm. 70, 31 desembre 1976, p. 31-33.
  • «News - History» (en anglès). cdsimages.be. Everts Motocross Training Camp. [Consulta: 5 juny 2010].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]