Hattusilis III

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Hattusilis III (rei de Hakpis vers 1290-1270 aC, rei hitita vers 1270-1250 aC), fou fill de Mursilis II, i oncle de Mursilis III.

Títols i família[modifica | modifica el codi]

Va portar els títols de Labarna, Gran Rei, Rei d'Hatti i Sol meu. La seva dona principal fou Pudu-Hepa, filla de Pentib-sarri gran sacerdot de Lawazantiya però també va estar aparellat amb una princesa de Babilònia i amb una d'amorita. Se li coneixen nombrosos sis fills i filles:

  • Nerikkaili, casat amb una fill de l'ex rei Bentesina d'Amurru i de la seva primera dona (Bentesina es va casar després amb Gasulawiya, germanastre de Nerikkaili). Fou tuhukanti o príncep hereu però fou deposat d'aquesta posició.
  • Tasmi-Sarruma (Tudhalias IV)
  • Huzziyas que fou cap de la guàrdia reial en temps de Tudhalias IV
  • Hannutti
  • Hesni
  • Tatamaru
  • Upara-muwa
  • Uhha-ziti
  • Tarhunta-piya
  • Kilus-Hepa, casada amb Ari-Sarruma rei d'Isuwa.
  • Gasulawiya (nascuda d'una dona anterior a Pudu-Hepa) casada amb l'ex rei d'Amurru Bentesina (restaurat per Hattusilis) i mare probablement de Sausgamuwa, príncep hereu d'Amurru d'eon fou rei. Fou també segurament la mare 'una princesa casada amb Ammistamru d'Ugarit, que per causa d'un adulteri es va haver d'escapar a Amurru, però fou extradita per Sausgamuwa (llavors ja rei) amb consentiment de Tudhalias IV, i probablement fou executada.
  • Una filla de nom desconegut casada amb un rei de Babilònia
  • Meth-Hor-nefret-Ra o Maathorneferure, filla nascuda de Pudu-Hepa, casada amb Ramsès II vers el seu 34è. any de regnat, pel Tractat de Cadeix[1]
  • Una altra filla de nom desconegut casada també amb Ramsès II.

Reis vassalls[modifica | modifica el codi]

Durant el seu regnat es coneixen alguns reis vassalls: Ini-Tesup a Karkemish, Ari-Sarruma a Isuwa, Ulmi-Tesup (Kurunta) a Tarhuntasa, Bentisina a Amurru, Masturi a Seha, Kupanta-Kurunta a Mira i Kuwaliya.

Joventut[modifica | modifica el codi]

Hattusilis (III) quan va néixer estava malalt i, per una promesa, (ser consagrat a una deessa si es curava) va ser sacerdot de Sausga a Samuha durant tot el regnat del seu pare Mursilis II.

Governador de la Terra Alta[modifica | modifica el codi]

En el regnat de son germà Muwatallis II aquest el va cridar a altres missions. Alguna expedició contra els kashka fou dirigida per Hattusilis, al que son germà va nomenar governador a la ciutat de Pitteyarika, no lluny de Samuha, però no li va donar les forces militars que Hattusilis reclamava. Tot i així Hattusilis va atacar als kashkes i els va derrotar de manera important a la rodalia d'Hahha, on va deixar una estela commemorativa, retornant als hitites les seves terres anteriors; els caps kashka foren enviats presoners a son germà Muwatallis. Aquesta victòria va decidir a Muwatallis a nomenar-lo cap de la guàrdia reial (el tercer càrrec de l'Imperi després del rei i l'hereu) i també el va fer gran sacerdot del deu de les turmentes de Nerik (que era adorat a Hakpis perquè Nerik romania despoblada en zona kashka, i el va nomenar de fet governador de la Terra Alta Hitita amb Samuha, Pitteyarika, Hakpis, Istahara, Tarahna, Hattina i Hanhana com a principals ciutats, totes a la vora dels territoris kashka.

