Harry Potter
De Viquipèdia
 |
Aquest article tracta sobre la col·lecció de llibres. Si cerqueu el personatge, vegeu Harry Potter (personatge). |
| Harry Potter | |
 |
|
| Autor | J.K. Rowling |
|---|---|
| Títol original | Harry Potter |
| Traductor | Laura Escorihuela(1-4) Xavier Pàmies(5-7) Josep Joan Moral(El Quidditch de totes les èpoques) Sandra Vivet(Bèsties fantàstiques i on trobar-les) Salvador Company(adaptació valenciana) |
| Dibuixant | Thomas Taylor, Cliff Wright, Giles Greenfield i Jason Cockcroft |
| País | Regne Unit |
| Idioma | Anglès |
| Gènere/s | Fantasia |
| Editorial | Empúries |
| Data de publicació | 26 de juny del 1997 - 21 de juliol del 2007 |
| Publicat en català | 1999 - 21 de juny del 2008 |
| Format | Paper (portada tova o dura) |
| Pàgines |  3407 (en total) 4078 (en total) |
| Capítols | 199 |
Harry Potter és una saga de set novel·les escrites per l'autora britànica Joanne Kathleen Rowling que narren les aventures del jove mag Harry Potter, juntament amb els seus millors amics Ron Weasley i Hermione Granger. La història transcorre sobretot a l'Escola de Màgia i Encanteris Hogwarts, una acadèmia per als joves mags i bruixes. L'argument se centra en el conflicte de Harry amb el malvat mag Lord Voldemort, que va matar els seus pares amb el propòsit de conquerir el món màgic. En català la publicació corre a càrrec de l'Editorial Empúries.
Des de la primera novel·la Harry Potter i la pedra filosofal publicada el 1997, els llibres han guanyat una immensa popularitat, amb el respecte de la crítica i un èxit comercial arreu del món[1]. De la sèrie de llibres se n'han fet pel·lícules, videojocs i una gran quantitat de marxandatge. L'abril del 2007, els sis primers llibres ja havien vengut 400 milions de còpies[2] i s'havien traduït a 65 llengües[3]. El darrer llibre de la sèrie, Harry Potter i les relíquies de la Mort es va publicar en anglès el 21 de juliol del 2007[4]. L'editorial va assegurar que, només als Estats Units, s'havien editat 12 milions de còpies en la primera impressió[5], la tirada en català va ser de 75.000 exemplars[6].
Amb tot això, l'autora J.K. Rowling ha esdevingut la dona més rica de la Gran Bretanya i la persona que més diners ha guanyat escrivint llibres[7].
La productora de cine Warner Bros. va adquirir els drets per a adaptar els llibres en una sèrie de vuit pel·lícules, de les quals ja s'han estrenat les cinc primeres. La sisena adaptació començà a rodar-se el setembre de 2007,[8] i està previst que s'estreni el 17 de juliol de 2009.[9]
Taula de continguts
|
[edita] Sinopsis
[edita] Resum de l'argument
La història comença amb la celebració del món màgic. Durant molts anys, havia estat atemorit pel despiatat mag Lord Voldemort. La nit anterior, el 31 d'octubre, en Voldemort va descobrir el refugi amagat de la família Potter i matà Lily i James Potter, els pares d'en Harry. Tanmateix, quan intentà matar llur fill petit d'un any, Harry, la maledicció assessina Obitus per Subitum rebota i el toca a ell. El cos d'en Voldemort és ferit, però el seu esperit sobreviu: no està ni mort ni viu. A en Harry, per la seva part, només li queda una cicatriu amb forma de raig al front, l'única seqüela física de la maledicció d'en Voldemort. Harry és l'únic supervivent de la maledicció assassina, i a partir de la misteriosa derrota d'en Voldemort, el món màgic comença a anomenar-lo "el nen que va sobreviure".
L'1 de novembre, en Rubeus Hagrid, un semigegant, deixa en Harry amb els únics parents que li queden, els cruels Dursley. Aquests són l'oncle Vernon, la seva tieta Petúnia i en Dudley, el seu cosí obès i malcriat. Ells intentaran en va amagar la seva herència màgica (per exemple, en dir-li que els seus pares varen morir en un accident de trànsit, o castigant-lo severament després de qualsevol comportament estrany). Tanmateix, la vigília del seu onzè aniversari, en Harry té el seu primer contacte amb el món màgic quan rep cartes del Col·legi Hogwarts de Màgia i Bruixeria, les quals eren entregades per òlibes, tot i que el seu oncle impedeix que pugui llegir-les. Ja en el seu aniversari, en Hagrid apareix i li diu a en Harry que existeix un món màgic i un altre "muggle" i, ja que ell és un mag, ha estat convidat a assistir al col·legi.
