Harry Potter

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre la col·lecció de llibres. Si cerqueu el personatge, vegeu Harry Potter (personatge).
Harry Potter
Harry Potter
Autor J.K. Rowling
Títol original Harry Potter
Traductor Laura Escorihuela (1-4)
Xavier Pàmies (5-7)
Josep Joan Moral (El Quidditch de totes les èpoques)
Sandra Vivet (Bèsties fantàstiques i on trobar-les)
Salvador Company (adaptació valenciana)
Dibuixant Thomas Taylor, Cliff Wright,
Giles Greenfield i Jason Cockcroft
País Regne Unit
Idioma Anglès
Gènere/s Fantasia
Editorial Empúries
Data de publicació 26 de juny del 1997 - 21 de juliol del 2007
Publicat en català 1999 - 21 de juny del 2008
Format Paper (portada tova o dura)
Nombre de pàgines Anglaterra 3407 (en total)
Catalunya 4078 (en total)
Capítols 199

Harry Potter és una saga de set novel·les escrites per l'autora anglesa Joanne Kathleen Rowling que narren les aventures del jove mag Harry Potter, juntament amb els seus millors amics Ron Weasley i Hermione Granger. La història transcorre sobretot a l'Escola de Màgia i Encanteris Hogwarts, una acadèmia per als joves mags i bruixes. L'argument se centra en el conflicte de Harry amb el malvat mag Lord Voldemort, que va matar els seus pares amb el propòsit de conquerir el món màgic. En català la publicació corre a càrrec de l'Editorial Empúries.

Des de la primera novel·la Harry Potter i la pedra filosofal publicada el 1997, els llibres han guanyat una immensa popularitat, amb el respecte de la crítica i un èxit comercial arreu del món.[1] De la sèrie de llibres se n'han fet pel·lícules, videojocs i una gran quantitat de marxandatge. L'abril del 2007, els sis primers llibres ja havien venut 400 milions de còpies[2] i s'havien traduït a 65 llengües.[3] El darrer llibre de la sèrie, Harry Potter i les relíquies de la Mort es va publicar en anglès el 21 de juliol del 2007.[4] L'editorial va assegurar que, només als Estats Units, s'havien editat 12 milions de còpies en la primera impressió,[5] la tirada en català va ser de 75.000 exemplars.[6]

Amb tot això, l'autora J.K. Rowling ha esdevingut la dona més rica de la Gran Bretanya i la persona que més diners ha guanyat escrivint llibres.[7]

La productora de cine Warner Bros. va adquirir els drets per a adaptar els llibres en una sèrie de vuit pel·lícules, que va acabar el 15 de juliol de 2011 amb l'estrena de Harry Potter i les relíquies de la Mort - Part 2, esdevenint la franquícia més exitosa de la història del cinema.

Sinopsi[modifica | modifica el codi]

Resum de l'argument[modifica | modifica el codi]

La història comença amb la celebració del món màgic. Durant molts anys, havia estat atemorit pel despietat mag Lord Voldemort. La nit anterior, el 31 d'octubre, en Voldemort va descobrir el refugi amagat de la família Potter i matà Lily i James Potter, els pares d'en Harry. Tanmateix, quan intentà matar llur fill petit d'un any, Harry, la maledicció assassina Obitus per Subitum rebota i el toca a ell. El cos d'en Voldemort és ferit, però el seu esperit sobreviu: no està ni mort ni viu. A en Harry, per la seva part, només li queda una cicatriu amb forma de raig al front, l'única seqüela física de la maledicció d'en Voldemort. Harry és l'únic supervivent de la maledicció assassina, i a partir de la misteriosa derrota d'en Voldemort, el món màgic comença a anomenar-lo "el nen que va sobreviure".

L'1 de novembre, en Rubeus Hagrid, un semigegant, deixa en Harry amb els únics parents que li queden, els cruels Dursley. Aquests són l'oncle Vernon, la seva tieta Petúnia i en Dudley, el seu cosí obès i malcriat. Ells intentaran en va amagar la seva herència màgica (per exemple, en dir-li que els seus pares varen morir en un accident de trànsit, o castigant-lo severament després de qualsevol comportament estrany). Tanmateix, la vigília del seu onzè aniversari, en Harry té el seu primer contacte amb el món màgic quan rep cartes del Col·legi Hogwarts de Màgia i Bruixeria, les quals eren entregades per òlibes, tot i que el seu oncle impedeix que pugui llegir-les. Ja en el seu aniversari, en Hagrid apareix i li diu a en Harry que existeix un món màgic i un altre,el món "muggle"(gent sense poders màgics) i que ell és un mag que ha estat inscrit d'ençà que va néixer al col·legi.

A partir d'aquest moment, en Harry passa la major part del seu temps a Hogwarts, on hi viu moltes aventures relacionades amb el segon ascens al poder d'en Voldemort, que continua amb els seus plans de dominar el món màgic ,eliminar el món muggle i matar en Harry. Cada llibre en relata un any (generalment de juliol a juny, tret d'alguns flashbacks) dels set que en Harry ha de passar a Hogwarts per finalitzar amb la seva formació màgica.

Univers[modifica | modifica el codi]

La gran popularitat dels llibres i pel·lícules de Harry Potter va fer que les autoritats de l'estació de King's Cross col·loquessin un cartell que senyala l'andana 9 i ¾, lloc on segons la trama de Harry Potter, és el portal entre el món màgic i el muggle.

El món màgic en què es troba Harry Potter es troba completament separat del nostre món. Mentre que el fantàstic món de Nàrnia és un univers alternatiu i El Senyor dels Anells és un passat mític, el món màgic de Harry Potter conté elements màgics idèntics als del nostre món no màgic. Algunes de les seves institucions i localitzacions a pobles i ciutats, inclosa Londres per exemple, poden ser reconegudes al món real, que posseeix una gran col·lecció de carrers amagats, monestirs i castells aïllats que es mantenen "invisibles" envers la població no màgica (coneguda com a "muggle"). L'habilitat màgica no s'aprèn, és innata; encara que en algunes escoles màgiques com ara Hogwarts ensenyen a controlar-la i fer-ne un bon ús. També és possible que uns pares mags tinguin un fill amb poders màgics molt limitats(conegut com a "Llufa", com ara Argus Filch, la Sra. Figg o la Mèrope Gaunt). La gent que no té poders màgics no té constància de l'existència dels bruixots, excepte familiars de bruixots i el primer ministre muggle.

La capacitat de fer màgia, segons les novel·les, és innata més que apresa, tot i que els joves mags han d'assistir a escoles amb la finalitat de dominar-la i controlar-la. Aquesta capacitat és totalment hereditària, tot i que existeixen mags fills de muggles (o "sang de fang" de forma despectiva) ja que aquests sempre van haver de tenir un ascendent mag. Els mags tenen un desenvolupat sistema social, amb la seva pròpia moneda, sanitat i una complexa xarxa de transports i comunicacions.

