He (lletra)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Alfabet hebreu
א ב ג ד ה
ו ז ח ט י
כ ל מ נ ס
ע פ צ ק ר
ש ת

La He és la cinquena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent he 𐤄 en fenici, ܗ en siríac, he ה en hebreu, hāʾ ﻩ en àrab i hoy ሀ en amhàric.

La he està presenta en Unicode com a U+05D4 ה hebrew letter he.

En fonètica he representa la fricativa glotal sorda (h).[1]

No veieu bé alguns caràcters?

Origen[modifica | modifica el codi]

Al protosemític nord-occidental hi havia tres fricatives sordes: uvular //, glotal /h/ i faríngia //. Al protosinaític apareixen com a derivats dels jeroglífics ḫayt («bri»), hillul («goig») i ḥasir («pati»). Al fenici ḫayt i ḥasir es convergiren en ḥet («mur»), mentre que hillul es canvià per he («finestra»).[2]

La lletra fenícia he 𐤄 va donar lloc a la èpsilon grega (Ε), la E llatina i la Е ciríl·lica.

Jeroglífic egipci

pati ḥasir (a l'esquerra)

goig hillul (al centre)

bri ḫayt (a la dreta)

protosinaític fenici
𓉗 𓀠 𓎛 Proto-semiticH-01.svg Proto-semiticE-01.svg 𓎛 𐤄 𐤇

Alfabet àrab[modifica | modifica el codi]

La hā en la seva forma aïllada

En alfabet àrab aquesta lletra es diu الهاء [al'haːʔ] (hā). És la vint-i-sisena lletra de l'alfabet àrab (cinquena amb un valor de 5 en l'ordre abjadí). És una lletra lunar. Prové, per via dels alfabets nabateu i arameu,[3] de la lletra fenícia he.

Representava el so consonàntic /h/ o bé fricativa glotal sorda. Això va suposar molts errors ortogràfics, cosa que va fer que aquest segon ús s'assignés a una nova lletra: l'hamza (ء), passant a fer l'àlif les funcions de suport d'aquesta última i d'altres signes.

Aïllada Final Medial Inicial
ه ـه ـهـ هـ

La hā es lliga a la següent lletra de la paraula. També amb la precedent, sempre que aquesta no sigui àlif, dāl, ḏāl, , zāy o wāw, que mai no es lliguen a la lletra posterior.

Hāʾ s'utilitza com a sufix (with the harakat dictated by ʾIʿrab) indicating possession, indica que el substantiu marcat amb el sufix pertany a un posseïdor específic masculí; per exemple, كِتَاب kitāb ("llibre") es converteix en كِتَابُهُ kitābuhu ("el seu llibre") amb l'addició de la hāʾ al final; el posseïdor està implícit en el sufix. Un altre exemple, هُوَ يَقْرَأُ كِتَابُهُ, (huwa yaqraʼu kitābahu, "ell llegeix el seu llibre") indica més clarament el posseïdor.

El sufix hāʾ afegit a un verb representa un objecte masculí (يَقْرَأُهُ, yaqraʾuhu, "ell ho llegeix").

La forma femenina d'aquesta construcció en ambdós casos és ـهَا -hā.

Representació, transcripció i transliteració[modifica | modifica el codi]

Viquipèdia proposa de transcriure i transliterar la dāl amb la lletra "h".

A l'alfabet de xat àrab i al SATTS dāl es transcriu com a "h".

A la representació Unicode, dāl ocupa el punt U+0647 amb el nom ARABIC LETTER HEH.[4]

A la codificació ISO 8859-6, el punt e7.[5]

Com a entitat HTML, es codifica com a ه

Alfabet hebreu[modifica | modifica el codi]

En hebreu s'escriu com a ה, nom complet en hebreu és הֵא i transcrit com a He.

Variants
Quadrada Manuscrita Raixí
ה Manuscrita Raixí

La lletra ה o he és la cinquena lletra de l'alfabet hebreu. També pren el valor numèric de cinc. Prové, per via de l'alfabet arameu de la lletra fenícia he.

Usos[modifica | modifica el codi]

En hebreu modern, aquest grafema transcriu el fonema fricatiu glotal sord [h]. També pot emprar-se com a mater lectionis, generalment per a trancriure la vocal [a] com a marca de femení i, a conseqüència de la generalització d'aquest ús, la he resulta ser l'única lletra que pot rebre mappiq.

En el judaisme[modifica | modifica el codi]

La he molt sovint s'empra per a representar el nom de Déu, puix que és la primera lletra de השם (AFI: [haʃem], literalment: el nom) locució emprada per a referir-se a Déu sense anomenar-lo directament.

Alfabet siríac[modifica | modifica el codi]

Madnḫaya Serṭo Esṭrangela Unicode
Syriac Eastern he.svg Syriac Serta he.svg Syriac Estrangela he.svg ܗ
Heh Heh Heh

En alfabet siríac, la cinquena lletra és ܗ (en siríac clàssic: ܗܹܐ - hē). Representa el so de la fricativa glotal sorda transliterat com a /h/.[6] El valor numèric de la hē és 5.

Jeroglífic egipci[modifica | modifica el codi]

"He"
en jeroglífic
O4

Quant aquest jeroglífic és un fonograma es pronuncia com a [h]. En canvi quant és un ideograma, representa habitatge o granja (Gardiner O4).

En altres alfabets[modifica | modifica el codi]

Arameu Siríac Samarità Ugarític Fenici
𐡄 ܗ 𐎅 𐤄
Sud-aràbic Amhàric Àrab Hebreu
𐩠 ה

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Fonts Unicode[modifica | modifica el codi]

  • Per poder veure els caràcters sud-aràbics pot ser necessari instal·lar les fonts unicode.
  • Per poder veure els caràcters amhàrics pot ser necessari instal·lar les fonts unicode.
  • Per poder veure els caràcters ugarítics pot ser necessari instal·lar les fonts unicode.
  • Per poder veure els caràcters fenicis pot ser necessari instal·lar les fonts unicode.
  • Per poder veure els caràcters arameus pot ser necessari instal·lar les fonts unicode.
  • Per poder veure els jeroglífics egipcis pot ser necessari instal·lar les fonts unicode

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Krahmalkov, Charles R. «2. The alphabet, orthography and phonology». A: A Phoenician-Punic Grammar. Leiden; Boston; Köln: Brill, 2001, p. 20. 
  2. Jensen, Hans. Sign, Symbol, and Script. Nova York: G.P. Putman's Sons, 1969, p. 262-263. 
  3. (castellà) Genealogia dels alfabets al web de la Promotora Española de Lingüística
  4. (anglès)Noia 64 mimetypes pdf.pngPDFTaula Unicode de l'àrab.
  5. (anglès)Noia 64 mimetypes pdf.pngPDFL'estàndar en PDF o paper (de pagament)
  6. Акопян, Арман. Классический сирийский язык. Moscou: АСТ-Пресс, 2010, p. 19. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: He (lletra)