A partir d'aquest moment, en Harry passa la major part del seu temps a Hogwarts, on hi viu moltes aventures relacionades amb el segon ascens al poder d'en Voldemort, que continua amb els seus plans de dominar el món màgic i eliminar el món muggle. Cada llibre en relata un any (generalment de juliol a juny, tret d'alguns flashbacks) dels set que en Harry ha de passar a Hogwarts per finalitzar amb la seva formació màgica.
[edita] Univers
El món màgic en què es troba Harry Potter es troba completament separat del nostre món. Mentre que el fantàstic món de Nàrnia és un univers alternatiu i El Senyor dels Anells és un passat mític, el món màgic de Harry Potter conté elements màgics idèntics als del nostre món no màgic. Algunes de les seves institucions i localitzacions a pobles i ciutats, inclosa Londres per exemple, poden ser reconegudes al món real, que posseeix una gran col·lecció de carrers amagats, monestirs i castells aïllats que es mantenen "invisibles" envers la població no màgica (coneguda com a "muggle"). L'habilitat màgica no s'aprèn, és innata; encara que en algunes escoles màgiques com ara Hogwarts ensenyen a controlar-la i fer-ne un bon ús. També és possible que uns pares mags tinguin un fill amb poders màgics molt limitats(conegut com a "Llufa", com ara Argus Filch o la Sra. Figg). La gent que no té poders màgics no té constància de l'existència dels bruixots, excepte familiars de bruixots i el primer ministre muggle.
La capacitat de fer màgia, segons les novel·les, és innata més que aprenguda, tot i que els joves mags han d'assistir a escoles amb la finalitat de dominar-la i controlar-la. Aquesta capacitat és totalment hereditària, tot i que existeixen mags fills de muggles (o "sang de fang" de forma despectiva) ja que aquests sempre van haver de tenir un ascendent mag. Els mags tenen un desenvolupat sistema social, amb la seva pròpia moneda, sanitat i una complexa xarxa de transports i comunicacions.
Dins del món màgic, coexisteixen amb els mags unes altres criatures que també són mantingudes en secret i fora de contacte amb els muggles. Entre elles s'hi troben dracs, fantasmes, unicorns, sirenes, centaures i d'altres d'inventades o adaptades per l'autora com els demèntors o els elfs domèstics.
[edita] Cronologia
Els llibres eviten ubicar la història en un any en particular, no obstant, hi ha un parell de referències que permeten establir una línia de temps amb anys reals. La primera la trobem a la segona novel·la, Harry Potter i la cambra secreta, en la que el fantasma Sir Nicholas de Mimsy-Porpington, més conegut com Nick de-poc-sense-cap, celebra el 500è aniversari de la seva mort, que va tenir lloc el 31 d'octubre de 1492, per tant, el llibre s'ubica en el cicle lectiu de 1992 a 1993. Aquesta cronologia es reitera a Harry Potter i les relíquies de la Mort, quan s'hi indica que la mort de James i Lily Potter ocorregué el 31 d'octubre de 1981. Aquestes dades permeten deduir que l'argument principal de la història va des del 1991, al començament de la pedra filosofal, al 1998, al final de les relíquies de la Mort.
[edita] Llibres
[edita] Llibres de Harry Potter
[edita] Harry Potter i la pedra filosofal
Harry Potter i la pedra filosofial (títol original: Harry Potter and the Philosopher's Stone) és el primer llibre de la sèrie, publicat al Regne Unit el 30 de juny de 1997 i la versió en català el 1999. En aquest llibre s'introdueixen la majoria dels personatges principals de la sèrie, així com molts dels llocs on es desenvoluparà l'acció. Es narren els primers passos d'en Harry al món de la màgia, així com el seu primer enfrontament amb Lord Voldemort, que en la seva recerca d'un cos nou i de la immortalitat vol obtenir el poder de la pedra filosofal, una pedra que converteix qualsevol metall en or i permet crear l'elixir de la immortalitat. Es tracta d'un dels llibres més venuts de la història, les estimacions de les seves vendes mundials superen els 110 milions de còpies. A la primavera de 2007, una primera edició signada per Rowling va ser subhastada a Londres per £27.876.[10]
[edita] Harry Potter i la cambra secreta
Harry Potter i la cambra secreta (originalment en anglès Harry Potter and the Chamber of Secrets) va ser publicat originalment el 2 de juliol de 1998 i la versió en català el novembre de 1999. Al segon any d'en Harry a Howgarts s'introdueix la figura de l'elf domèstic, a més de revelar una mica més sobre el passat de Voldemort a través del seu diari personal. Aquest objecte tindrà un important paper en el desenvolupament de l'argument.
