Hassan Nasral·là
  | |
| Nom original | (ar) حسن نصر الله |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 31 agost 1960 (63 anys) Bourj Hammoud (Líban) (en)  |
| 3r Secretari general de Hesbol·là | |
| 16 febrer 1992 – ← Abbas al-Musawi (en) | |
| Dades personals | |
| Religió | Islam i imamisme |
| Formació | escola d'educació secundària |
| Color de cabells | Gris |
| Activitat | |
| Ocupació | ulema, polític |
| Activitat | 1992 – |
| Partit | Hesbol·là (1982–) Moviment Amal (1978–1982) |
| Influències | |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Conflicte del sud del Líban, Guerra del Líban de 2006 i Guerra civil siriana |
| Família | |
| Fills | Zainab Nasrallah (en) , Muhammad Hadi Nasrallah (en) |
 | |
Hassan Nasral·là,[1] també transcrit a l'anglesa Hassan Nasrallah (àrab: حسن نصر الله, Ḥasan Naṣr Allāh) (Beirut, Líban, 31 d'agost de 1960), és el secretari general de l'organització políticomilitar Hesbol·là des de l'assassinat d'Abbàs al-Musawí el 1992 a mans de les Forces de Defensa d'Israel.
Nascut en una família xiïta als suburbis de Beirut el 1960, Nasral·là va acabar la seva educació a Tir, es va unir al Moviment ciita Amal, i després estudià a un seminari xiïta a Baalbek, a la vall de Beqaa. El 1976 viatjà a Najaf., a l'Iraq, per seguir els seus estudis. El 1979 tornà al Líban on estudià amb Abbas al-Musawi. Nasrallah es va unir a Hezbol·là, fundat per Musawi, Subhi al-Tufayli i altres líders xiïtes després de la invasió israeliana del Líban el 1982. Després d'un breu període d'estudis religiosos a l'Iran, a Qom, el 1989, Nasral·à va tornar al Líban i es va convertir en el líder del partit Hesbol·là després que el seu predecessor Musawi fos assassinat per un atac aeri israelià el 1992.[2]
Sota el lideratge de Nasrallah, Hezbollah augmentà la seva influència i força al Líban i combaté la ocupació israeliana del sud del Líban des de 1985 fins la retirada l'any 2000. La branca militar d'Hesbol·là va ser reforçada en armament i efectius, adqurint un ampli arsenal de coets i missils que els permeten colpejar el nord i centre d'Israel. Durant el conflicte amb les forces d'ocupació d'Israel, el 12 de setembre de 1997, el seu fill gran Muhammad Hadi, de divuit anys, morí en una emboscada prop de Iqlim al-Touffah.[3] la invasió acabà el 2000 amb la retirada israeliana i la derrota de l'anomenat Exèrcit del sud del Líban, una força auxiliar d'Isarel.
L'expulsió d'Israel del sud del Líban el 2000 va augmentar considerablement la popularitat d'Hezbol·là i Nasrallah a la regió i va reforçar la posició d'Hezbol·là dins del Líban, entrant a formar part de diversos governs del país i estenent la seva influència social i política.[2] L'enfrontament amb Israel seguiria marcant el paper de Hesbol·là, com declararia Nasral·là: "No crec en l'estat d'Israel com a estat legal perquè es va fundar en l'ocupació"[2]
Nasrallah va tenir un paper important en un complex acord d'intercanvi de presoners entre Israel i Hezbollah el 2004, que va provocar que centenars de presoners palestins i libanesos fossin alliberats i molta cossos, inclòs el del seu fill, van ser retornades al Líban. L'acord es va descriure a tot el món àrab com una magnífica victòria per a Hesbol·là i Nasrallah.[4]
El 2006, Nasral·là arribà a un acord amb el Moviment Patriotic lliure libanès de Michel Aoun, un dels líders de la comunitat cristiana maronia del Líban.
El conflicte amb Israel continuà, després de l'expulsió del sud del Líban Israel mantingué l'ocupació de les Granges de Xebaa, fet que ocasionà diversos xocs amb les forces libaneses de Hesbol·là, i finalment tornà a esclatar donant lloc a la guerra del Líban de 2006, en què Israel intentà destruir les forces de la resistència libanesa encapçalades per Hesbol·là i capturar Hassan Nasral·là. Després de més d'un mes de bombardeigs d'infrastructures civils del Líban i d'invasió terrestre de part del sud del del país per part d'Israel, i de llançament de coets i operacions de guerra de guerrilles per part d'Hesbol·là i altres forces libaneses, Israel es retirà sense aconseguir els seus objectius declarats de desarmar i destruir el potencial militar de Hesbol·là, que els següents anys s'incrementaria encara més.
Durant la guerra civil siriana, Hezbollah va lluitar al costat de l'exèrcit sirià a l'estratègica ciutat siriana de Qusair contra el que Nasrallah va anomenar "extremistes islamistes", Hesbol·là féu costat al govern sirià contra les milícies d'al Nusra, Al Qaida i l'ISIS.
L'octubre de 2023, Hesbol·là emprengué sota direcció de Nasral·là un seguit d'operacions militars contra les forces d'ocupació d'Israel en les zones frontereres amb el Líban, en suport a la població palestina atacada per israel durant la guerra de Gaza de 2023. Nombrosos destacaments militars israelians foren atacats i milers de colons israelians fugiren dels assentaments del nord de la Palestina ocupada, Israel bombardejà també diverses localitats del sud del Líban,
Dversos mitjans i autors han destacat que és una de les figures àrabs més destacades. El New York Times l'anomenava "l'home més poderós del Pròxim Orient" i "l'únic líder àrab que realment fa el que diu que farà".[5] Al Jazeera el va comparar amb altres líders àrabs com Iassir Arafat i Gamal Abdel Nasser, i revolucionaris d'esquerres com Che Guevara i Fidel Castro, i destacà la seva popularitat a Palestina,[6] The New Republic el va descriure com un "emblema de l'islam i l'orgull àrab", la professora Amal Saad-Ghorayeb va dir que és "apassionat" però també "sap fer-se entendre i és pràctic".[7]
Nasrallah viu al sud de Beirut amb la seva dona Fatimah Yasin i 4 dels seus fills.
Nasral·là és també anomenat amb l'apelatiu Sàyyid, una connotació de respecte referint-se a les persones importants en la cultura àrab..
Referències[modifica]
- ↑ Referències de la transcripció catalanitzada a El Punt Avui i VilaWeb
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Profile: Sayed Hassan Nasrallah» (en anglès). AL Jazeera. [Consulta: 11 gener 2024].
- ↑ «Sons of top Hezbollah leaders killed by Israel» (en anglès). L'Orient Today. [Consulta: 11 gener 2024].
- ↑ «Hezbollah’s Popularity Exposes al-Qaeda’s Failure to Win the Hearts» (en anglès). Brookings, 30-07-2006. [Consulta: 11 gener 2024].
- ↑ «Arab World finds icon in leader of Hexbollah» (en anglès). New York Times, 07-08-2006. [Consulta: 11 gener 2024].
- ↑ «Palestinians see Nasrallah as new hero» (en anglès). Al Jazeera, 29-03-2008. [Consulta: 11 gener 2024].
- ↑ «Beirut Dispatch» (en anglès). The New Republic, 07-07-2006. [Consulta: 11 gener 2024].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hassan Nasral·là |