Conflicte amb Arma-Tarhunta[modifica | modifica el codi]

L'antic governador de la Terra Alta, Arma-Tarhunta, fill de Zida (germà de Subiluliuma I), va quedar relegat a una posició secundaria, cosa que no li va agradar i va començar a difondre rumors de sobre Hattusilis (acusat de dedicar-se a la bruixeria) que al final van arribar a Muwatallis que va començar a sospitar de son germà, el qual va respondre acusant a Arma-Tarhunta del mateix; el rei els va fer passar una prova religiosa (la Divina Roda) que Hattusilis va superar. Arma-Tarhunta va ser condemnat per bruixeria junt amb la seva dona i fills i les seves terres confiscades i entregades a Hattusilis (l'única excepció fou que el rei va declarar innocent a un dels fills, Sippa-ziti, per pietat, ja que Arma-Tarhunta era un familiar i ja era vell, i finalment la confiscació fou només de la meitat de les terres, i l'acusat, dona i fills foren desterrats a Alashiya). Des de llavors Hattusilis va rebre les forces necessàries i va vèncer repetidament al kashka.

La guerra de Pishuru (ciutat dels kashka)[modifica | modifica el codi]

En aquest moment a les terres kashkes tenia l'hegemonia la ciutat de Pishuru. Ishupitta i Daistipassa, a la Terra Alta Hitita, eren aliades de Pishuru i es van apoderar de les terres de Landa, Marista i algunes ciutats fortificades dels hitites; els hitites no els van poder contenir i els kashkes van continuar avançant al sud creuant el riu Marasanda o Maraššanda i arribant fins a la terra de Kanis (Kanesh). Les ciutats de Kurustama, Gazzuira i una altra el nom del qual no es pot llegir (però que comença per Ha…) es van unir als kashka i van atacar les ciutats hitites de les rodalies. Durmitta també va quedar sota control kashka i va atacar la comarca de Tuhuppiya. Els kashkes no van trobar cap obstacle a la terra de Ippasanama (Ippaššanama), i van poder seguir fins a atacar la terra de Suwatara. Només dos ciutats, una d'elles Istahara (l'altra no es pot llegir) van escapar als atacs kashka.

El regne d'Hakpis[modifica | modifica el codi]

En aquestes circumstàncies Muwatallis va decidir crear un regne vassall al nord per són germà Hattusilis, amb l'encàrrec de contenir als kashka. La cort reial es va fer càrrec de fortificar Anziliya i Tapikka, que pertanyien al nou regne, però el gran rei va refusar fer campanya a Durmitta i Kurustama perquè ja era responsabilitat d'Hattusilis, i va retornar a Tarhuntasa deixant a son germà sol amb els seus propis recursos. Les terres del nou regne estaven quasi totes ens mans del kashka i el mateix Hattusilis l'esmenta com a "Terres buides" (el regne el formaven Ishupitta, Marista, Hisashapa, Katapa, Hanhana, Darahna, Hattena, Durmitta, Pala, Tummanna, Gasiya, Sappa, el riu Hulanna, Hakpis i Istahara, les dues darreres en "servitud", probablement administrades però no part del regne). La capital fou Hakpis. L'autonomia del rei era amplia com a territori de frontera en part per conquerir. El nou rei, amb una eficaç combinació de força militar i de diplomàcia va aconseguir en deu anys restablir l'ordre i repoblar moltes regions.

La batalla de Wistawanda[modifica | modifica el codi]

El punt clau de la campanya fou la victòria militar sobre Pishuru, que havia conquerit fins Taggasta per un costat i fins a Talmaliya per l'altra, havia conquerit Karahna i Marista i havia reunit un exèrcit amb 800 carros de combat i nombrosa infanteria; Pishuru fou derrotada decisivament a la batalla de Wistawanda quan l'exèrcit kashka es va desbandar a la mort del seu cap. Muwatallis només va enviar 120 carros i no va enviar infanteria. La reconquesta de les ciutats hitites ja fou senzilla. Hattusilis va erigir una estela a Wistawanda. Encara després Hattusilis va poder enviar forces a son germà per la batalla amb Egipte que es va lliurar a Cadeix a Síria.