Molts dels elements del primer esbós d'aquest llibre van ser eliminats tant per la seva autora com per l'editor. A més, el llibre té una important relació temàtica amb el sisè llibre. Molta de la informació que havia de ser desvelada en aquest volum va ser desplaçada al sisè. Com a conseqüència d'això, molts dels elements que apareixen de forma quotidiana a la cambra secreta apareixen novament a el misteri del Príncep amb la seva veritable rellevància.[11]
[edita] Harry Potter i el pres d'Azkaban
Harry Potter i el pres d'Azkaban (Harry Potter and the Prisioner of Azkaban) va ser publicat en anglès el 8 de juliol de 1999, i la versió catalana va sortir al març del 2000. En aquest llibre s'introdueixen els personatges Remus Llopin i Sirius Black (malgrat que aquest últim va ser mencionat a la pedra filosofal), a més de desenvolupar la història dels pares d'en Harry. És l'únic llibre de la sèrie en què no apareix Voldemort.
Aquest llibre guanyà el Premi Costa i el Premi Bram Stocker, entre altres, que el situen en un dels llibres fantàstics més premiats dels últims anys[12]
[edita] Harry Potter i el calze de foc
Harry Potter i el calze de foc (Harry Potter and the Goblet of Fire) va ser publicat en anglès el 8 de juliol del 2000 i en català el 9 de març del 2001. En aquesta ocasió, es narra la participació de Harry Potter al Torneig dels tres mags, el qual acaba amb el ressorgiment d'en Voldemort. Prèviament a la publicació del llibre, es generà molta controvèrsia i anticipació davant l'anunci de l'autora que un personatge moriria.
[edita] Harry Potter i l'orde del Fènix
Harry Potter i l'orde del Fènix (Harry Potter and the Order of the Phoenix) és, amb quasi 800 pàgines en la seva edició anglesa[13], el llibre més llarg de la sèrie, un fet que la pròpia autora considera un defecte[14]. Va ser publicat mundialment en anglès el 21 de juny del 2003 a les 00:00 hores i la versió en català va sortir el 21 de febrer de 2004 a les 10:00 hores.
En aquest cinquè llibre, Harry Potter ha d'enfrentarse tan a un Voldemort ressorgit com a la resta del món màgic que es nega a creure's que això és cert, començant per la Conselleria d'Afers Màgics. Aquesta nombra a Dolors Umbridge la nova directora de Hogwarts, i juntament amb Luna Lovegood i Bel·latrix Lestrange són els tres personatges més destacats que s'introdueixen en aquesta entrega. Per altra banda, es descobreix una important profecia que relaciona en Harry i en Voldemort, i per últim, es relata l'assassinat de Sirius Black.
[edita] Harry Potter i el misteri del Príncep
Harry Potter i el misteri del Príncep (Harry Potter and the Half-Blood Prince) va ser publicat en anglès el 16 de juliol de 2005 a les 00:00 hores en una roda de premsa reservada només a nens d'entre 8 i 16 anys.[15] Per altra banda, la versió catalana va ser publicada el 23 de febrer de 2006 a les 18:30. Casi un any abans de la publicació original, Rowling habia manifestat a la seva pàgina web oficial la seva voluntat de matar un altre personatge,[16] pel qual van aparèixer una sèrie d'apostes no-oficials en les que es debatien les diferentes possibilitats.[17]
En aquesta sisena entrega, Harry rep un antic llibre de text de Pocions ple d'anotacions i recomanacions firmades per un misteriós "mig-príncep". Al mateix temps, rep classes particulars pel propi director de l'escola, Albus Dumbledore, que li permet conèixer moments del passat d'en Voldemort, per això ensenyar-li què són els horricreus, objectes fonamentals per a aconseguir la seva victòria. Al final del llibre, el professor Severus Snape, el qual la lleiatat del personatge fou qüestionada durant tota la sèrie, assessina en Dumbledore. La frase Snape kills Dumbledore (l'Snape mata en Dumbledore) es converteix en un fenòmen d'internet que impulsà tot tipus de vídeos i gràfics.[18]
[edita] Harry Potter i les relíquies de la Mort
La setena i última novel·la, Harry Potter i les relíquies de la Mort (Harry Potter and the Deathly Hallows), va ser publicada en anglès el 21 de juliol de 2007, tancant la sèrie que durà una dècada. En català va ser publicat el 21 de febrer de 2008.[19]
Aquest últim llibre narra els esdeveniments de després de la mort d'en Dumbledore, en els que Voldemort finalitza el seu ascens al poder i aconsegueix dominar la Conselleria d'Afers Màgics. En Harry i els seus amics decideixen no cursar l'últim any a Hogwarts, per a sortir a la recerca dels horricreus que falten. Finalment, es duu a terme la "batalla de Hogwarts", entre l'Orde del Fènix (alumnes i professors de l'escola) i Voldemort i els cavallers de la mort. La novel·la acaba amb un epíleg, que explica el futur dels personatges supervivents 19 anys després de l'enfrontament.