Dins del món màgic, coexisteixen amb els mags unes altres criatures que també són mantingudes en secret i fora de contacte amb els muggles. Entre elles s'hi troben dracs, fantasmes, unicorns, sirenes, centaures i d'altres d'inventades o adaptades per l'autora com els demèntors o els elfs domèstics. Per a més informació entreu a la web de Harry Potter anomenada potterfanatics.

Cronologia[modifica | modifica el codi]

Els llibres eviten ubicar la història en un any en particular, això no obstant, hi ha un parell de referències que permeten establir una línia de temps amb anys reals. La primera la trobem a la segona novel·la, Harry Potter i la cambra secreta, en la que el fantasma Sir Nicholas de Mimsy-Porpington, més conegut com a Nick de-poc-sense-cap, celebra el 500è aniversari de la seva mort, que va tenir lloc el 31 d'octubre de 1492, per tant, el llibre s'ubica en el cicle lectiu de 1992 a 1993. Aquesta cronologia es reitera a Harry Potter i les relíquies de la Mort, quan s'hi indica que la mort de James i Lily Potter ocorregué el 31 d'octubre de 1981. Aquestes dades permeten deduir que l'argument principal de la història va des del 1991, al començament de la pedra filosofal, al 1998, al final de les relíquies de la Mort.

Llibres[modifica | modifica el codi]

Llibres de Harry Potter[modifica | modifica el codi]

Harry Potter i la pedra filosofal[modifica | modifica el codi]

Harry Potter i la pedra filosofal (títol original: Harry Potter and the Philosopher's Stone) és el primer llibre de la sèrie, publicat a Anglaterra el 30 de juny de 1997 i la versió en català el 1999. En aquest llibre s'introdueixen la majoria dels personatges principals de la sèrie, així com molts dels llocs on es desenvoluparà l'acció. Es narren els primers passos d'en Harry al món de la màgia, així com el seu primer enfrontament amb Lord Voldemort, que en la seva recerca d'un cos nou i de la immortalitat vol obtenir el poder de la pedra filosofal, una pedra que converteix qualsevol metall en or i permet crear l'elixir de la immortalitat. Es tracta d'un dels llibres més venuts de la història, les estimacions de les seves vendes mundials superen els 110 milions de còpies. A la primavera de 2007, una primera edició signada per Rowling va ser subhastada a Londres per £27.876.[8]

Harry Potter i la cambra secreta[modifica | modifica el codi]

Harry Potter i la cambra secreta (originalment en anglès Harry Potter and the Chamber of Secrets) va ser publicat originalment el 2 de juliol de 1998 i la versió en català el novembre de 1999. Al segon any d'en Harry a Howgarts s'introdueix la figura de l'elf domèstic, a més de revelar una mica més sobre el passat de Voldemort a través del seu diari personal. Aquest objecte tindrà un important paper en el desenvolupament de l'argument.

Molts dels elements del primer esbós d'aquest llibre van ser eliminats tant per la seva autora com per l'editor. A més, el llibre té una important relació temàtica amb el sisè llibre. Molta de la informació que havia de ser revelada en aquest volum va ser desplaçada al sisè. Com a conseqüència d'això, molts dels elements que apareixen de forma quotidiana a la cambra secreta apareixen novament a el misteri del Príncep amb la seva veritable rellevància.[9]

Harry Potter i el pres d'Azkaban[modifica | modifica el codi]

Harry Potter i el pres d'Azkaban (Harry Potter and the Prisioner of Azkaban) va ser publicat en anglès el 8 de juliol de 1999, i la versió catalana va sortir al març del 2000. En aquest llibre s'introdueixen els personatges Remus Llopin i Sirius Black (malgrat que aquest últim va ser mencionat a la pedra filosofal), a més de desenvolupar la història dels pares d'en Harry. És l'únic llibre de la sèrie en què no apareix Voldemort.

Aquest llibre guanyà el Premi Costa i el Premi Bram Stocker, entre altres, que el situen en un dels llibres fantàstics més premiats dels últims anys.

Harry Potter i el calze de foc[modifica | modifica el codi]

Harry Potter i el calze de foc (Harry Potter and the Goblet of Fire) va ser publicat en anglès el 8 de juliol del 2000 i en català el 9 de març del 2001. En aquesta ocasió, es narra la participació de Harry Potter al Torneig dels tres bruixots, el qual acaba amb el ressorgiment d'en Voldemort. Prèviament a la publicació del llibre, es generà molta controvèrsia i anticipació davant l'anunci de l'autora que un personatge moriria. Aquest personatge és Cedric Diggory, un dels rivals d'en Harry al torneig.

En el torneig dels tres bruixots, Harry Potter és apuntat per una altra persona que el mateix Harry acaba descobrint qui és al final del llibre. A més de Diggory i Harry Potter participen en el torneig Victor Krum i Fleur Delacour

Harry Potter i l'orde del Fènix[modifica | modifica el codi]

Harry Potter i l'orde del Fènix (Harry Potter and the Order of the Phoenix) és, amb quasi 800 pàgines en la seva edició anglesa,[10] el llibre més llarg de la sèrie, un fet que la pròpia autora considera un defecte.[11] Va ser publicat mundialment en anglès el 21 de juny del 2003 a les 00:00 hores i la versió en català va sortir el 21 de febrer de 2004 a les 10:00 hores.

En aquest cinquè llibre, Harry Potter ha d'enfrontar-se tant a un Voldemort ressorgit com a la resta del món màgic que es nega a creure's que això és cert, començant per la Conselleria d'Afers Màgics. Aquesta nomena Dolors Umbridge com a nova directora de Hogwarts, i juntament amb Luna Lovegood i Bel·latrix Lestrange són els tres personatges més destacats que s'introdueixen en aquesta entrega. Per altra banda, es descobreix una important profecia que relaciona en Harry i en Voldemort, i finalment, es relata l'assassinat de Sirius Black.

