Harry Nyquist

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Harry Nyquist (pron. [nʏ:kvɪst], no [naɪkwɪst]) (Nilsby, Värmland, 7 de febrer de 1889 - Harlingen, Texas, 4 d'abril de 1976) fou un enginyer nord-americà d'origen suec que va contribuir de forma important al desenvolupament de la teoria de la informació.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Tot i néixer a Suècia va emigrar als Estats Units d'Amèrica el 1907. Va començar els seus estudis a la Universitat de Dakota del Nord el 1912. Va realitzar un doctorat en Física a la Universitat Yale el 1917. Va treballar per a AT&T des del 1917 fins al 1934 i després va passar a Bell Telephone Laboratories.

Com a enginyer en els laboratoris de Bell, va descriure el soroll de Johnson-Nyquist i va desenvolupar la teoria matemàtica de l’estabilitat dels amplificadors realimentats.

El seu treball teòric en la determinació dels requeriments de l'amplada de banda per a la transmissió de la informació, va ser publicat a "Certain factors affecting telegraph speed" (Bell System Technical Journal, 3, 324-346, 1924), va contribuir a la fundació dels avenços posteriors realitzats per Claude Shannon, el qual va conduir al desenvolupament de la Teoria de la Informació.

El 1927, Nyquist va determinar que un senyal analògic limitat en banda hauria de ser mostrejat com a mínim amb una freqüència doble que l'amplada de banda del senyal per a ser convertit en una representació adequada en forma digital. Nyquist va publicar els seus resultats a l'article "Certain temes en Telegraph Transmission Theory" (1928). Aquesta regla ara és coneguda com el Teorema de mostreig de Nyquist-Shannon.

Es va retirar de Bell Labs a 1954 i va morir a Harlingen, Texas.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]