[edita] Llibres relacionats amb Harry Potter
Addicionalment, Rowling va escriure tres llibres secundaris que s'ubiquen dins de l'univers argumental de les set novel·lees principals. Totes les obres es van escriure amb caràcter benèfic, donat que les seves recaudacions van ser donades a les organitzacions Comic Relief[20] i The Children's Voice.[21]
[edita] Bèsties fantàstiques i on trobar-les
Bèsties fantàstiques i on trobar-les (en anglès, Fantastic Beasts and Where to Find Them) és un llibre de text usat pels estudiants de Hogwarts, escrit per Newt Scamander, un mag biòleg. Descriu i analitza les diferents criatures màgiques que habiten al món. Va ser publicat el 5 de març de 2001 amb un disseny que representa a la còpia usada a Harry Potter i el pres d'Azkaban. Inclou, a més, algunes notes a marge fetes suposadament pels tres protagonistes.
[edita] El Quidditch de totes les èpoques
El Quidditch de totes les èpoques (en anglès, Quidditch Through the Ages) va ser publicat de forma conjunta a l'anterior, amb el mateix objectiu benèfic. En aquest cas, es tracta d'un manual sobre les regles i la història del quidditch, l'esport més popular entre els mags. Tot i que a la sèrie apareix com un regal de Nadal de l'Hermione a en Harry, el llibre està dissenyat com un exemplar de la biblioteca de Hogwarts, amb una enganxina que detalla els alumnes que han sol·licitat el seu préstec anteriorment.
[edita] Les rondalles del bard Gallard
Per la seva part, Les rondalles del bard Gallard (The Tales of Beedle The Bard) va ser escrit a finals de 2007 com un "comiat de la sèrie" per part de l'autora. Només se'n van fer set còpies manuscrites i il·lustrades per Rowling, de les quals sis van ser regalades i una subhastada a Londres. La subhasta va ser duta a terme a la casa Sotheby's, i el llibre va ser comprat per Amazon.com per un preu de £ 1.950.000.[22] Totes les còpies, de 157 pàgines, estan forrades en cuir marrqouí amb ornaments de plata i incrustacions de pedres semi-precioses.
Segons la sèrie, Beedle el Bard és al fictici món màgic, el que serien aquí els germans Grimm o Hans Christian Andersen. Els seus contes són coneguts popularment entre els nens mags com coneixen la Ventafocs o la Blancaneus els nens d'aquí. Una recopilació d'aquestes històries, escrites en runes antigues, apareix a l'últim llibre com una herència de l'Albus Dumbledore a l'Hermione Granger i té un paper fonamental en el desenvolupament de l'argument.
[edita] Origen i publicació
Segons explica a la seva pàgina web, el 1990 Rowling estava viatjant en un tren de Manchester a Londres, quan la idea «es va formar de cop a dins del seu cap».[23]
| « | Havia estat escrivint quasi contínuament des que tenia sis anys, però mai havia estat tan emocionada sobre una idea abans. [...] Simplement vaig seure i vaig pensar, durant quatre hores (el tren anava amb retràs), i tots els detalls van aparèixer al meu pensament, i aquest nen desarreglat i de cabell negre que no sabia que era un mag va començar a ser cada vegada més i més real per a mí. | » |
El 1995, Harry Potter i la pedra filosofal ja estava acabat i el manuscrit va ser enviat a diferents agents. El segon agent al que va acudir va oferir representar-la i enviar el seu manuscrit a Bloomsbury Publishing. Després que vuit editorials descartessin el llibre, Bloomsbury va oferir a Rowling £2,500 avançats per a la publicació.[24]
Tot i que Rowling no havia tingut a la ment una categoria d'edat pels seus lectors quan va començar a escriure, els editors van apuntar inicalment l'edat de nou a onze anys.[25] A la víspera de la publicació, els editors van demanar a Joanne Rowling adoptar un pseudònim amb un gènere més neutral, perquè temien que els nois (de sexe masculí) d'aquesta edat no estarien interessats a llegir una novel·la escrita per una dona. Ella va decidir utilitzar J.K. Rowling (Joanne Kathleen Rowling), omitint el seu nom i fent servir el de la seva àvia com a segon nom.[26]
El primer llibre de Harry Potter va ser publicat al Regne Unit per Bloomsbury el juliol de 1997 i als Estats Units per Scholastic el setembre de 1998, amb el pagament previ de $105.000 a Rowling, una suma sense precedents per al dret d'edicions un llibre per a nens als EEUU. [27] Tement que alguns lectors no entenguessin la paraula «filosofal» ni l'associessin a un tema màgic (la pedra filosofal està relacionada amb l'alquímia), Scholastic va insistir que el llibre fos retitulat com a Harry Potter and the Sorcerer's Stone (Harry Potter i la pedra del mag) pel mercat estatunidenc.