Harry Potter i el misteri del Príncep[modifica | modifica el codi]

Harry Potter i el misteri del Príncep (Harry Potter and the Half-Blood Prince) va ser publicat en anglès el 16 de juliol de 2005 a les 00:00 hores en una roda de premsa reservada només a nens d'entre 8 i 16 anys.[12] Per altra banda, la versió catalana va ser publicada el 23 de febrer de 2006 a les 18:30. Gairebé un any abans de la publicació original, Rowling havia manifestat a la seva pàgina web oficial la seva voluntat de matar un altre personatge,[13] pel qual van aparèixer una sèrie d'apostes no-oficials en les que es debatien les diferents possibilitats.[14]

En aquesta sisena entrega, Harry rep un antic llibre de text de Pocions ple d'anotacions i recomanacions firmades per un misteriós príncep mestís. Al mateix temps, rep classes particulars pel propi director de l'escola, Albus Dumbledore, que li permet conèixer moments del passat d'en Voldemort, per això ensenyar-li què són els horricreus, objectes fonamentals per a aconseguir la seva victòria. Al final del llibre, el professor Severus Snape, la lleialtat del qual havia estat qüestionada durant tota la sèrie, assassina en Dumbledore. La frase Snape kills Dumbledore (l'Snape mata en Dumbledore) es converteix en un fenomen d'Internet que impulsà tot tipus de vídeos i gràfics.[15]

Harry Potter i les relíquies de la Mort[modifica | modifica el codi]

La setena i última novel·la, Harry Potter i les relíquies de la Mort (Harry Potter and the Deathly Hallows), va ser publicada en anglès el 21 de juliol de 2007, tancant la sèrie que durà una dècada. En català va ser publicat el 21 de febrer de 2008.[16]

Aquest últim llibre narra els esdeveniments de després de la mort d'en Dumbledore, en els quals Voldemort finalitza el seu ascens al poder i aconsegueix dominar la Conselleria d'Afers Màgics. En Harry i els seus amics decideixen no cursar l'últim any a Hogwarts, per a sortir a la recerca dels horricreus que falten. Finalment, es duu a terme la "batalla de Hogwarts", entre l'Orde del Fènix (alumnes i professors de l'escola) i Voldemort i els cavallers de la mort. La novel·la acaba amb un epíleg, que explica el futur dels personatges supervivents 19 anys després de l'enfrontament.

Llibres relacionats amb Harry Potter[modifica | modifica el codi]

Addicionalment, Rowling va escriure tres llibres secundaris que s'ubiquen dins de l'univers argumental de les set novel·les principals. Totes les obres es van escriure amb caràcter benèfic, ja que les seves recaptacions van ser donades a les organitzacions Comic Relief[17] i The Children's Voice.[18]

Bèsties fantàstiques i on trobar-les[modifica | modifica el codi]

Bèsties fantàstiques i on trobar-les (en anglès, Fantastic Beasts and Where to Find Them) és un llibre de text usat pels estudiants de Hogwarts, escrit per Newt Scamander, un mag biòleg. Descriu i analitza les diferents criatures màgiques que habiten al món. Va ser publicat el 5 de març de 2001 amb un disseny que representa a la còpia usada a Harry Potter i el pres d'Azkaban. Inclou, a més, algunes notes a marge fetes suposadament pels tres protagonistes.

El Quidditch de totes les èpoques[modifica | modifica el codi]

El Quidditch de totes les èpoques (en anglès, Quidditch Through the Ages) va ser publicat de forma conjunta a l'anterior, amb el mateix objectiu benèfic. En aquest cas, es tracta d'un manual sobre les regles i la història del quidditch, l'esport més popular entre els mags. Tot i que a la sèrie apareix com un regal de Nadal de l'Hermione a en Harry, el llibre està dissenyat com un exemplar de la biblioteca de Hogwarts, amb una targeta que detalla els alumnes que n'han sol·licitat el préstec anteriorment.

Les rondalles del bard Gallard[modifica | modifica el codi]

Per la seva part, Les rondalles del bard Gallard (The Tales of Beedle The Bard) va ser escrit a finals de 2007 com un "comiat de la sèrie" per part de l'autora. Només se'n van fer set còpies manuscrites i il·lustrades per Rowling, de les quals sis van ser regalades i una subhastada a Londres. La subhasta va ser duta a terme a la casa Sotheby's, i el llibre va ser comprat per Amazon.com per un preu de £ 1.950.000.[19] Totes les còpies, de 157 pàgines, estan folrades en cuir marroquí amb ornaments de plata i incrustacions de pedres semi-precioses.

Segons la sèrie, Beedle el Bard és al fictici món màgic, el que serien aquí els germans Grimm o Hans Christian Andersen. Els seus contes són coneguts popularment entre els nens mags com coneixen la Ventafocs o la Blancaneus els nens d'aquí. Una recopilació d'aquestes històries, escrites en runes antigues, apareix a l'últim llibre com una herència de l'Albus Dumbledore a l'Hermione Granger i té un paper fonamental en el desenvolupament de l'argument.

Origen i publicació[modifica | modifica el codi]

J.K. Rowling ha treballat en el desenvolupament de la sèrie de Harry Potter durant 17 anys.

Segons explica a la seva pàgina web, el 1990 Rowling estava viatjant en un tren de Manchester a Londres, quan la idea «es va formar de cop a dins del seu cap».[20]

« Havia estat escrivint quasi contínuament des que tenia sis anys, però mai abans havia estat tan emocionada per una idea. [...] Simplement vaig seure i vaig pensar, durant quatre hores (el tren anava amb endarreriment), i tots els detalls van aparèixer al meu pensament; i aquest nen desarreglat i de cabell negre que no sabia que era un mag va començar a ser cada vegada més i més real per a mi. »

El 1995, Harry Potter i la pedra filosofal ja estava acabat i el manuscrit va ser enviat a diferents agents. El segon agent al que va acudir va oferir representar-la i enviar el seu manuscrit a Bloomsbury Publishing. Després que vuit editorials descartessin el llibre, Bloomsbury va oferir a Rowling £2,500 avançats per a la publicació.[21]

Tot i que Rowling no havia tingut al cap una categoria d'edat per als seus lectors quan va començar a escriure els editors van apuntar inicialment l'etapa d'edat de nou a onze anys.[22] La vigília de la publicació els editors van demanar a Joanne Rowling que adoptés un pseudònim amb un gènere més neutral perquè temien que els nois (de sexe masculí) d'aquesta edat no estarien interessats a llegir una novel·la escrita per una dona. Ella va decidir utilitzar J.K. Rowling (Joanne Kathleen Rowling), ometent el seu nom i usant el de la seva àvia en segon lloc.[23]

El primer llibre de Harry Potter va ser publicat a Anglaterra per Bloomsbury el juliol de 1997 i als Estats Units d'Amèrica per Scholastic el setembre de 1998, amb el pagament previ de $105.000 a Rowling, una suma sense precedents per al dret d'edicions d'un llibre per a nens als Estats Units d'Amèrica.[24] Tement que alguns lectors ni entendrien el mot «filosofal» ni l'associarien a un tema màgic com és la pedra filosofal, la qual està relacionada amb l'alquímia), Scholastic va insistir que el llibre fos retitulat com a Harry Potter and the Sorcerer's Stone (Harry Potter i la pedra del mag) per al mercat dels EUA.

Els editors de Rowling aconseguiren capitalitzar aquest fenomen gràcies a les ràpides i successives publicacions dels quatre primers llibres, fet que va mantenir l'interès dels lectors per la història, malgrat que l'autora es va prendre un descans entre la publicació d'El calze de foc i L'orde del Fènix.[25] La sèrie també va aconseguir seguidors adults, fet que va impulsar a fer dues edicions del llibre, ambdós amb el mateix text però, segons el cas, amb una portada dirigida als nens o amb una dirigida a un públic més adult i madur.