Campanya a Síria[modifica | modifica el codi]

Muwatallis va combatre després de la batalla de Cadeix als petits reis locals. Amurru es va haver de sotmetre de nou i el rei Bentisina fou enderrocat i col·locat al seu lloc un tal Sapili. El rei encara va conquerir Apa (Damasc?) més al sud, i després va retornar a Hatti. El seu germà Hattusilis es va quedar vigilant a Apa on va romandre potser un parell d'anys potser fins quan va tornar Ramsès II amb un exèrcit dividit en dos parts: una dirigida pel seu fill Amon Hirhepesef que va dominar les tribus shosu del Negev i la mar Morta i als edomites i es va dirigir a Moab; l'altra part, dirigida per ell mateix, va atacar Jerusalem i Jericó i després va entrar també a Moab i es va unir al seu fill i junts van marxar contra Hesbon i finalment van reconquerir Apa, moment en què Hattusilis va haver de tornar si no ho havia fet abans.

Sausga de Lawazantiya i Pudu-Hepa[modifica | modifica el codi]

Hattusilis en tornar al seu país va passar per Lawazantiya on va fer ofrenes a la seva deessa Sausga i es va casar amb Pudu-Hepa, germana de Pentib-sarri, gran sacerdot de Lawazantiya, matrimoni que potser no va tenir l'aprovació reial. Després va tornar al nord, al seu regne d'Hakpis on va fortificar Hawarkina i Dilmuna, però va esclatar una revolta contra ell. Hattusilis, mancat de l'ajut del gran rei, va cridar als seus aliats kashka i va aplanar la rebel·lió. Durmitta, Ziplanda, Hattena, Hakpis, Istahara i una altra ciutat foren restaurades i repoblades. Sembla que Hattusilis va administrar fins i tot Hattusa. Sausga fou la deïtat tutelar del seu regne.

Bentisina d'Amurru[modifica | modifica el codi]

Hattusilis va demanar a son germà l'entrega de Bentisina, ex rei d'Amurru, que son germà li va concedir i va concedir al rei deposat una residència personal a Hakpis; aquesta relació serà favorable per la recuperació de la desgràcia de la dinastia de Bentisina que Hattusilis més tard va restaurar.

Successió d'Urhi-Tesup[modifica | modifica el codi]

Les disputes successòries de Muwatallis II van ser importants. Urhi-Tesup, fill de segon rang, sense esperances de successió, es va veure empès per circumstàncies especials a una posició en la que semblava l'hereu aparent. Finalment fou el successor amb el nom de regne de Mursilis III mercés al suport d'Hattusilis, amb un acord entre els dos homes pel qual el regne d'Hakpis romania en mans d' Hattusilis.

Conquesta de Nerik[modifica | modifica el codi]

Durant el seu regnat Hattusilis va reconquerir Nerik després de tant de temps en mans dels kashka. El territori conquerit incloïa les ciutats de Nera i Hastira. Des de la ciutat va poder dominar els territoris de la muntanya Haharwa i la ciutat de Marasantiya (Maraššantiya).

Aviat es va produir un enfrontament amb Hattusilis que va acusar al seu nebot d'apoderar-se de territoris que ell havia repoblat (Pala i Tummanna) i de Samuha, i de traslladar a pobladors del regne d'Hakpis a territori del gran rei hitita.

Guerra civil[modifica | modifica el codi]

Segons Hattusilis la situació va durar set anys, que ell va aguantar per respecte a son germà (Muwatallis), però quan Mursilis III va intentar incorporar les ciutats d'Hakpis i Nerik al regne hitita i bestreure-les a Hattusilis, el que de fet equivalia a eliminar el regne, Hattusilis va reaccionar i es va revoltar; es va encomanar a la seva deessa habitual, Sausga (el centre de culte principal al nord era Samuha), i al deu de les turmentes de Nerik (culta restablert i traslladat des Hakpis) i va començar la guerra.

Sippa-ziti, fill d'Arma-Tarhunta (fill de Zita, el germà de Subiluliuma I) l'antic rival d'Hattusilis, fou nomenat comandant de l'exèrcit del gran rei a la Terra Alta Hitita. La guerra civil va suposar una divisió del país, dins al mateix regne hitita en especial. Masturi rei de Seha fou aliat d'Hattusilis, que també va tenir el suport d'Ulmi-Tesup (Kurunta), germanastre de Mursilis III i que havia estat criat per Hattusilis. Mira i Kuwaliya, i Ahhiyawa foren aliats de Mursilis III. Bona part dels kashka van donar suport a Hattusilis. Mursilis III va enviar a un home anomenat Rime-Tesup a l'oest per buscar els màxims suports, però en general la part occidental va proveir de poc ajut a Mursilis; Millawanda probablement va restar inactiva, i Ahhiyawa, al no rebre el suport de les seves ciutats, no va poder donar cap suport al rei hitita.

