Havanera
De Viquipèdia
L'Havanera és un gènere musical dels denominats d'"anada i tornada", que té el seu origen durant el segle XIX en els "indianos", mariners i emigrants retornats de Cuba que canten amb nostàlgia records d'aquella terra. Generalment s'interpretava a les tavernes.
Musicalment té el seu origen en un ritme de procedència anglesa a què s'afegeixen influències del Carib [cal citació].
En la seva versió més pura s'interpreten a capella, encara que en l'actualitat és habitual acompanyar-la amb guitarres, llaüts i bandúrries. Estan escrites en compàs de dos per quatre i el seu tempo lent.
Taula de continguts |
[edita] Les havaneres i el cremat
El cremat és la beguda que sol acompanyar les havaneres. Originari de la Costa Brava, principalment de la zona al voltant de Palafrugell, el costum de fer un recital d'havaneres amb un bon cremat inclòs s'ha estés per tot el litoral, fins i tot terra endins. De vegades s'organitza també una sardinada perque no manqui un bon tiberi.
Acualment és costum fer cremat i havaneres a algunes festes majors, com a la Festa Major de Gràcia a Barcelona, a la Festa Major de Mataró i a Salou entre altres.[1]
[edita] Grups d'havaneres
- Alta Mar
- Arrels de la Terra Ferma
- Barca de Mitjana
- Blau Mediterrà
- Blau Mariner[1]
- Boira (grup d'havaneres)
- Canya Dolça
- Cavall Bernat
- Cor de Catalunya
- Els pescadors de garbí
- Els Pescadors de l'Escala
- Grup Berganti
- Havana Xica
- La Garota
- La Taverna (grup d'havaneres)
- La Vella Lola
- La Lira
- Les Veus del Mar
- L'Espingari
- Mar endins
- Marejol
- Marinada
- Mariners de Terra Endins
- Montjuïc
- Peix Fregit
- Port-bo
- Port Vell
- Penjats de l´ham
- Port Vell
- Quart Creixent
- Ultramar
- Veus de la Mar Blava
- Veus de Reus
- Veus de Sió
- Voramar
- Xaloc