Els editors de Rowling van aconseguir capitalitzar aquest fenomen gràcies a les ràpides i successives publicacions dels quatre primers llibres, que no van permetre que decaigués l'interès dels lectors, malgrat que l'autora es va prendre un descans entre la publicació d'el calze de foc i l'orde del Fènix.[28] La sèrie també va aconseguir seguidors adults, el que va impulsar a fer dues edicions del llibre de Harry Potter, amb text idèntic, pero amb una portada dirigida als nens i l'altra als més grans.
[edita] Finalització de la sèrie
El desembre de 2005, Rowling va declarar a la seva pàgina web que «el 2006 serà l'any en el qual escriuré l'últim llibre de la sèrie Harry Potter.» El progrés de Harry Potter i les relíquies de la Mort va ser detallat en les següents actualitzacions del seu diari virtual fins la seva publicació el 21 de juliol de 2007.
Rowling va acabar el llibre l'11 de gener de 2007 a l'hotel Balmoral d'Edimburg, on va escriure un missatge sota d'un bust d'Hermes que resa: «JK Rowling ha acabat d'escriure Harry Potter i les relíquies de la Mort en aquesta habitació (652) l'11 de gener de 2007.»[29]
No obstant això, Rowling va declarar que l'últim capítol del setè llibre (l'epíleg) el va escriure «més o menys el 1990».[30][31] El juny del 2006, en una aparició al talk show britànic Richard & Judy, Rowling va anunciar que aquest capítol havia estat modificat, ja que un personatge «es va salvar» i els altres dos que anteriorment sobrevivien a la història, ara morien. També va dir que veia la lògica en matar a Harry Potter, amb la finalitat d'evitar que altres autors escrivissin llibres sobre la vida d'en Harry després de Hogwarts.[32]
[edita] Després de Les relíquies de la Mort
Rowling va escriure els set llibres de Harry Potter en 17 anys. En una entrevista l'any 2000 al seu autor estatunidenc, Rowling va declarar que no hi ha una universitat després de Hogwarts. Quant a la continuació de la sèrie després del setè llibre, va dir: «no diré mai, però no tinc plans d'escriure un vuitè llibre».[33]
Quan se li va preguntar sobre escriure altres llibres relacionats amb la sèrie, a l'estil d'El Quidditch de totes les èpoques, va respondre que consideraria fer-ho si els beneficis són destinats a la caritat, com va succeïr amb tres llibres relacionats que ja va publicar. Una altra suggerència va ser fer una espècie d'enciclopèdia que contingués la informació que no va tenir cabuda a la sèrie.[34] Sobre això últim, el 24 de juliol de 2007, Rowling va anunciar en una entrevista que «probablement» escriuria una enciclopèdia del món de Harry Potter, la qual inclouria les dades descartades de la història, a més d'informació sobre el que va ocórer després de les relíquies de la Mort, detalls sobre el futur dels personatges, etc. [35]
[edita] Protagonistes
- Harry Potter: És el protagonista principal i el seu nom dóna títol a la sèrie. És un orfe que viu amb els seus cruels oncles fins que durant el seu onzè aniversari s'assabenta que és un mag i esbrina que quan tenia un any, Lord Voldemort va assassinar als seus pares, James Potter i Lily Evans, i quan va voler fer el mateix amb ell, la maledicció assassina va rebotar sobre si mateix, fent-lo desaparèixer, mentre que a en Harry només li va quedar una cicatriu al front amb forma de raig. Posteriorment, descobreix que el seu destí està lligat al de Voldemort, i que ha de ser ell qui eviti el ressorgimient de l'«Innominable».
- Ron Weasley: És el millor amic d'en Harry Potter i, juntament amb l'Hermione Granger, un dels seus companys d'aventures. Apareix descrit com un noi alt i esprimatxat, pèl-roig, que juntament amb els seus pares i germans (que també tenen un paper important a la sèrie) viuen a «El Cau». En Ron viu a l'ombra dels seus cinc germans grans, a més de la del propi Harry, la qual cosa ha generat diverses discussions entre ambdós al llarg de la sèrie.
- Hermione Granger: Juntament amb en Harry i en Ron compon el trio de protagonistes. Encara que als primers llibres el seu paper és minoritari en comparació al dels dos nois, a partir d'el pres d'Azkaban el desenvolupament del seu personatge creix i les seves habilitats són cada vegada més requerides. L'Hermione és molt intel·ligent i estudiosa, i sempre sobreposa la lògica i el pensament fred davant la valentia dels seus companys. A partir del quart llibre exposa implícitament els seus sentiments cap a en Ron, que no s'aclareixen fins al final de l'últim llibre.
