Hassidisme

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El hassidisme (de l'hebreu hassidim, pietós), és el terme utilitzat pels rabins per descriure els jueus que mantenien el nivell més alt d'observança religiosa i acció moral. El terme s'ha aplicat a moviments de tres èpoques diferents.

Història del moviment[modifica | modifica el codi]

Jueu Hassidic

Els primers hassids, també anomenats assidis o hassidis, eren una secta jueva antiga que es desenvolupà entre 300 aC i 175 aC i que eren els partidaris més rígids del judaisme en contraposició d'aquells jueus que estaven començant a estar afectats per influències hel·lenístiques. Els hassids van portar la resistència a la campanya hel·lenitzadora d'Antíoc IV de Síria, i també figuraven en gran part en les primeres fases de la rebel·lió dels Macabeus.

Durant els segle XII i XIII, sorgia a Alemanya un grup específic conegut com l'Hassidei Aixkenaz. Influïts per Ben Saadia Joseph i amb elements messiànics i místics, consideraven la seva ideologia central la unitat de Déu, l'aplicació de justícia en totes les situacions, igualtat social i econòmica i el martiri en les croades. L'obra ètica principal que es derivava del grup era el Séfer Hassidim ('llibre del Pietós').

El tercer moviment a què s'aplica el terme hassidisme és el fundat en el segle XVIII per Israel Ben Eliezer (1698-1760), conegut com a Baal Xem Tov, a Podíl·lia, Ucraïna, en aquell temps part de Polònia.

El moviment, conegut com a hassidisme, es va anar expandint principalment als territoris de Bielorússia, Ucraïna, Lituània, Polònia, Rússia, Imperi Austrohongarès, Romania i Alemanya.

El hassidisme avui[modifica | modifica el codi]

El Hassidisme és un moviment molt important dins del judaisme ortodox, les congregacions hassídiques principals són les següents:

  • Habad Lubavitx; va ser fundada a Rússia.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hassidisme Modifica l'enllaç a Wikidata