Hasting

Hasting (o Haesten, Haestenn, Haesting, Hastein, i Alsting ), nascut vers el 810 i mort el 893, fou un cap víking, conegut per a les seves nombroses expedicions a l'imperi franc, però també a la mar Mediterrània. Sovint és esmentat com un fill de Ragnar Lodbrok en les cròniques anglosaxones.

Es va unir als Víkings danesos, i va participar, sota la direcció del cap que aspirava al tron de Dinamarca Horik (Horic o Orik/Oric), als raids del 834 (agost, rebutjat) i 835 (agost, rebutjat, i setembre, victoriós) contra l'illa de Noirmoutier.

Va esdevenir cap independent, i llavors es va assenyalar per expedicions anuals de pillatge, no vacil·lant a tornar allà on havia experimentat un fracàs:

• 838: presa d'Amboise
• 843: S'alia al comte Lambert II, Comte de Nantes i a Nominoe de Bretanya. Foren derrotats pel comte Renald de Nantes a Messac, però el van sorprendre i el van matar en la batalla de Blain. Confirma la seva aliança amb els bretons i torna Nantes a Lambert.
• 845: raid sobre el Loira i presa d'Ancenis, Angers, Saumur i Chinon, fracassant davant Tours. Deixa un destacament en un camp, i marxa buscar reforços, que obté al thig del rei de Dinamarca Horik I: torna amb Bjorn "Costats de Ferro"
• 846: instal·la una base permanent a l'Illa de Noirmoutier.
• 848: pillatge de l'Illa de Ré, Melle, Blaye, Saintes i Angulema
• 849: pillatge de Périgueux, Fronsac, Sainte-Foy, Agen, Montauban; fracàs davant Tarbes; un grup aïllat dels seus víkings és exterminat per pagesos en camp obert.
• 851: pillatge de Blois i Orleans
• 852: pillatge d'Angers, de Tours i de l'abadia de aint-Martin-de-Tours.
• 854: captura i incendi de Luçon. Hasting hi és assetjat per un cap normand reclutat pel comte de Poitiers, però negocia amb ell i es pot escapar. Fou derrotat prop de Poitiers pel fill de Carles II el Calb, vingut amb un exèrcit
• 856 : Captura d'Orléans el 18 d'agost
• 857: pillatge sistemàtic de la Turena i del Poitou aliat a Pipí II d'Aquitània; la ciutat de Poitiers ha de pagar rescat
• 858: llarg raid contra les costes de la península ibèrica: La Corunya, Oporto, Lisboa (13 dies de pillatge), Sevilla, Còrdova, Cadis, Algesires, Màlaga, Almeria, Águilas, Nador al Marroc i les illes Balears Palma de Mallorca. Passa el hivern a la Camarga.
• 859: pillatge de Narbona, Agde, Tarragona, Barcelona, Arle, Marsella i d'algunes ciutats italianes (entre les quals Luna a Etrúria). Segona hivernada a la Camarga
• 860: en el moment del pas de l'estret de Gibraltar, una flota àrab espera els víkings: durant la batalla, diversos drakars són enfonsats. Arribada a Nantes a la tardor
• 862: pillatge de Clermont-ferrand, Llemotges i Tolosa de Llenguadoc
• 863: saqueig d'Angulema. El 4 d'octubre, el comte d'0Angulema Turpió és derrotat i mort; expedicions fins a Llemotges, Périgueux i Poitiers
• 864 : remuntada del Garona
• 865: pillatge d'Orleans (febrer), de l'Abadia de Fleury i de Poitiers. Temptativa sobre Le Mans, però Hasting és derrotat pel comte franc de la regió del Maine.
• 866: pillatge de Le Mans: els francs arriben durant el saqueig i derroten a Hasting a la batalla de Brissarthe. Però aconsegueix escapar-se mentre que Robert el Fort mort al combat.
• 870 : fracàs davant Angers; envoltat, va capitular i va poder retirar-se
• 872: presa d'Angers, que ocupa. És assetjat per l'exèrcit de Carles II el Calb. Els bretons de Salomó I de Bretanya derroten als francs de Carles el Calb, i forcen els víkings d'Hasting a capitular, desviant el riu Maine, el que va deixar els drakkars en sec.
• 879 : Hasting és derrotat per Carloman II
• 882: Hasting accepta esdevenir comte de Chartres
• 886: participa en una expedició a Flandes
• 892: ven el comtat de Chartres per equipar una flota amb 80 vaixells i marxar a l'assalt d'Anglaterra, però desapareix l'any següent al Canal de la Mànega.

Bibliografia

• Michel Dillange, Les Comtes de Poitou, Ducs d'Aquitaine (778-1204), Geste éditions, 1995, (ISBN 978-2-910919-09-2)