- Albus Dumbledore: És el director de Hogwarts durant gran part de la sèrie. És considerat com un dels mags més poderosos del seu temps i un dels principals mentors d'en Harry. Els llibres solen acabar amb una conversa entre en Harry i en Dumbledore en les quals aquest últim revela detalls de les incògnites que sorgeixen a la trama. Al sisè llibre dóna classes particulars a en Harry, ensenyant-li coses sobre els horricreus. Al final d'aquesta novel·la, és assassinat per Severus Snape, deixant al món màgic a punt per al segon domini de Voldemort.
- Severus Snape: És el professor de les assignatures Pocions (del primer al cinquè llibre) i Defensa contra les Forces del Mal (sisè llibre) de Hogwarts. Fins a la desaparició de Voldemort, va ser un cavaller de la mort, el que va fer que fins al final de la sèrie no es descobrís la seva veritable lleialtat. Té una relació de mutu menyspreu amb en Harry, pel que l'Snape sol ser el principal sospitós del protagonista quan sorgeixen misteris. A "Harry Potter i les relíquies de la Mort", li és assignat el càrrec de director de Hogwarts.
- Lord Voldemort: L'antagonista de la sèrie, és un mag fosc i malvat que vol dominar el món màgic per imposar la seva ideologia basada en la prevalència de la puresa de sang i eliminar els muggles. El seu veritable nom és Tod Morvosc Rodlel i apareix descrit com un ser pàl·lid i alt, amb narius en comptes de nas i ulls vermellosos. Encara que va ser un alumne exemplar de Hogwarts, va dedicar la seva vida a les forces del mal, i en la seva ufana recerca de la immortalitat, va desenvolupar set horricreus, dipositant un tros de la seva ànima a cadascun d'ells. Després de graduar-se a Hogwarts, i juntament amb els seus seguidors, els cavallers de la mort, va iniciar una època de terror al món màgic. Després d'escoltar una profecia en la qual s'augurava el naixement d'un rival, va intentar matar en Harry, però no va tenir èxit i gairebé va morir. Va aconseguir reconstruir el seu cos al quart llibre i va arribar al poder novament després de la mort d'en Dumbledore.
[edita] Anàlisi literari
[edita] Estructura i gènere
Les novel·les es basen principalment dins del gènere fantàstic, tot i que en molts aspectes també poden ser considerades Bildungsromane, o novel·les de formació, en les que s'hi detalla algun tipus de desenvolupament d'un personatge. La històra s'ubica principalment a Hogwarts, un internat britànic per a mags i bruixes. En aquest sentit, les novel·les són "descendents directes de Tom Brown's School Days de Thomas Hughes i altres novel·les victorianes i eduardianes que es basen en la vida dels col·legis públics".[36] Per la seva part, en pararules de Stephen King, les novel·les són "astuts contes de misteri",[37] i cada llibre està construït a l'estil de les aventures de Sherlock Holmes, on s'hi deixen un número de pistes amagades en la narrativa, mentre que els personatges segueixen una sèrie de sospitosos al llarg d'exòtics escenaris, portant a un tomb final inesperat. Estan escrites en tercera persona, tret de poques excepcions (com els primers capítols de la pedra filosofal, el misteri del Príncep o les relíquies de la Mort), i els secrets de la història són descoberts al lector o lectora al mateix temps que a en Harry.
Els llibres tendeixen a seguir una fórmula molt estricta. Ubicats al llarg d'anys consecutius, generalment comencen amb Harry a casa dels Dursley, al món muggle. De seguit, es trasllada a algun escenari màgic, com la casa d'en Ron o Grimmauld Place, 12, per un breu període de temps abans de començar l'any escolar, el qual comença quan es puja a l'Exprés de Hogwarts. Un cop aquí, es desenvolupa la història que arriba al seu clímax al voltant o just després dels exàmens finals, quan en Harry ha d'enfrontar-se a en Voldemort o a algun dels seus Mortífags. Per últim, aprèn una important lliçó o detall clau de la trama en una conversa amb Albus Dumbledore. Aquesta fórmula es trenca completament en l'última novel·la, en la que en Harry i els seus amics passen la major part del temps fora de Hogwarts, i només hi regressen per l'enfrontament final.
Per un altre costat, en Harry està present d'alguna manera (físicament, mitjançant un somni o una visió) en cada capítol fins el cinquè llibre, i a partir del qual, apareix en la majoria. Aquesta estructura permet al lector o lectora esbrinar els misteris al mateix temps que en Harry, trobant pistes només qual ell ho fa.