Finalització de la sèrie[modifica | modifica el codi]

El desembre de 2005, Rowling va declarar a la seva pàgina web que «el 2006 serà l'any en el qual escriuré l'últim llibre de la sèrie Harry Potter.» El progrés de Harry Potter i les relíquies de la Mort va ser detallat en les següents actualitzacions del seu diari virtual fins a la seva publicació el 21 de juliol de 2007.

Rowling va acabar el llibre l'11 de gener de 2007 a l'hotel Balmoral d'Edimburg, on va escriure un missatge sota d'un bust d'Hermes que resa: «JK Rowling ha acabat d'escriure Harry Potter i les relíquies de la Mort en aquesta habitació (652) l'11 de gener de 2007.»[26]

No obstant això, Rowling va declarar que l'últim capítol del setè llibre (l'epíleg) el va escriure «més o menys el 1990».[27][28] El juny del 2006, en una aparició al talk show britànic Richard & Judy, Rowling va anunciar que aquest capítol havia estat modificat, ja que un personatge «es va salvar» i els altres dos que anteriorment sobrevivien a la història, ara morien. També va dir que veia la lògica en matar a Harry Potter, amb la finalitat d'evitar que altres autors escrivissin llibres sobre la vida d'en Harry després de Hogwarts.[29]

Després de Les relíquies de la Mort[modifica | modifica el codi]

Rowling va escriure els set llibres de Harry Potter en 17 anys. En una entrevista l'any 2000 al seu autor estatunidenc, Rowling va declarar que no hi ha una universitat després de Hogwarts. Pel que fa a la continuació de la sèrie després del setè llibre, va dir: «no diré mai, però no tinc plans d'escriure un vuitè llibre».[30]

Quan se li va preguntar sobre escriure altres llibres relacionats amb la sèrie, a l'estil d'El Quidditch de totes les èpoques, va respondre que consideraria fer-ho si els beneficis són destinats a la caritat, com va succeir amb tres llibres relacionats que ja va publicar. Un altre suggeriment va ser fer una espècie d'enciclopèdia que contingués la informació que no va tenir cabuda a la sèrie.[31] Sobre això últim, el 24 de juliol de 2007, Rowling va anunciar en una entrevista que «probablement» escriuria una enciclopèdia del món de Harry Potter, la qual inclouria les dades descartades de la història, a més a més d'informació sobre el que va ocórrer després de Les relíquies de la Mort, detalls sobre el futur dels personatges, etc.[32]

Protagonistes[modifica | modifica el codi]

Categoria principal: Personatges de Harry Potter
  • Harry Potter: És el protagonista principal i el seu nom dóna títol a la sèrie. És un orfe que viu amb els seus cruels oncles fins que durant el seu onzè aniversari s'assabenta que és un mag i esbrina que quan tenia un any, Lord Voldemort va assassinar els seus pares, James Potter i Lily Evans, i quan va voler fer el mateix amb ell, la maledicció assassina va rebotar sobre si mateix, fent-lo desaparèixer, mentre que a en Harry només li va quedar una cicatriu al front amb forma de raig. Posteriorment, descobreix que el seu destí està lligat al de Voldemort, i que ha de ser ell qui eviti el renaixement de l'«Innominable».
  • Ron Weasley: És el millor amic d'en Harry Potter i, juntament amb l'Hermione Granger, un dels seus companys d'aventures. Apareix descrit com un noi alt i esprimatxat, pèl-roig, que juntament amb els seus pares i germans (que també tenen un paper important a la sèrie) viuen a «El Cau». En Ron viu a l'ombra dels seus cinc germans grans, a més de la del propi Harry, la qual cosa ha generat diverses discussions entre ambdós al llarg de la sèrie.
  • Hermione Granger: Juntament amb en Harry i en Ron compon el trio de protagonistes. Encara que als primers llibres el seu paper és minoritari en comparació al dels dos nois, a partir d'el pres d'Azkaban el desenvolupament del seu personatge creix i les seves habilitats són cada vegada més requerides. L'Hermione és molt intel·ligent i estudiosa, i sempre sobreposa la lògica i el pensament fred davant la valentia dels seus companys. A partir del quart llibre exposa implícitament els seus sentiments cap a en Ron, que no s'aclareixen fins al final de l'últim llibre.
  • Albus Dumbledore: És el director de Hogwarts durant gran part de la sèrie. És considerat com un dels mags més poderosos del seu temps i un dels principals mentors d'en Harry. Els llibres solen acabar amb una conversa entre en Harry i en Dumbledore en les quals aquest últim revela detalls de les incògnites que sorgeixen a la trama. Al sisè llibre dóna classes particulars a en Harry, ensenyant-li coses sobre els horricreus. Al final d'aquesta novel·la, és assassinat per Severus Snape, deixant al món màgic a punt per al segon domini de Voldemort.
  • Severus Snape: És el professor de les assignatures Pocions (del primer al cinquè llibre) i Defensa contra les Forces del Mal (sisè llibre) de Hogwarts. Fins a la desaparició de Voldemort, va ser un cavaller de la mort, el que va fer que fins al final de la sèrie no es descobrís la seva veritable lleialtat. Té una relació de mutu menyspreu amb en Harry, pel que l'Snape sol ser el principal sospitós del protagonista quan sorgeixen misteris. A "Harry Potter i les relíquies de la Mort", li és assignat el càrrec de director de Hogwarts.
  • Lord Voldemort: L'antagonista de la sèrie, és un mag fosc i malvat que vol dominar el món màgic per imposar la seva ideologia basada en la prevalença de la puresa de sang i eliminar els muggles. El seu veritable nom és Tod Morvosc Rodlel i apareix descrit com un ser pàl·lid i alt, amb narius en comptes de nas i ulls vermellosos. Encara que va ser un alumne exemplar de Hogwarts, va dedicar la seva vida a les forces del mal, i en la seva ufana recerca de la immortalitat, va desenvolupar set horricreus, dipositant un tros de la seva ànima a cadascun d'ells. Després de graduar-se a Hogwarts, i juntament amb els seus seguidors, els cavallers de la mort, va iniciar una època de terror al món màgic. Després d'escoltar una profecia en la qual s'augurava el naixement d'un rival, va intentar matar en Harry, però no va tenir èxit i gairebé va morir. Va aconseguir reconstruir el seu cos al quart llibre i va arribar al poder novament després de la mort d'en Dumbledore.

