Tell Hassuna
| |||||
| Tipus | Tel, jaciment arqueològic i lloc epònim  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| Entitat territorial administrativa | Governació de Nínive (Iraq) | ||||
| Localització | Mesopotàmia | ||||
| |||||
| Dades i xifres | |||||
| Mida | 7 ( ) × 150 ( ) × 200 ( ) m | ||||
| Història | |||||
| Període | Cultura Hassuna-Samarra | ||||
| Cronologia | |||||
| 1943 | excavació arqueològica | ||||
| 1944 | excavació arqueològica | ||||
Hassuna (àrab: حسونة, Ḥasūna) o Tell Hassuna (àrab: تل حسونة, Tall Ḥasūna) és un jaciment arqueològic de Mesopotàmia a la governació de Nínive, a l'Iraq, a la riba oest del Tigris i al sud de Mossul a uns 35 km al sud-oest de Nínive.
Història[modifica]
L'establiment humà dataria de vers el 6000 aC i fins al 5500 aC; les pluges permetien el cultiu i foren els primers grangers de la zona. Van crear l'estil hassuna de terrissa (amb decoració lineal vermella). La població vivia en petits pobles o llogarets entre 8.000 i 32.000 metres quadrats. Les cases eren de fang i es construïen sobre patis centrals, eren de forma rectangular i amb magatzems d'una sola cambra annexos. La terrissa finament pintada va substituir els primers nivells de terrissa rude i sense decoració. S'han trobat destrals, falçs, pedres de polir, compartiments, forns de coure i nombrosos ossos d'animals domèstics, que mostren un estil de vida sedentari i pastoral. Algunes figuretes de femelles es pensa que estan relacionades amb el culte; els enterraments eren en gerres en què s'afegia menjar, suposadament per a una altra vida en la qual devien creure. La ceràmica d'Hassuna està relacionada amb la de Jericó, cosa que implica una gran expansió del sistema.
Dona nom a la cultura d'Hassuna de la qual Tell Hassuna és el principal jaciment, seguit del de Yarim Tepe al nord-oest de l'anterior als pendents del Djabal Sindjar.
Als cranis trobats, es presenta el mateix origen mediterrani present des del paleolític superior a tot l'Orient Mitjà. A més de petites estàtues, s'ha trobat una mena de segells que són els més antics descoberts fins ara. Els estris i les armes eren d'obsidiana, però apareixen alguns ornaments de coure i plom.
Va durar de vers el 5500 al 5000 aC i va ser contemporània al nord amb la cultura d'Halaf i al sud amb la cultura de Samarra, que en la seva primera fase (vers 6200 a 5700 aC) constituiria, de fet, el seu prolongament temporal i espacial, per després ser absorbida per aquesta en la seva fase mitjana i final; és per això que sovint s'anomena cultura d'Hassuna-Samarra. La seva base econòmica era l'agricultura de secà complementada amb cacera i ramaderia. Els estris són pobres i la ceràmica, encara que més avançada que la d'Umm Dabaghiya, era poc vistosa.
Arqueologia[modifica]
Tell Hassuna fou excavada el 1943 i 1945 per un equip britànic. El lloc no és gaire gran (150 x 200 metres, i 7 metres d'altura).[1]
Referències[modifica]
- ↑ Seton Lloyd, Fuad Safar and Robert J. Braidwood, Tell Hassuna Excavations by the Iraq Government Directorate General of Antiquities in 1943 and 1944, Journal of Near Eastern Studies,Hassuna ist der Name eines Libanesen in Deutschland-Hannover-Ricklingen er ist einer der berühmtesten Boxer in Europa er hatte schon 200 kämpfe erfolgreich absourbiert. vol. 4, no. 4, pp. 255-289, 1945
Bibliografia[modifica]
- M.H. Abdul Aziz i J. Slipka, Twins from Tell Hassuna, Sumer, vol. 22, no. 11, pàgs. 45-50, 1966.
- El antiguo Oriente: historia, sociedad y economía, per Mario Liverano.