[edita] Temàtiques
Segons Rowling, el principal tema del que se'n deriva l'heptalogia és la mort: "Els meus llibres són en bona part sobre la mort. S'inicien amb la mort dels pares d'en Harry. Després està l'obsessió d'en Voldemort de conquerir la mort i la seva recerca de la immortalitat a qualsevol preu, l'objectiu de qualsevol persona capaç de fer màgia. Entenc per què en Voldemort vol conquerir la mort. Tots hi tenim tant de por".[38]
Rowling ha declarat que els llibres comprenen "un argument a favor de la tolerància" i que a més transmeten un missatge que proposa "qüestionar l'autoritat i no assumir que el govern o la premsa et diguin tota la veritat".[39][40]
Mentre que es podria dir que els llibres comprenen moltes altres temàtiques, com el poder (o l'abús d'ell), l'amor i el prejudici, les mateixes estan, segons Rowling, "fortament arrelades a l'argument"; l'autora prefereix deixar que aquests conceptes "creixin orgànicament" més que asseure's i intentar d'impartir conscientment tals idees als seus lectors i lectores.[41] En la mateixa línia s'hi troba la sempre present temàtica adolescent, en la descripció de la qual l'autora no tingué cap probleme en admetre la sexualitat dels seus personatges, amb la finalitat de no "estancar en Harry en un permanent estat prepubescent".[42]
[edita] Crítiques i controvèrsies
[edita] Crítiques literàries
En els seus principis, Harry Potter va rebre crítiques sobresortints, que ajudaren a crear una gran base de lectors i lectores per la sèrie. Després de la publicació, molts dels principals diaris britànics lloaren la pedra filosofal. El Mail on Sunday va descriure'l com "el debut més imaginatiu des de Roald Dahl", un punt de vista secundat pel Sunday Times. Per una altra banda, The Guardian l'anomenà "una novel·la ricament texturitzada, despegada per un ingeni imaginatiu" i The Scotsman va dir que té "totes les senyals d'un clàssic".[43]
Arribada la publicació del cinquè volum, Harry Potter i l'Orde del Fènix, els llibres començaren a rebre fortes crítiques de distints experts literaris. El crític i catedràtic de Yale, Harold Bloom qüestionà els mèrits literaris dels llibres en dir "la ment de Rowling està tan governada per clixès i metàfores mortes que no té un altre estil d'escriptura".[44] En un article del New York Times, A.S. Byatt denominà l'univers de Rowling com un "món secundari compost d'una col·lecció de parts incongruents derivades de tot tipus de literatura infantil [...] escrit per a persones la imaginació de les quals està confinada a dibuixos animats de la televisió, les telenovel·les, telerealitat i la premsa del cor".[45]
Pel contrari, l'autor Fay Weldon, va admetre que la sèrie "no és el que esperarien els poetes", però "això no és pas poesia, és prosa legible, vendible, útil i quotidiana".[46] El crític literari A.N. Wilson va lloar la sèrie en The Times: "No hi ha molts autors amb l'habilitat Dickensiana de JK capaç de fer-nos donar volta les pàgines, plorar -obertament, amb llàgrimes saltant-hi- i unes poques pàgines després riure amb acudits bons [...] Hem viscut en la dècada en la que s'hi publicà la més divertida, esborronadora i commovedora història infantil mai escrita".[47]
Stephen King denominà la sèrie com "una obra de la que només una imaginació superir és capaç de fer", i qualificà el sentit de l'humor de Rowling com "admirable". No obstant això, va escriure que si bé la història és "bona", ell està "una mica cansat de trobar-se en Harry a casa amb els seus horribles oncles", la fórmula amb la que comencen tots els llibres. També va predir que la sèrie "soportaria la prova del temps, i acabaria en el prestatge on només queda el millor; i Harry prendrà el seu lloc amb Alícia, Huck, Frodo i Dorothy".[48] L'autor Orson Scott Card va escriure una crítica de les relíquies de la Mort en què hi diu "JK Rowling ha creat una cosa que mereix romandre en el temps, convertir-se en un clàssic permanent de la literatura anglesa, i no només una ficció infantil".
[edita] Bibliografia
- Gemma Vergara. Marta Garriga. La magia de Harry Potter. Sabadell: 2001. Quadern de les idees, les arts i les lletres. Número 133, pàgina 16.
- Maria Coromines. Santi Bertolín. Jorgina Busquets Corominas. Bogeria Harry Potter. Sabadell: 2001. Quadern de les idees, les arts i les lletres. Número 133, pàgina 17-18.
[edita] Controvèrsies
Els llibres foren objecte de nombrosos procediments legals, els quals varien des de queixes de grups religiosos nordamericans que proclamen que la màgia en els llibres promou la bruixeria entre els nens i nenes, fins conflictes sobre els drets d'autor o infraccions de marques registrades.