Anàlisi literari[modifica | modifica el codi]

Estructura i gènere[modifica | modifica el codi]

Les novel·les es basen principalment dins del gènere fantàstic, tot i que en molts aspectes també poden ser considerades Bildungsromane, o novel·les de formació, en les que s'hi detalla algun tipus de desenvolupament d'un personatge. La història s'ubica principalment a Hogwarts, un internat britànic per a mags i bruixes. En aquest sentit, les novel·les són "descendents directes de Tom Brown's School Days de Thomas Hughes i altres novel·les victorianes i eduardianes que es basen en la vida dels col·legis públics".[33] Per la seva part, en pararules de Stephen King, les novel·les són "astuts contes de misteri",[34] i cada llibre està construït a l'estil de les aventures de Sherlock Holmes, on s'hi deixen un nombre de pistes amagades en la narrativa, mentre que els personatges segueixen una sèrie de sospitosos al llarg d'exòtics escenaris, portant a un tomb final inesperat. Estan escrites en tercera persona, tret de poques excepcions (com els primers capítols de La pedra filosofal, El misteri del Príncep o Les relíquies de la Mort), i els secrets de la història són descoberts al lector o lectora al mateix temps que a en Harry.

Els llibres tendeixen a seguir una fórmula molt estricta. Ubicats al llarg d'anys consecutius, generalment comencen amb Harry a casa dels Dursley, al món muggle. De seguit, es trasllada a algun escenari màgic, com la casa d'en Ron o Grimmauld Place, 12, per un breu període de temps abans de començar l'any escolar, el qual comença quan es puja a l'Exprés de Hogwarts. Un cop aquí, es desenvolupa la història que arriba al seu clímax al voltant o just després dels exàmens finals, quan en Harry ha d'enfrontar-se a en Voldemort o a algun dels seus Cavallers de la Mort. Finalment, aprèn una important lliçó o detall clau de la trama en una conversa amb Albus Dumbledore. Aquesta fórmula es trenca completament en l'última novel·la, en la que en Harry i els seus amics passen la major part del temps fora de Hogwarts, i només hi retornen per a l'enfrontament final.

D'altra banda en Harry està present d'alguna manera (físicament, mitjançant un somni o una visió) a cada capítol fins al cinquè llibre però, a partir d'aquest, tan sols apareix en la majoria de capítols. Aquesta estructura permet al lector esbrinar els misteris alhora que en Harry, trobant pistes només quan ell ho fa.

Temàtiques[modifica | modifica el codi]

Segons Rowling, el principal tema de l'heptalogia és la mort: «Els meus llibres són en bona part sobre la mort. S'inicien amb la mort dels pares d'en Harry. Després està l'obsessió d'en Voldemort de conquerir la mort i la seva recerca de la immortalitat a qualsevol preu, objectiu de qualsevol persona capaç de fer màgia. Entenc per què en Voldemort vol conquerir la mort. Tots li tenim tanta por».[35]

Rowling ha declarat que els llibres tenen "un argument a favor de la tolerància" i que a més a més transmeten un missatge que proposa «qüestionar l'autoritat i no assumir que el govern o la premsa et diguin tota la veritat».[36][37]

Si bé es pot dir que els llibres comprenen molts altres temes com el poder (especialment l'abús que se'n fa), l'amor o el prejudici, aquests es troben, segons Rowling, «fortament arrelats a l'argument». L'autora prefereix deixar que aquests conceptes «creixin orgànicament» més que asseure's i intentar impartir conscientment tals idees als seus lectors i lectores.[38] En la mateixa línia s'hi troba la sempre present temàtica adolescent, en la descripció de la qual l'autora no tingué cap problema en admetre la sexualitat dels seus personatges, amb la finalitat de no «estancar en Harry en un permanent estat prepubescent».[39]

Recreacions de mites clàssics[modifica | modifica el codi]

Dins de cada història de Harry Potter s'amaguen molts referents a la literatura grega i romana clàssiques. Rowling demostra durant tota a saga el seu interès per aquesta cultura.[40]

L'Orestea en la relació entre en Harry i en Ron[modifica | modifica el codi]

En general, l'Orestea és el màxim referent que existeix, ja que influeix directament en la relació d'en Harry i en Ron. Ambdós mantenen una relació molt semblant a la d'Orestes i Pílades.

Per una banda en Harry resulta ser la viva imatge d'Orestes, el qual ha de venjar la mort del pare (en el cas de Potter, al pare i la mare). Se sent sovint culpable de la mort de la seva mare (que Potter causa involuntàriament) i és perseguit constantment per un turment que li recorda a aquesta mort (la cicatriu al front). Evidentment, Harry no té el turment de l'Orestes matricida, ni l'immaculat matrimoni de James i Lily Potter és el de Clitemnestra i Agamèmnon, però al llarg de les obres (i sobretot en boca del frustrat Snape) es descobreix que el pare d'en Harry no era l'idealitzat progenitor perfecte, sinó un jove ple d'arrogància (lahybris d'Agamèmnon) que li va portar no pas pocs maldecaps, i l'enyorament que Harry té dels seus pares traspua també una certa culpabilitat somorta perquè la seva mare va morir per salvar-lo a ell.

Per l'altra banda, en Ron com Pílades resulta ser l'amic lleial: amb poca iniciativa, però amb prou capacitat com per estimular i acompanyar en Harry quan aquest defalleix, amb veu força més assenyada (i un pèl ingènua en aquest cas) i sobretot amb fidelitat incombustible.

Pel que fa a la situació amorosa de l'Orestea, en Harry i en Ron es canvien els rols. En aquest cas, Harry adopta el paper de Pílades, que al final s'enllaça amb Electra (Ginny a la saga), la germana del seu millor amic, i Ron el d'Orestes que es casa amb Hermione (que, no pas per casualitat, pren el mateix nom a l'heptalogia).

Orfeu a Harry Potter i la perdra filosofal[modifica | modifica el codi]

En el punt àlgid d'aquesta entrega es troba una imatge que recorda al mite de les Mènades, que apareix a Les Metamorfosis d'Ovidi. En el mite s'explica com va morir Orfeu, el que amansia les feres amb la seva música, el paral·lelisme que trobem amb el llibre. Orfeu estava casat amb Eurídice i l'estimava amb bogeria, tant que quan va morir picada per una serp, ell es va endinsar a l'Hades per recuperar-la. Aconseguí convèncer el déu del submón amb la condició que s'encaminés sol cap a les portes de l'Hades sense mirar enrere, llavors es retrobaria amb Eurídice. Tanmateix, Orfeu no va poder evitar mirar enrere en notar la presència d'Eurídice rere seu mentre sortia així que, com que no havia complert la promesa, va tornar a perdre la dona per sempre.

Per poder entrar a l'Hades, custodiat pel gos Cèrber, un gos de tres caps, igual que el Pelut de la saga, que custodia una trapa, Orfeu utilitza el cant per calmar-lo. En el llibre, però, el professor Quirrell calma el gos amb el so d'una arpa, i en Harry ho fa tocant la flauta d'en Hagrid.

