Harúspex
Harúspex o arúspex (Aruspices o Haruspices) és el nom dels endevins que interpretaven la voluntat dels déus. El nom llatí haruspex fou aplicat també pels romans a alguns profetes o endevins estrangers. Harúspex derivaria de haruga ('víctima').
Originàriament van arribar a Roma des d'Etrúria. L'art dels harúspexs era en certa forma similar al dels àugurs, però no disposaven de la seva importància política i no gaudien d'autoritat religiosa. No formaven part de la política religiosa de l'estat romà durant la república i mai foren considerats sacerdots ni van tenir col·legi ni cap magistrat al seu front.
Segons Diodor de Sicília, foren creats per Ròmul, que en va escollir un de cadascuna de les tres tribus, però aquesta informació no sembla ser correcta. Sota l'Imperi romà, va existir un col·legi dels seixanta harúspexs, però el seu origen no es coneix, encara que es pensa que potser ja existien en temps de Ciceró a la meitat del segle I aC, ja que l'orador parla d'un summus magister, que podria ser el cap del col·legi o bé simplement el més important dels harúspexs.
Interpretaven la voluntat dels déus per l'aparença de les entranyes (exta) dels animals oferts en sacrifici (de vegades se'ls anomena extispices, i el seu art extispicium), i també pels llamps, terratrèmols i altres fenòmens extraordinaris anomenats en conjunt portenta.
La seva invenció correspondria als tages d'Etrúria i l'art es va compilar en uns llibres anomenats libri haruspicini, fulgurales, et tonitruales. L'art fou considerat prou important perquè el senat romà decretés que alguns joves etruscs de les millors famílies en foren instruïts. El mateix senat els consultava sovint, igual que persones privades, però progressivament van perdre la confiança de la classe alta romana. Claudi va intentar reviure l'estudi d'aquesta art que havia caigut en decadència i va fer aprovar un decret en aquest sentit, pel qual els pontífexs havien de determinar quina part se'n podia conservar, però els efectes del decret són desconeguts.
 |
Vegeu arúspex en el Viccionari, el diccionari lliure. |
