Havanera
L'Havanera és un gènere musical dels denominats d' "anada i tornada", que té el seu origen durant el segle XIX en els "indianos", mariners i emigrants retornats de Cuba que canten amb nostàlgia records d'aquella terra. Generalment s'interpretava a les tavernes.[1] Musicalment té el seu origen en ritmes Caribenys.[2]
En la seva versió més pura s'interpreten a capella, encara que en l'actualitat és habitual acompanyar-la amb guitarres, llaüts i bandúrries. Estan escrites en compàs de dos per quatre i amb tempo lent.
Taula de continguts |
[modifica] L'havanera: entre el gènere i la forma
Després d'una revisió acurada en ocasió de les diferents solucions adoptades per a referir-se a l'havanera com a gènere musical, sembla que no hi ha consens en acceptar una única definició que en satisfaci tots els usos. Per tant, a fi d'aclarir què entenem per havanera, cal repensar-los i mirar d'articular una nova definició que els emmarqui i comprengui.
Sovint, quan usem el terme havanera en tant que gènere musical ho estem fent des de la seva accepció en tant que forma musical. De fet, el motiu pel qual trobem opinions tan disperses a l'entorn de què és i què no és havanera és conseqüència de l'assimilació dels conceptes forma musical i gènere musical. Cal evitar, per tant, transferir característiques pròpies de gènere –com volició artística- a característiques pròpies de forma –com ritme, compàs o tempo. Pot semblar sorprenent, però una havanera no és només una composició escrita en compàs 2/4, tempo moderat, figuració rítmica de corxera amb punt / semicorxera / corxera / corxera i en dues seccions (una primera en modalitat menor i una segona en modalitat major), com proposen les definicions formals. De cap de les maneres, en termes de gènere, no podem acceptar aquesta definició. Sens dubte, conté elements vàlids i definitoris, però en cas d'acceptar-la plenament hauríem d'admetre que l'himne nacional francès, per exemple, interpretat a partir d'aquestes premisses formals també és una havanera. Com a gènere, l'havanera no és ni un ritme, ni un tempo, ni un compàs... en termes de gènere l'havanera és, a més, una obra escrita amb voluntat artística. És a dir, una composició escrita amb voluntat de ser havanera i concebuda com a havanera. Pot resultar obvi, però aquest matís la distingeix d'una mera adaptació formal, com el cas de l'himne nacional francès. Així, queden excloses d'aquesta definició les obres mancades de voluntat artística; és a dir, les obres no concebudes en termes d'havanera. Per tant, doncs, les primeres composicions escrites en forma d'havanera, no són havaneres en sentit de gènere. Allò que hom denomina primeres havaneres no són sinó composicions genèricament incloses en els grups dansa o cançó, tal com indiquen i preveuen els seus compositors. És cert, tanmateix, que plantegen i desenvolupen un seguit d'estructures musicals que, amb el temps, esdevindran en forma musical i, amb més temps, encara, en gènere musical.
Avui, per tant, quan parlem de l'havanera en tant que gènere musical, hem de parlar de composició musical que, conscientment, gravita a l'entorn de la forma musical d'havanera. És important, aquí, fer notar l'ús de “conscientment” i “gravitar a l'entorn de la forma musical d'havanera” per entendre la vertadera dimensió de l'havanera com a gènere musical. Una vegada presentats aquests dos conceptes bàsics –consciència i gravitació en tant que relació d'atracció-, podem definir, ja, havanera com a composició musical sotmesa, per decisió del compositor, a l'atracció exercida per la forma musical d'havanera. Per dir-ho així, havanera és aquella composició musical el creador de la qual s'ha volgut basar en la forma musical d'havanera, ja sigui fidelment, superficialment o conceptualment.
Finalment, serveixi com a símil el binomi gènere humà - forma humana: si a un home li posem un nas de cavall no diem que és un cavall sinó un home amb nas de cavall; i si a un home li amputem una cama no diem que deixa de ser un home per haver perdut la cama; diem que és un home mutilat. Anàlogament, si dotem l'himne nacional francès d'algun atribut propi de la forma havanera no direm que l'himne nacional francès és una havanera sinó un himne dotat d'algun atribut propi de la forma havanera; i si alterem el ritme d'una havanera no direm que deixa de ser una havanera perquè li hem alterat el ritme; direm que és una havanera amb el ritme alterat. Només distingint entre forma musical i gènere musical podrem fer justícia a la realitat del gènere.[3]
[modifica] Les havaneres i el cremat
El cremat és la beguda que sol acompanyar les havaneres. Originari de la Costa Brava, principalment de la zona al voltant de Palafrugell, el costum de fer un recital d'havaneres amb un bon cremat inclòs s'ha estés per tot el litoral, fins i tot terra endins. De vegades s'organitza també una sardinada perquè no manqui un bon tiberi.
Acualment és costum fer cremat i havaneres a algunes festes majors, com a la Festa Major de Gràcia a Barcelona, a la Festa Major de Mataró i a Salou entre altres.[4]
[modifica] Grups d'havaneres
[modifica] Vegeu també
[modifica] Referències
- ↑ Vilar, Albert. «El poder indià». Presència [Barcelona], núm. 2009 (27 d'agost de 2010), p. 6-13. GI-143-1965.
- ↑ Pallach, Antònia. La identitat catalana: el fet diferencial : assaig de definició. Proa, 2000. ISBN 8482563114.
- ↑ Investigació i recerca. Albert Sanjurjo
- ↑ Havaneres amb el grup Barcanova, i rom cremat - Festa Major de Gràcia