Jàson i els argonautes a Harry Potter i el calze del foc[modifica | modifica el codi]

En el quart llibre de l'entrega, els participants del Torneig dels Tres Bruixots han de superar un seguit de proves. La primera consisteix en enfrontar-se a un drac per aconseguir un ou d'or, el qual els donarà la clau per passar a la prova següent. Aquesta lluita per aconseguir un objecte daurat recorda a un fragment de Jàson i els argonautes, concretament a la part en què el mateix protagonista, amb la incondicional ajuda de Medea, aconsegueix recuperar el velló d'or custodiat per un drac. El paral·lelisme del llibre és d'una gran similitud, tanmateix cal destacar que la Medea de la novel·la contemporània pren la forma de l'escombra voladora d'en Harry Potter i que l'escena té molta més acció. 

Als llibres es parla d'un equip femení de Quidditch amb molt de renom en el món dels bruixots anomenat les Harpies de Holyhead. A Jàson i els argonautes apareixen unes criatures mitològiques de les quals pren nom aquest equip. 

Teseu a Harry Potter i el calze del foc[modifica | modifica el codi]

A les proves del Torneig dels Tres Bruixots, hi ha un segon element comú en l'heptologia i els mites clàssics, en el cas del mite de Teseu, l'element comú és el laberint. Pel que fa al mite, l'heroi s'hi endinsa al laberint per derrotar al Minotaure, la bèstia que hi viu. Amb l'ajuda d'Ariadna, una de les filles del rei Minos, que li proporciona un cabdell de fil amb el qual troba la sortida del laberint, aconsegueix derrotar el Minotaure. Pel que fa a Harry Potter, aquest s'endinsa amb els seus oponents en un laberint per realitzar la prova final. En el laberint no hi troben pas una bèstia com el Minotaure, però, sí una altra criatura mitològica, l'esfinx, i un final tràgic, sobretot en el cas d'en Cedric Diggory.

La Ilíada a Harry Potter i el calze del foc[modifica | modifica el codi]

El darrer paral·lelisme mitològic que trobem a Harry Potter i el calze del foc es troba amb l'encontre del protagonista amb el seu enemic. L'acte de no voler abandonar el cos d'en Cedric, emportant-se'l des del tètric indret de batalla on ha ressorgit Voldemort i restituint-lo a la família i als amics que el ploren, recorda als funerals de Pàtrocle i, sobretot, a la recuperació del cadàver d'Hèctor a La Ilíada.

La mateixa autora va reconèixer aquest fet en una entrevista l'any 2000, tot afirmant com l'havia impactat aquest passatge de la Ilíada amb dinou anys d'edat. 

Caront a Harry Potter i el misteri del Príncep[modifica | modifica el codi]

Cap a la darreria del sisè llibre, en Dumbledore i en Harry han de vèncer un malefici molt potent imposat per Voldemort amb la fi que no aconsegueixin l'horricreu que hi ha amagat en una cova. En aquesta cova hi ha un llac ple d'ínfers (cadàvers) que recorda als rius de l'Hades, els quals, al igual que al llibre, només es podien creuar en una barca pagant un preu. En el cas mitològic, la barca la conduïa Caront i el preu era una moneda grega (per aquest motiu, els morts eren enterrats amb una moneda sobre cada ull); en el cas de la novel·la, aquesta barca no la guia ningú, però, el preu a pagar és la sang. En Dumbledore es talla com a símbol de sacrifici per poder agafar l'horricreu.

L'Odissea a Harry Potter i les relíquies de la Mort[modifica | modifica el codi]

Al llibre XI de l'Odissea té lloc la Nekyia, la conversa d'Odisseu amb els esperits d'aquells que han mort abans que ell: la mare, els companys, Aquil·lesTirèsias (en paral·lel amb el llibre VI de l'Eneida, on hi ha Anquises i també els esperits d'aquells que han de venir). Aquesta conversa és decisiva per al futur de l'heroi i les tries successives que l'acabaran portant a Ítaca amb els seus. Al darrer llibre de la sèrie, Harry és abatut per Voldemort i el seu esperit es troba en un indret desconegut on apareix Dumbledore, mort al llibre sisè.  La conversa és la tria definitiva de Harry. Quan aquest està disposat a assumir el destí humà, la mort, acompleix la seva última tasca com a heroi i viu per derrotar Voldemort. L'escena és molt clàssica, tant en els personatges (on Dumbledore ja no és Zeus, sinó que és el savi endeví Tirèsias), com en l'homèrica decisió d'anar endevant d'un Harry que, per un moment i salvant distàncies, s'ha transformat en l'humaníssim Odisseu (que rebutja la immortalitat, i per tant la "inhumanitat", de Calipso, i accepta el seu destí mortal, la qual cosa el fa tornar a Ítaca). Així torna entre els vius i guanya.

Crítiques i controvèrsies[modifica | modifica el codi]

Crítiques literàries[modifica | modifica el codi]

En els seus principis, Harry Potter va rebre crítiques sobresortints, que ajudaren a crear una gran base de lectors i lectores per a la sèrie. Després de la publicació, molts dels principals diaris britànics lloaren la pedra filosofal. El Mail on Sunday va descriure'l com "el debut més imaginatiu des de Roald Dahl", un punt de vista secundat pel Sunday Times. Per una altra banda, The Guardian l'anomenà "una novel·la ricament texturitzada, despegada per un ingeni imaginatiu" i The Scotsman va dir que té "tots els senyals d'un clàssic".[41]

Arribada la publicació del cinquè volum, Harry Potter i l'Orde del Fènix, els llibres començaren a rebre fortes crítiques de distints experts literaris. El crític i catedràtic de Yale, Harold Bloom qüestionà els mèrits literaris dels llibres en dir "la ment de Rowling està tan governada per clixés i metàfores mortes que no té un altre estil d'escriptura".[42] En un article del New York Times, A.S. Byatt denominà l'univers de Rowling com un "món secundari compost d'una col·lecció de parts incongruents derivades de tot tipus de literatura infantil [...] escrit per a persones la imaginació de les quals està confinada a dibuixos animats de la televisió, les telenovel·les, telerealitat i la premsa del cor".[43]

Per contra, l'autor Fay Weldon, va admetre que la sèrie "no és el que esperarien els poetes", però "això no és pas poesia, és prosa llegible, vendible, útil i quotidiana".[44] El crític literari A.N. Wilson va lloar la sèrie en el The Times: "No hi ha molts autors amb l'habilitat Dickensiana de JK capaç de fer-nos donar volta les pàgines, plorar -obertament, amb llàgrimes saltant-hi- i unes poques pàgines després riure amb acudits bons [...] Hem viscut en la dècada en què s'hi publicà la més divertida, esborronadora i commovedora història infantil mai escrita".[45]

Stephen King denominà la sèrie com "una obra de la que només una imaginació superior és capaç de fer", i qualificà el sentit de l'humor de Rowling d' "admirable". No obstant això, va escriure que si bé la història és "bona", ell està "una mica cansat de trobar-se en Harry a casa amb els seus horribles oncles", la fórmula amb la que comencen tots els llibres. També va predir que la sèrie "suportaria la prova del temps, i acabaria en el prestatge on només queda el millor; i Harry prendrà el seu lloc amb Alícia, Huck, Frodo i Dorothy".[46] L'autor Orson Scott Card va escriure una crítica de Les relíquies de la Mort en què hi diu "JK Rowling ha creat una cosa que mereix romandre en el temps, convertir-se en un clàssic permanent de la literatura anglesa, i no només una ficció infantil".