Sippa-ziti va tenir problemes; probablement va quedar assetjat a Hallawa, i va haver de demanar a Mursilis que anés a rescatar-lo; el rei va enviar a un home anomenat Anani-piya. Es van produir combats a Kusuriya (Kuššurriya) i es va lliurar una batalla de carros en la que va participar el governador de la regió del riu vermell que probablement va canviar de bàndol. Els fets no es coneixen amb claredat però del relat d'Hattusilis es veu que Mursilis fou abandonat per alguns dels seus aliats i va estar en posició defensiva. A la part final de la guerra, Mursilis era a Marasantiya i va haver de fugir d'allí i va anar cap a Samuha, on Hattusilis el va perseguir. Uns traïdors van oferir de matar a Mursilis, però Hattusilis va rebutjar l'oferta i va avançar cap a Samuha, però segurament ja havia estat fet presoner per la seva pròpia gent quan Hattusilis va arribar, i fou entregat a l'oncle, que llavors fou reconegut com a gran rei (Hattusilis III)

Inici del regnat[modifica | modifica el codi]

Hattusilis III a l'iniciar el seu regnat va reconstruir el palau d'Hattusa (la ciutadella de Buyukkale) que havia estat damnat durant la guerra. A Mursilis III se li va donar el govern d'unes ciutats fortificades a Nuhase. La seva descendència fou privada dels drets al tron. Bentesina fou reinstal·lat com a rei a Amurru. La meitat de les terres de la família d'Arma-Tarhunta que conservava el seu fill Sippa-ziti foren confiscades i dedicades a la deessa Sausga de Samuha. El fill d'Hattusilis III, Tudhalias, fou nomenat sacerdot de Sausga i rei vassall d'Hakpis.

Wilusa, Ahhiyawa, Millawanda i Lukka[modifica | modifica el codi]

Wilusa havia estat aliada d'Ahhiyawa i doncs de fet al camp de Mursilis III, i ara de fet restava independent. A Lukka la situació és poc coneguda però aparentment hi van haver desordres i la regió es va posar sota direcció d'un home anomenat Tawagalawa, germà del rei d'Ahhiyawa. Tawagalawa ha estat identificat amb l'homèric Eteocles, fill d'Andreos d'Orcomen; Tawagalawa va començar a atacar territori hitita de manera que Hattusilis III va perdre aviat el control de la situació al sud-oest i la gent de Lukka va arribar al riu Hulaya, districte fronterer amb capital a Hawaliya i als districtes veïns de Natas, Parha (després Perge a Pamfília), Harhasuwanta i altres de manera que tota la costa fins a Kizzuwatna va quedar fora del control del rei hitita. Els districtes fronterers de Wasuwatta i Harputtawana van caure en mans de rebels ajudats per Lukka.

Creació del regne de Tarhuntasa[modifica | modifica el codi]

Piyama-radu de Lazba va envair territori hitita des Millawanda i va conquerir la terra del riu Hulaya arribant fins a la Terra Baixa Hitita fins a Nahita. Hattusilis va marxar contra els col·ligats i els va expulsar de la Terra Baixa i el riu Hulaya però sense arribar a la costa occidental ni probablement Pamfília. Llavors va nomenar al seu nebot Ulmi-Tesup (Kurunta), fill de Muwatallis II, rei d'un gran regne del sud-oest, amb capital a Tarhuntasa que va governar sota el nom de Kurunta. El regne limitava al nord i oest amb Pitassa, Ussa i terres hitites, i cap al sud i sud-oest eren terres a dominar "en direcció a la ciutat de Saranduwa a la terra del riu Hulaya". En els següents anys Kurunta va dominar fins a la costa al sud, i a l'oest fins al riu Kastaraya (Kestros) i la ciutat de Parha (Perge) a la plana pamfília.

