Hector Panizza
  |
||
|---|---|---|
 Hector Panizza |
||
| Estil: | Clàssic | |
| Naixença: | 12 de setembre de 1875 Buenos Aires, Argentina |
|
| Defunció: | 28 de novembre de 1967 (als 92 anys) Milà, Itàlia |
|
| Nacionalitat: |  Argentina |
|
| Activitat principal: | Compositor | |
| Altres activitats: | Director d'orquestra | |
Hector Panizza (Buenos Aires, Argentina, 12 de setembre de 1875 - Milà, Itàlia, 28 de novembre de 1967) fou un compositor i director d'orquestra argentí.
Cursà els estudis de música en el Conservatori de Milà, on aconseguí el primer premi de piano i composició. Es presentà a Roma com a director d'orquestra el 1899. Des de llavors va adquirir una solida fama en aquesta branca de l'art musical, actuant en les principals escenes d'òpera, des de La Scala de Milà –que arribà a co-dirigir amb Arturo Toscanini— fins al Teatro Colón de la seva ciutat natal, passant pel Costanzi de Roma, el San Carlo de Nàpols, la Deutschen Operhauses, de Berlín, l'Òpera de l'Estat, de Viena; el Covent Garden de Londres, el Metropolitan Òpera House de Nova York, i molts més.
Òperes [modifica]
- Il findanzato del mare, estrenada a Buenos Aires el 1897,
- Medioevo Latino, estrenada a Gènova el 1900,
- Aurora, representada per primera vegada a Buenos Aires el 1908, i la seva obra més difosa.
- Bizancio, estrenada el 1939.
Altres composicions [modifica]
- Sonata, per a violí i piano, premiada per la Societat del Quartet de Milà,
- Temes amb variacions, (1918), premi Certani, de Bolonya,
- Quartet per a arcs,
- Trio e Il re e la foresta, (per a solos, cor i orquestra), estrenada a Chicago el 1924.
Revisà i amplià, amb exemples antics i moderns, el Mètode de instrumentación, d'Hector Berlioz, i, el 1952, publicà una autobiografia titulada Mig segle de vida musical.
Bibliografia [modifica]
- Enciclopèdia Espasa Apèndix nº. VIII, pàg. 66 (ISBN 84-239-4578-2)
- Enciclopèdia Espasa Suplement dels anys 1967-1968, pàg. 386 (ISBN 84-239-4598-7)