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Controvèrsies[modifica | modifica el codi]

Els llibres foren objecte de nombrosos procediments legals, els quals varien des de queixes de grups religiosos nord-americans que proclamen que la màgia en els llibres promou la bruixeria entre els nens i nenes, fins conflictes sobre els drets d'autor o infraccions de marques registrades.

La immensa popularitat i l'alt valor del mercat dels llibres ha portat a Rowling, els seus editors i la productora de cinema Warner Bros. a prendre mesures legals per a protegir llurs drets, les quals inclouen prohibir la venda d'imitacions, "perseguir" a amos de pàgines web sobre l'ús del domini Harry Potter i demandar l'autora Nancy Stouffer per contrarestar les seves acusacions de plagi sobre el seu treball.[47][48][49]

Per una altra banda, alguns grups criticaren els llibres per promoure diferents agendes polítiques,[50] mentre que certs religiosos declararen que els llibres promouen la bruixeria i per tant no són aptes per a nens i nenes.[51] Al 2003, el futur Papa Benet XVI declarà que els llibres "sedueixen els joves lectors de manera subliminal i distorsionen la cristiandat en l'ànima abans que aquesta pugui desenvolupar-se".[52] Finalment, les declaracions de Rowling que senyalen Dumbledore com a homosexual han augmentat les controvèrsies polítiques que envolten la sèrie.[53]

Pel·lícules[modifica | modifica el codi]

Títol en català Títol en anglès Estrena
Harry Potter i la pedra filosofal Harry Potter and the Philosopher's Stone Regne Unit: 16 de novembre del 2001
Catalunya: 29 de novembre del 2001
Harry Potter i la cambra secreta Harry Potter and the Chamber of Secrets Regne Unit: 15 de novembre del 2002
Catalunya: 29 de novembre del 2002
Harry Potter i el pres d'Azkaban Harry Potter and the Prisoner of Azkaban Regne Unit: 18 de juny del 2004
Catalunya: 25 de juny del 2004
Harry Potter i el calze de foc Harry Potter and the Goblet of Fire Regne Unit: 15 de novembre del 2005
Catalunya: 25 de novembre del 2005
Harry Potter i l'orde del Fènix Harry Potter and the Order of the Phoenix Regne Unit: 11 de juliol del 2007
Catalunya: 11 de juliol del 2007
Harry Potter i el misteri del Príncep Harry Potter and the Half-Blood Prince Regne Unit: 15 de juliol del 2009
Catalunya: 15 de juliol del 2009
Harry Potter i les relíquies de la Mort - Part 1 Harry Potter and the Deathly Hallows – Part 1 Regne Unit: 19 de novembre del 2010
Catalunya: 19 de novembre del 2010
Harry Potter i les relíquies de la Mort - Part 2 Harry Potter and the Deathly Hallows – Part 2 Regne Unit: 15 de juliol del 2011
Catalunya: 15 de juliol del 2011

Videojocs[modifica | modifica el codi]

L'empresa Electronic Arts ha tret al mercat, fins ara, set videojocs referents als llibres i a les vuit pel·lícules rodades fins ara (La pedra filosofal, La cambra secreta, El pres d'Azkaban, El Calze de Foc , l'Orde del Fènix, El misteri del princep, Les relíquies de la mort part 1 i Les relíquies de la mort part 2). EA també va desenvolupar un videojoc de simulació de Quidditch: Harry Potter: Copa del món de Quidditch, posat a la venda l'any 2003.

Parc Temàtic[modifica | modifica el codi]

Després de l'èxit de les pel·lícules i els llibres, a la tardor de 2009 Universal va anunciar que crearia "Harry Potter i el viatge prohibit", que serà un passeig d'alta tecnologia en el "Món Màgic de Harry Potter". El Món Màgic de Harry Potter és una àrea de parc temàtic nova obertura juny 18, 2010 a Universal Orlando Resort, a Florida.

L'entrada serà a través d'una versió recreada de l'estació de Hogsmeade, que condueix a un castell de Hogwarts idèntic al de les pel·lícules. En les atraccions s'hi pot trobar "Challange Dragon", inspirada en la primera prova del torneig dels tres bruixosts a la quarta pel·lícula. També s'hi pot trobar una muntanya russa familiar anomenada "El vol de l'hipogrif '. Cada botiga i restaurant serà sobre el tema. Honeydukes vendrà granotes de xocolata i "Caramels de tots els gustos Bertie Bott"; la botiga de Ollivander vendrà varetes; la botiga de bromes Zonko vendrà Dolentoscopis; i Les Tres Escombres oferirà batut de bescuit.

Traduccions[modifica | modifica el codi]

La saga de llibres ha estat traduïda a seixanta-cinc idiomes diferents,[3] posicionant a Rowling entre els autors més traduïts de la història.[54] La primera traducció que es va fer va ser a l'anglès nord-americà perquè hi ha moltes paraules i conceptes utilitzats pels personatge en les novel·les, pròpies de l'anglès britànic i podien portar a interpretacions errònies pels lectors nord-americans. Subseqüentment, els llibres van ser traduïts a idiomes tan diversos com l'ucraïnès, l'hindi, el bengalí, el gal·lès, l'afrikaans i vietnamita. El primer volum, La pedra filosofal, va ser traduït al llatí i fins i tot al grec antic[55] convertint-se en el text més extens publicat en aquests idiomes des de les novel·les d'Heliodor, al segle III aC.[56]