Relacions amb Assíria, Babilònia i Egipte[modifica | modifica el codi]

Amb Assíria es van produir algunes dificultats diplomàtiques pel retard en els regals, i fins i tot el missatger assiri Bel-qarrad va ser detingut però finalment es van restablir les relacions. Hattusilis es va queixar d'atacs a Karkemish (a Emar i la terra d'Ashtata) fets per la gent de Turira, que considerava sota domini assiri (cosa que el rei d'Assíria no sabia segur).

Mursilis III va planejar fugir a Babilònia però Hattusilis se'n va assabentar i el va desterrar probablement a Alashiya, d'eon es va escapar i probablement va fugir a Egipte. Les relacions entre Hattusilis i Kadasman-Turgu de Babilònia foren bones. Amb Egipte foren inicialment bones però van empitjorar quan Ramsès II es va negar a extradir a Mursilis III. Kadasma-Turgu li va prometre cooperació activa en una eventual guerra contra Egipte. Però finalment la guerra mai va esclatar.

Submissió de Piyama-radu[modifica | modifica el codi]

Al final del regnat, Wilusa va esdevenir altra vegada vassalla del rei hitita. Kurunta de Tarhuntasa es va entrevistar amb el rei d'Ahhiwaya a Millawanda i es va acordar la retirada dels aqueus de Lukka, que va retornar a control hitita i els caps locals es van afanyar a proclamar la seva lleialtat al rei de Tarhuntasa i al gran rei hitita. Entre els que es van sotmetre i havia Piyama-radu, que era a la ciutat de Sallapa quan va escriure a Hattusilis, que havia anat a Lukka a afermar la seva autoritat, i se li va sotmetre. Hattusilis va enviar al seu hereu a Millawanda on es va trobar amb Piyama-radu i ambdós van pujar a un carro amb Piyama-radu al davant en signe de submissió. Però Piyama-radu no es fiava dels hitites i va rebutjar comparèixer a presència d'Hattusilis a Hattusa si abans no era reconegut rei, el que va suposar una humiliació pel príncep hereu; Piyama-radu va mantenir la seva lleialtat però a distància. Hattusilis va anar a l'oest i quan va arribar a Wiyanawanda, li va escriure i li va dir que li enviés un delegat a la ciutat de Yalanda (sota control de Piyama) per fer l'acord; però Piyama-radu va enviar a son germà Lahurzi, que va fer una emboscada als hitites a tres llocs propers a Yalanda, però els hitites van poder arribar a la ciutat; Lahurzi es va retirar i la ciutat fou destruïda.

Des d'allí Hattusilis va anar a Apawiya i va escriure a Piyama-radu a Millawanda ordenant-li comparèixer. També va escriure al rei d'Ahhiyawa protestant per les activitats de Piyama des Millawanda, subjecte d'Ahhiwaya; el rei aqueu va donar permís al rei hitita per fer comparèixer a Piyama (ho va ordenar a Atpa de Millawanda) i Hattusilis es va dirigir a Millawanda. A aquesta ciutat hi va entrar com a gran rei i allí va comparèixer Tawagalawa per oferir la seva lleialtat al rei. Atpa va escoltar les queixes contra Piyama-radu però aquest mentre va agafar un vaixell i es va escapar. Hattusilis es va dirigir llavors al rei d'Ahhiwaya i li va fer una relació de les ofenses de Piyama. Atpa i el rei d'Ahhiyawa que probablement seguien donant suport a Piyama, van tractar de disculpar-lo; Hattusilis va exigir el retorn del set mil presoners (civils) fets per Piyama a terres d'Hatti, intentant un acord que evités la guerra, acord que finalment es va establir. Però Piyama ja havia anat al nord i actuava a la costa de Wilusa, on hi havia establiments aqueus, intentant crear-se un regne allí, a Masa i Karkissa (o a Karkiya, Cària). Hattusilis, per mitjà del rei d'Ahhiwaya va oferir altra vegada a Piyama-radu la submissió a canvi del perdó. No se sap com van anar els esdeveniments però finalment Ahhiwaya va capturar a Piyama-radu i el va entregar als hitites.