La immensa popularitat i l'alt valor del mercat dels llibres ha portat a Rowling, els seus editors i la productora de cinema Warner Bros. a prendre mesures legals per a protegir llurs drets, les quals inclouen prohibir la venda d'imitacions, "perseguir" a amos de pàgines web sobre l'ús del domini Harry Potter i demandar l'autora Nancy Stouffer per contrarestar les seves acusacions de plagi sobre el seu treball.[49][50][51]
Per una altra banda, alguns grups criticaren els llibres per promoure diferents agendes polítiques,[52] mentre que certs religiosos declararen que els llibres promouen la bruixeria i per tant no són aptes per a nens i nenes.[53] Al 2003, el futur Papa Benet XVI declarà que els llibres "sedueixen els joves lectors de manera subliminal i distorsionen la cristiandat en l'ànima abans que aquesta pugui desenvolupar-se".[54] Per últim, les declaracions de Rowling que senyalen Dumbledore com a homosexual han augmentat les controvèrsies polítiques que envolten la sèrie.[55]
[edita] Pel·lícules
| Títol en català | Títol en anglès | Estrena |
| Harry Potter i la pedra filosofal | Harry Potter and the Philosopher's Stone | : 16 de novembre del 2001: 29 de novembre del 2001 |
|---|---|---|
| Harry Potter i la cambra secreta | Harry Potter and the Chamber of Secrets | : 15 de novembre del 2002: 29 de novembre del 2002 |
| Harry Potter i el pres d'Azkaban | Harry Potter and the Prisoner of Azkaban | : 18 de juny del 2004: 25 de juny del 2004 |
| Harry Potter i el calze de foc | Harry Potter and the Goblet of Fire | : 15 de novembre del 2005: 25 de novembre del 2005 |
| Harry Potter i l'orde del Fènix | Harry Potter and the Order of the Phoenix | : 11 de juliol del 2007: 11 de juliol del 2007 |
| Harry Potter i el misteri del Príncep | Harry Potter and the Half-Blood Prince | : juliol del 2009: novembre del 2009 |
| Harry Potter i les relíquies de la Mort | Harry Potter and the Deathly Hallows | : novembre del 2010: novembre del 2010 |
[edita] Videojocs
L'empresa Electronic Arts ha tret al mercat, fins ara, cinc videojocs referents als llibres i a les cinc pel·lícules rodades fins ara (La pedra filosofal, La cambra secreta, El pres d'Azkaban, El Calze de Foc i l'Orde del Fènix). EA també va desenvolupar un videojoc de simulació de Quidditch: Harry Potter: Copa del món de Quidditch, posat a la venda l'any 2003.
[edita] Traduccions
La saga de llibres ha estat traduïda a seixanta-cinc idiomes diferents,[3] posicionant a Rowling entre els autors més traduits de la història.[56] La primera traducció que es va fer va a l'anglès nord-americà perquè hi ha moltes paraules i conceptes utilitzats pels personatge en les novel·les, pròpies de l'anglès britànic i podien portar a interpretacions errònies pels lectors nord-americans. Subseqüentment, els llibres van ser traduïts a idiomes tan diversos como l'ucraïnès, l'hindi, el bengalí, el gal·lès, l'afrikaans i vietnamita. El primer volum, La pedra filosofal, va ser traduït al llatí i fins i tot al grec antic[57] convertint-se en el text més extens publicat en aquest idiomes des de les novel·les de Heliodor, al segle III aC.[58]
La gran demanda d'una traducció local decent fa que es prengui amb molta cura la tasca de traducció i interpretació. En alguns països com a Itàlia es va publicar una segon edició actualitzada, tenint en compte a els suggeriments dels lectors. En altres països com la Xina o Portugal la traducció està feta per un grup d'intèrprets per a reduir el temps entre la publicació anglesa i l'idioma local. L'edició turca des del segon fins al setè llibre va ser feta per Sevin Okyay que és un popular crític literari i comentarista cultural.[59] Amb la finalitat de mantenir l'argument secret, les traduccions autoritzades tant sols podien començar després que els llibres en anglès fossin publicats. Per tant, la publicació de totes les traduccions van portar un retard en relació als originals. Aquest fet va comportar que moltes còpies de les edicions en anglès es venguessin a lectors impacients de països de parla no anglesa. L'expectació per llegir el cinquè llibre de la saga va ser tant gran que és va convertir en el primer llibre en llengua anglesa en arribar a la primera posició en la llista francesa de supervendes.[60]
[edita] Referències
|
|||||
[edita] Enllaços externs
- Harry Potter de Warner Bros (anglès)
- Comunitat de fans catalana del Harry Potter
- Diccionari en català de mots del Harry Potter
|
|||||||||||||||||||||||||||||||