La gran demanda d'una traducció local decent fa que es prengui amb molta cura la tasca de traducció i interpretació. En alguns països com a Itàlia es va publicar una segona edició actualitzada, tenint en compte els suggeriments dels lectors. En altres països com la Xina o Portugal la traducció està feta per un grup d'intèrprets per a reduir el temps entre la publicació anglesa i l'idioma local. L'edició turca des del segon fins al setè llibre va ser feta per Sevin Okyay que és un popular crític literari i comentarista cultural.[57] Amb la finalitat de mantenir l'argument secret, les traduccions autoritzades tan sols podien començar després que els llibres en anglès fossin publicats. Per tant, la publicació de totes les traduccions van portar un retard en relació als originals. Aquest fet va comportar que moltes còpies de les edicions en anglès es venguessin a lectors impacients de països de parla no anglesa. L'expectació per llegir el cinquè llibre de la saga va ser tan gran que es va convertir en el primer llibre en llengua anglesa en arribar a la primera posició en la llista francesa de supervendes.[58]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Allsobrook, Dr. Marian. «Potter's place in the literary canon». BBC, 18 de març del 2006. [Consulta: 15 d'octubre del 2007].
  2. Jenny Booth. «J.K. Rowling publishes Harry Potter spin-off». Times UK, 2007. [Consulta: 31 de desembre del 2007].
  3. 3,0 3,1 Rowling, JK. «J.K.Rowling Official Site — Harry Potter and more: Acknowledgements». [Consulta: 30 de juliol del 2007].
  4. «Publication Date for Harry Potter and the Deathly Hallows». Joanne Rowling [Consulta: 26 de juny del 2007].
  5. McLaren, Elsa. «Harry Potter's final adventure to get record print run». The Times, 15 de març del 2007 [Consulta: 27 de març del 2007].
  6. «El setè i últim volum de Harry Potter arriba a les llibreries en català». Directe!cat, 21 de febrer del 2008 [Consulta: 30 de març del 2008].
  7. Watson, Julie and Kellner, Tomas. "J.K. Rowling And The Billion-Dollar Empire". Forbes.com, 26 de febrer del 2004. Accedit 19 de març del 2006.
  8. «Potter sales smoke all records» (en anglès). The Denver Post, 2007-07-23 [Consulta: 17 desembre 2007].
  9. «Title of Book Six: The Truth». JKRowling.com [Consulta: 18 desembre 2007].
  10. «"Aunque esté en inglés, con un buen diccionario no pasa nada"». El Mundo, 2003-09-16 [Consulta: 20 desembre 2007].
  11. «Harry Potter: The final chapter». MSNBC.com [Consulta: 20 desembre 2007].
  12. Plantilla:Cite notice
  13. «Rowling 'matará' a otro personaje en el sexto libro de Harry Potter». elmundo.es, 2004-10-08 [Consulta: 30 desembre 2007].
  14. «La mayoría de las apuestas dicen que el mago Dumbledore muere en el último libro de Harry Potter». elmundo.es, 2005-05-25 [Consulta: 30 desembre 2007].
  15. «snape kills dumbledore». ytmnd.com.
  16. «Arriba a les llibreries el "Harry Potter i les relíquies de la mort». Viquinotícies.
  17. «Potter magic helps charity». BBCnews.co.uk, 2001-03-12 [Consulta: 17 desembre 2007].
  18. «'Harry Potter' offshoot unveiled». CNN, 2007-11-01 [Consulta: 17 desembre 2007].
  19. «Amazon.com to J.K. Rowling: Thank You». Amazon.com, 2007-12-13 [Consulta: 17 desembre 2007].
  20. «Biography». JKRowling.com [Consulta: 21 maig 2006].
  21. «Nigel Newton». BusinessWeek Online [Consulta: 9 setembre 2006].
  22. Kidsread.com
  23. «Harry Potter and the mystery of J K's lost initial». The Daily Telegraph [Consulta: 9 setembre 2006].
  24. «A Brief Walk Through Time at Scholastic». The New York Times, 2007-04-21, p. C3 [Consulta: 21 abril 2007].
  25. «Books' Hero Wins Young Minds». New York Times, 1999-07-12.
  26. «Potter author signs off in style». British Broadcasting Corporation, 2007-02-02 [Consulta: 2 gener 2008].
  27. «"Rowling to kill two in final book"». BBC News, 2006-06-27 [Consulta: 2 gener 2008].
  28. «"Harry Potter and Me"». , 2001-12-28 [Consulta: 2 gener 2008].
  29. JKR On Richard & Judy – Transcript
  30. «Transcript of JKR's live interview on Scholastic.com». , 2000-02-03 [Consulta: 2 gener 2008].
  31. «A new chapter for Harry Potter and JK». The Daily Telegraph, 2007-05-12 [Consulta: 15 juny 2007].
  32. «Stop your sobbing! More Potter to come». MSNBC, 2007-07-24 [Consulta: 27 juliol 2007].
  33. "J. K. Rowling" por Leslie Ellen Jones, NoveList/EBSCO Publishing, 2003, consultat el 9 de setembre de 2005
  34. New York Times: "Wild About Harry". Publicat el 2000-07-23. Consultat el 2008-02-02.
  35. «'There would be so much to tell her…'». [Consulta: 4 abril 2007].
  36. «J. K. Rowling at Carnegie Hall». The Leaky Cauldron [Consulta: 3 febrer 2008].
  37. «JK Rowling outs Dumbledore as gay». BBC, 2007-10-21 [Consulta: 3 febrer 2008].
  38. «Mzimba, Lizo, moderator. Interview with Steve Kloves and J.K. Rowling». Quick Quotes Quill, febrer 2003.
  39. «About the Books: transcript of J.K. Rowling's live interview on Scholastic.com». Scholastic.com, 2000-10-16 [Consulta: 3 febrer 2008].
  40. BORRELL VIDAL, Esperança; GÓMEZ CARDÓ, Pilar (edd.). "Els referents clàssics a les novel·les de Harry Potter" de Montserrat Camps Gaset. Dins: Artes ad humanitatem. Barcelona: Secció Catalana, 2010. Pàgs. 297 - 306.
  41. «Harry Potter and the Chamber of Secrets». Bloomsbury.
  42. «Dumbing down American readers» (en anglès). Boston.com.
  43. «Harry Potter and the Childish Adult». New York Times, 2003-07-07.
  44. «Rowling books 'for people with stunted imaginations'» (en anglès). The Guardian, 2003-07-11.
  45. «A Farewll To Charms». The Times, 2007-07-29.
  46. Plantilla:Cite notice
  47. «Scholastic, INC., J.K. Rowling, and Time Warner Entertainment Company, L.P., Plaintiffs/Counterclaim Defendants, -against- Nancy Stouffer: United States District Court for the Southern District of New York» (en anglès). [Consulta: 9 febrer 2008].
  48. «Warner Brothers bullying ruins Field family Xmas». The Register.
  49. «Fake Harry Potter novel hits China». BBC, 2002-07-04.
  50. «Tolkien's Timeless Tale». The New American.
  51. «Opinion Roundup: Positive About Potter». Ted Olsen.
  52. «Al Papa no le gusta Harry Potter». elmundo.es, 2005-07-14 [Consulta: 10 febrer 2008].
  53. «J.K. Rowling outs Dumbledore!». Entertainment Weekly, 2007-10 [Consulta: 18 desembre 2007].
  54. KMaul. «Guinness World Records: L. Ron Hubbard Is the Most Translated Author». thebookstandard.com, 2005. [Consulta: 2007-07-19].
  55. Harry Potter in Ancient Greek. Consultat el 25 de novembre de 2006.
  56. Greek Harry Consultat el 2 de gener de 2008.
  57. EMRAH GÜLER. «Not lost in translation: Harry Potter in Turkish», 2005. [Consulta: 2007-05-09].
  58. «OOTP is best seller in France—in English!». BBC, 2003-07-01.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]