Tractat amb Egipte[modifica | modifica el codi]

Al 21è. any de regnat de Ramsès II (vers 1259 aC) el faraó va rebre a la seva capital Pi-Ramsès a tres missatgers hitites: Tili-Tesub, Ramose i Yasupili (el darrer enviat del rei de Karkemish) per la signatura d'un tractat d'eterna amistat entre Hatti i Egipte que culminava sens dubte prèvies negociacions entre ambdues part alguns detalls de les quals són coneguts. El tractat establia l'amistat, la promesa de no iniciar hostilitats, una aliança defensiva, el suport als fills d'Hattusilis en la successió, i extradició de fugitius en què s'establia la manera en la que els entregats haurien de ser tractats i els fugitius anteriors al tractat n'eren exclosos (clàusula pensada per Mursilis III).

Relacions amb Babilònia[modifica | modifica el codi]

A la mort de Kadasman-Turgu de Babilònia les relacions amb aquest país es van deteriorar. Hattusilis va exigir al nou rei Kadasman-Enlil II (que era un menor i estava controlat pel seu visir Itti-Marduk-balatu) la protecció dels descendents de Kadasman al que qualifica de "el seu germà" i amenaça de conquerir Babilònia en cas contrari. Els babilonis es van sentir ofesos i van respondre que no escrivia "com un germà" sinó com si Babilònia fos el seu vassall. Amb Assíria les relacions potser es van deteriorar a la mort d'Adadnirari i la revolta de Mitanni que potser va tenir ajut hitita. Quan Kadasman-Enlil de Babilònia va arribar a la majoria sembla que les relacions amb Babilònia van tornar a millorar i en una carta el rei hitita explica que Itti-Marduk-balatu, era un home diabolic al que els deus havien deixat viure massa temps. Segons els babilonis els missatges a Hatti s'havien interromput per l'activitat destructiva dels nòmades akhlamu i també dels assiris. Normalitzades les relacions una filla d'Hattusilis fou enviada a Babilònia per casar amb el rei i el mateix es va casar amb una princesa babilònia.

Enllaços matrimonials[modifica | modifica el codi]

Les relacions amb Egipte es van normalitzar amb la signatura del Tractat de Cadeix[1] també van portar a un enllaç matrimonial entre Ramsès II i una filla d'Hattusilis III, Maathorneferure, al 33è. any de regnat del faraó, que fou enviada a la terra fronterera d'Aya per l'enllaç. Les promeses de la seva dot foren monumentals però després els hitites no van poder complir. La reina Pudu Hepa va escriure al faraó dient que els magatzems estaven buits i que Urhi-Tesup (Mursilis III) havia donat el que quedava a la gran deessa, i que si no la creia podia preguntar a Urhi-Tesup que era a Egipte. L'any següent la princesa hitita va entrar a territori egipci i a l'altra any es va casar amb Ramsès II que va proclamar la seva bellesa i va declarar que l'estimava més que a cap altra. El matrimoni va residir a Pi-Ramsès però amb el temps fou enviada amb l'harem a Faium. Ramsès va invitar a Hattusilis va fer un viatge oficial a Egipte però el rei hitita no es va mostrar gaire entusiasmat; el faraó va suggerir trobar-se a Canaan i escortar-lo fins Pi-Ramsès, i finalment el viatge es va fer. Metges egipcis van assistir algun destacats hitites entre ells Kurunta. Egipte també va enviar gra en un any d'escassetat a Hatti. Hattusilis encara va enviar una altra filla a casar-se amb Ramsès II.

Els kashka[modifica | modifica el codi]

Durant el seu regnat els kashka encara donaven alguns problemes i Hattusilis com a rei va fer contra ells 15 campanyes i el seu fill, com a general, en va fer una dotzena.

Coregència i mort[modifica | modifica el codi]

Cap al final del regne, el fill Tudhalias va esdevenir coregent i li va succeir a la seva mort.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Baker, Rosalie F.; Baker, Charles F. Ancient Egyptians: People of the Pyramids. Oxford University Press, 2001, p.157. ISBN 0195122216.