Hassidim
Hassidim (en hebreu 'pietós'), és el terme utilitzat pels rabins per descriure els jueus que mantenien el nivell més alt d'observança religiosa i acció moral. El terme s'ha aplicat a moviments de tres èpoques diferents.
Els primers Hassidim, també anomenats l'Assidis o Hasidis, eren una secta jueva antiga que es desenvolupava entre 300 aC i 175 aC i que eren els partidaris més rígids del judaisme en contraposició d'aquells jueus que estaven començant a estar afectats per influències Hel·lenístiques. Els Hassidim van portar la resistència a la campanya hel·lenitzadora d'Antiochus IV de Síria, i també figuraven en gran part en les primeres fases de la rebel·lió dels Macabeus.
Durant el segle XII i segle XIII|XIII, sorgia a Alemanya un grup específic conegut com l'Hasidei Ashkenaz. Influïts per Ben Saadia Joseph i amb elements messiànics i místics, consideraven la seva ideologia central la unitat de Déu, l'aplicació de justícia en totes les situacions, igualtat social i econòmica, i el martiti en les croades. L'obra ètica principal que es derivava del grup era el Sefer Hasidim, llibre del Pietós.
- El tercer moviment a què s'aplica el terme Hassidim és el fundat en el segle XVIII per Israel Ben Eliezer(1698-1760),conegut com a Shem Tov a Podíl·lia,Ucraïna,en aquell temps part de Polònia.
El moviment, conegut com Hassidisme, es va anar expandint principalment als territoris de; Bielorússia, Ucraïna, Lituània, Polònia, Rússia,Imperi Austrohongarès, Romania i Alemanya.
- El jasidisme es un moviment molt important dins del judaisme ortodox, les congregacions jasidiques principals son les seguents;
Jabad Lubabitch , va ser fundada a Rússia..
Breslev , va ser fundada a Ucraïna per el Rabí Najman , els seguidors del Rabí Najman es reuneixen cada any a Uman , durant la festa de Rosh-ha-Shanà..
